Cada quart diumenge de mes, Reixac obrirà portes perquè la ciutadania conegui a fons aquesta joia arquitectònica del romànic, situada en plena Serralada de Marina.
Al voltant d'una vuitantena de persones va participar ahir diumenge, 1 de juliol, a l'estrena de la 'Ruta de les esglésies amagades', al temple de Reixac. Per oficialitzar la posada en marxa del cicle, el públic va assistir a una visita teatralitzada a aquest element patrimonial situat en plena Serralada de Marina. "Aquesta activitat ens dóna projecció com a ciutat turística", va indicar la regidora de Comerç i Turisme, Montse Ribera, durant la inauguració de les visites. La regidora de Cultura i Patrimoni, Mónica Martínez, va reivindicar la importància de Reixac i del patrimoni natural i arquitectònic i va indicar que "és de rebut que també hi hagi visites guiades a l'església de Reixac com ja fem al jaciment Les Maleses o a la Casa de les Aigües".
La 'Ruta de les esglésies amagades' tindrà lloc cada quart diumenge de mes i consisteixen en una visita guiada al temple, a les 11 h, i portes obertes de 10 a 12 h. La pròxima cita serà el 22 de juliol. Cara l'octubre, amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, l'Ajuntament té previst organitzar-ne de nou una de teatralitzada. La posada en marxa del cicle es va emmarcar en 'Les festes de Sant Pere 2018', organitzades per l'AV Vallençana Reixac. En aquest context, el consistori també va organitzar l'activitat 'La vinya i el vi a Collserola'. L'AV va muntar ahir un inflable aquàtic i l'ADF, una mostra de les seves activitats.
Montcada i Reixac ha entrat a formar part de la 'Ruta de les Esglésies amagades', una iniciativa impulsada per entitats i ajuntaments de municipis limítrofs per difondre el patrimoni arquitectònic i l'art romànic del Vallès. Les esglésies de Reixac (Montcada i Reixac), Santa Maria de Gallecs (Mollet del Vallès), Santa Maria l'Antiga, Santiga (Santa Perpètua de Mogoda) i Sant Cebrià de Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles) tenen com a denominador comú que van ser l'epicentre de les seves comunitats fins que la història i el desenvolupament urbà va atorgar un paper principal a d'altres temples, transformant-se en esglésies sufragànies. No obstant, la seva forta personalitat ha aconseguit que aquests quatre monuments llueixin avui dia amb esplendor en mig d'entorns agrícoles i forestals.