Tots els testimonis consultats coincideixen en la mateix dada: va caure una gran tromba d’aigua. Mai no havia plogut tant com aquell dia. I devia ser així, perquè prop d’un miler de persones van perdre la vida al Vallès en aquelles riuades del 25 de setembre de 1962. Van caure més de 200 litres de aigua en un riu sense canalitzar, amb ponts estrets on s’anava acumulant pedres, arbres, cotxes… tot allò que el riu va trobar al seu pas. La forta tempesta va fer caure la xarxa elèctrica i la foscor va provocar més confusió entre les persones que intentaven fugir de la força de l’aigua. Moltes de les persones entrevistades ens han facilitat una dada que ha quedat gravada a la seva ment i que no oblidaran mai: el soroll esgarrifós que feia el riu.

L’endemà de la riuada tothom va prendre consciència del que realment havia succeït. Les zones properes al riu havien quedat devastades. Cases destrossades, fàbriques plenes de fang, runes, camps inservibles... Moltes persones es van quedar sense treball i altres literalment ho van perdre tot. En el conjunt del Vallès es van calcular unes pèrdues de prop de 3.000 milions de pessetes.

Immediatament va sorgir un sentiment de solidaritat davant la desgràcia que va afectar les poblacions vallesanes. La solidaritat de la resta d’Espanya i d’altres països de l’estranger va respondre a la crida per ajudar les persones damnificades. En aquest sentit, històrica va ser la campanya engegada pel locutor Joaquín Soler Serrano a Ràdio Barcelona, que va fer moure les consciències dels ràdio oients, que van respondre amb nombrosos donatius econòmics i materials.

Després de la catàstrofe, les administracions van comprendre la necessitat de canalitzar el riu. La Confederació Hidrogràfica del Pirineus Oriental va ampliar la llera del riu per tal que el Ripoll pogués admetre més cabal d’aigua i va construir unes parets de ciment per donar més seguretat davant possibles riuades.

Anys després, l’home ha recuperat el riu, que ha tornat a tenir flora i fauna autòctones. Moltes persones gaudeixen ara d’aquest espai que s’ha convertit en una zona d’estada i d’esbarjo molt apta per a la pràctica de l'esport. Però, per a d’altres persones el riu encara els recorda a mort i destrucció. Molta gent, encara avui, quan plou excessivament, mira el riu amb un cert recel.