Tota la tarda d’aquell 25 de setembre va ploure i la intensitat de la pluja va anar augmentant durant tot el vespre. La catàstrofe va començar a les 22.45h de la nit, amb la caiguda sobtada d’un fort ruixat que va durar aproximadament dues hores, i que va deixar 150 l/m2 durant la tempesta. Més amunt, a Sant Llorenç de Munt, al naixement del riu Ripoll, van caure 200 l/m3. Aquesta pluja torrencial va accentuar l’agressivitat del Ripoll, un riu sense canalitzar, que de seguida va arribar als nuclis poblacionals. El Ripoll baixava arrossegant tot el que es trobava al seu camí (cases, fàbriques, barraques, pedres, cotxes…), tot i que això no es va saber fins els primers balanços de l’endemà. A poblacions com Terrassa i Rubí la situació va ser molt més greu, perquè l’aigua es van endur barris sencers plens d’immigrants, arribats de tota Espanya a la dècada dels 40 i 50, que havien construït habitatges precaris molt a prop del riu.
El Ripoll arribà desbordat a Montcada i Reixac. Els primers crits demanant auxili es van sentir enmig d’aquell estrepitós soroll del riu que baixava amb una força descomunal. El subministrament d’electricitat va marxar i només el breu espai de temps que els llampecs il·luminaven la nit permetien veure la gent que s’havia enfilat a les teulades de les cases per refugiar-se de les aigües. La força del riu va endur-se la passarel•la dels “Hermanos”, que unia el nucli urbà de Montcada amb Mas Rampinyo.
A Montcada i Reixac el Ripoll va inundar el marge dret, la zona que tocava l’inici del carrer Major. El costat esquerre del riu s’havia convertit en un veritable mar. Aquí, on estava ubicat el barri de Sant Pere de Reixac (actual Carrerada), és on l’aigua va castigar més. L’escola La Salle va quedar totalment inundada i plena de fang. El corrent venjador va continuar el seu camí i va topar amb una barrera artificial: el pont del ferrocarril de la línia de Portbou. Els ulls del pont poc a poc s’havien anat taponant perquè havia esdevingut un costum llençar escombraries, runes i tota mena de deixalles al riu. El pont va actuar com una presa. El nivell de l’aigua va pujar en pocs minuts i aquella zona es va convertir en un autèntic embassament.
Aquesta presa artificial provocada pel pont inundà, més a dalt, la barriada de la Font Pudenta, situada al marge dret del riu, on l’aigua arribà fins als 2,80 metres d’alçada dintre dels habitatges, i derivà part del cabal del Ripoll cap a l’esquerra, inundant la fàbrica Aismalibar. Pel marge dret, l’aigua s’introduí al nucli urbà i inundà el carrer de Barcelona –aleshores Generalísimo Franco- i tot el barri de la zona Centre-Llevant, provocant l’enderroc d’alguns habitatges i la inundació de moltes de les cases. Segons diversos testimonis, a l'entrada del carrer Major l'aigua va arribar gairebé als 2,5 metres d'alçada i als 1,5 metres al voltant de la Casa de la Vila.
Aproximadament, cap a la mitjanit, el pont de la línia de França no va suportar l’empenta de l’aigua i l’estructura metàl·lica va acabar cedint. En aquell mateix instant, el corrent d'aigua va succionar tot el que estava situat a les zones properes i més baixes, el marge esquerre del Ripoll, al barri de Sant Pere de Reixac, on vivia força gent i on va haver-hi el major nombre de víctimes.
Sortosament, el pont del ferrocarril, en desplaçar-se cap a la dreta, va desviar la trajectòria de l’aigua a la part esquerra del riu. En cas contrari, el riu hagués entrat al mig del poble, on residia la major part de la població. Sens dubte, el número de víctimes podia haver estat més nombrós. Posteriorment al soroll provocat pel desplaçament del pont de ferro, l’aigua va minvar, després d’aproximadament dues hores de pluja intensa. Llavors, sobtadament, l’aigua va baixar fins esdevenir un bassal que recobria amb una fina capa les rajoles del carrer. Quan, per fi l’aigua havia abandonat les cases, tothom va sortir al carrer per comprovar les conseqüències de les inundacions. Les darreres investigacions realitzades han fixat en 30 els montcadencs morts. Els cossos de nou persones d’aquestes 30 no es van trobar mai. A la xifra total s’ha d’afegir set cossos més trobats a Montcada i Reixac i que van ser arrossegats pel riu Ripoll des de Sabadell (cinc) i Ripollet (dos). També es van comptabilitzar dos cossos més sense identificar que van ser enterrats al cementiri municipal. A nivell matèrial, va ocasionar greus problemes de comunicació causats per l’esfondrament de la passarel·la entre Montcada Centre i el barri de Sant Pere de Reixac, del pont de la via fèrria de Barcelona-Portbou i del pont sobre el riu Besòs, que unia el nucli urbà i la Vallençana. Pel que fa a immobles, es comptabilitzaren 17 habitatges destruïts totalment, 300 parcialment i 600 inundats. L’aiguat va provocar la desfeta total del subministrament d’electricitat i d’aigua potable. La indústria va patir un atur total forçat per la manca de corrent elèctric. Els carrers de tota la zona afectada van quedar inundats de fang, i 100 hectàrees d’horts i de terres de conreu van quedar malmeses i un nombre indeterminat de caps de bestiar de diverses espècies van morir ofegats. En total, les pèrdues econòmiques es van valorar en uns 200 milions de pessetes.