Una fatídica coincidència de factors va provocar la catàstrofe de la riuada del 25 de setembre de 1962: la gran quantitat de pluja caiguda en poc temps, que va fer que el riu Ripoll anés desbordat ja des del seu naixement; l’aigua que va arrossegar tot allò que va trobar al seu pas (arbres, cases, pedres, escombraries,...); els habitatges precaris que s’havien construït, en alguns municipis, formant barris sencers guanyant espai a la llera del riu; un riu que no estava canalitzat; la brossa que ja es trobava acumulada sota el pont de la línia de ferrocarril de França des de feia temps i que va fer de presa natural en tenir taponats alguns dels ulls, i el fet que fos de nit i que la població no tingués temps de reaccionar.

La suma de totes aquestes causes va propiciar la catàstrofe més gran esdevinguda a Montcada i Reixac. El fet que el principal agent de la tragèdia fos un element natural va fer que no es busquessin culpables en les administracions.