Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder

Dijous, 7 d'octubre de 2021 a les 09:41

Altres denominacions: Torre Bellvert, Torre Erill, Torre Bombita.

DADES CADASTRALS
Núm.:  
0333401DF3903C0001UE.
Titularitat: Pública.

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent: PGM I MPG 2005.
Classificació: SUC (urbà consolidat).
Qualificació: Sistemes (S) Clau 7b. Equipaments comunitaris de nova creació
Exp. RPUC: 1976/000477/B.
Relació ntiva:  PGM i MPG 2006 / 21216.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder, R.R.029. 1999. IPCI-PA 27464.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 6. Àrea d’expectativa arqueològica.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARRu Arquitectura Residencial Rural.
Subtipologia funcional: Torre d’estiueig aïllada.
Estil i època: Historicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: Masia segles XV-XIX. Reforma torre d’estiueig final del segle XIX.
Parcel·la: Gran.
Context: Masia voltada de vegetació situada en un entorn agressiu de vies de comunicació enllaços de carreteres i zona industrial.
Elements: Conjunt d’edificacions format de masia-torre d’estiueig, capella, naus i coberts. La masia de planta baixa, dues plantes pis, golfa, amb coberta a dues vessants a dos nivells amb teula àrab; en la part de darrere sobresurt una torre amb coberta de pavelló. En la banda de llevant té adossades unes naus per a estables de cavalls. Els murs són de càrrega; alguns elements són de maó massís com les cantoneres, l’ampliació de ponent i la torre; la resta son de pedra sense carejar.
Els forjats són de bigues de fusta i revoltó de rajola. El sostre de l’ampliació de ponent esta  esfondrat. La façana principal és de tipus basilical, esta orientada a migdia i protegida per un barri partit amb un mur que separava el pati de la masia i el jardí dels propietaris; té una composició quasi simètrica, de cinc cossos, amb el central una mica més alt; la masia original tenia els tres cossos centrals, sent els altres dos de l’ampliació de finals s. XIX. En l’eix de simetria, centrat, hi ha un portal amb arc carpanell de dovelles de pedra amb una petita motllura, un balcó amb barana de brèndoles de ferro forjat,  una finestra amb llinda i proporció vertical i un grup de tres obertures en arc de mig punt, la central més alta; a cada banda de l’eix central hi ha una fila de tres finestres, destacant la del primer pis, que té llinda, brancals i ampit de pedra sorrenca de color beix; en els cossos extrems, en planta baixa hi ha dos portals, i en planta pis una finestra d’arc de mig punt; a la banda de ponent, la finestra s’ha convertit en balcó suportat per pilars i amb barana de balustres
ceràmics. A la façana lateral del cos de ponent hi ha restes de l’escalinata  d’accés i set finestres d’arc de mig punt que il·luminaven el menjador.
La torre, fruit de l’ampliació de finals del segle XIX, té cinc plantes, incorporant finestres neogòtiques geminades en la segona i tercera planta; en la quarta planta hi ha tres finestres amb arc de mig punt per a cada cara de la torre i a la cinquena planta hi ha sis permòdols per cara que suporten el ràfec de coberta, tenint obertures entre cada permòdol. A tocar el mur de tancament del pati i a un nivell inferior, hi ha la Capella Jesús del Gran Poder, amb campanar d’espadanya cobert a dues aigües amb teula plana d’encaix vidriada de colors verd, groc i vermell i cresteria; té la coberta mig esfondrada; El portal és d’arc de mig punt de dovelles i, a sobre, té una rosassa, rodona exteriorment i en forma de trèvol de quatre fulles en l’interior. És de destacar la vegetació centenària del jardí, fent esment d’una palmera i del portal premodernista del pati per la banda oest, la tanca amb merlets i les restes d’una pista de tennis en la part nord.
Ús actual: Sense ús.
Ús original/altres: Torre d’estiueig.
Estat de conservació: Molt dolent; Tot i ser de titularitat municipal mai s’ha fet manteniment. Es troba en una situació d’abandó total.
Façanes/Coberta: Té parts de la coberta esfondrades. Les façanes han perdut bona part del seu revestiment, i fusteries i els elements decoratius han estat arrencats o destruïts.
Entorn/Jardí: La vegetació ha envaït tot el recinte i com a conseqüència d’això el lloc és impracticable.
Estructura/interior: S’han enfonsats forjats, escales i paraments.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que formen la torre i la capella.
Exterior: Volum general del cos original i la torre. Coberta (forma i material). Façanes (formalització, obertures, textura, fusteria i rellotge de sol). Pati (tanca, vegetació i era).
Interior: Estructura funcional general, escales i peces nobles. Estructura de paredat i arcades.
Capella: l’interior.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Torre producte de la reforma d’una de les masies-torre més importants de l’antiga parròquia de Sant lscle, en el sector de Montcada.
Valor arqueològic i paleontològic: Torre d’estiueig bastida sobre una antiga masia-torre documentada ja al segle XVI.
Valor urbanístic: Per les seves dimensions s’esdevé una fita urbana visible des de l’autopista, Cerdanyola i Ripollet i fa de porta d’entrada a Montcada des d’aquest sector. La seva recuperació dignificaria el seu entorn industrial.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Torre d’estiueig amb elements neogòtics en les obertures. Façana de tipus basilical ampliada a final del segle XIX amb un arc carpanell de dovelles de pedra i motllura. Destaca la seva torre campanar de planta quadrada.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Consolidació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, cobertes, façanes i obertures.
Façanes/Coberta: Cal una intervenció urgent per evitar nous esfondraments. Reparar cobertes per evitar el col·lapse.
Entorn/Jardí: Netejar i rehabilitar el jardí. Restauració de la capella.
Estructura/Interior: Refer forjats esfondrats.
Gestió: Assignar-li un ús i fer una rehabilitació total. Fer un pla de xoc per evitar la ruïna total.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: La torre Na Joana és una casa d’estiueig bastida sobre una masia anterior que formava part de l’antiga parròquia de Sant Iscle de les feixes, amb importants propietats al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. Apareix documentada per primer cop l’any 1514 amb el nom de torre Bellvert, propietat del militar Joan Benet Miquel. Al llarg del segle XVI va passar a mans dels Amat de Palou, donzell, i de Joan Erill, militar i membre del llinatge dels Erill, originaris de la Ribagorça però amb possessions a Barcelona, el qual va augmentar les possessions de la torre amb l’adquisició i incorporació d’altres masos de la rodalia. La torre es va mantenir en poder dels Erill fins el 1666 que passa a mans de Francesc Casamitjana, i anys més tard a la família Llegat, propietaris d’altres establiments a tocar de les terres de l’heretat. Joan Pau Llegat era doctor en lleis i en va ser el propietari a mitjan segle XVIII, moment en que la torre apareix per primer cop a la documentació com a torre de Na Joana (1757), El seu hereu fou Joan Ignasi Llegat que en va mantenir la titularitat fins el 1780.
Durant la propietat de la família Llegat es va produir l’expansió del conreu de vinya mitjançant els contractes de rabassa morta i establiments. Els Llegat van impulsar les activitats agrícoles de la finca i la instal·lació de molins en les seves terres. Durant aquests segles, la torre comptarà ja amb una capella annexa sota l’advocació de la mare de Déu del Roser, que amb la construcció de la torre d’estiueig a final del Segle XIX per part de la família Regordosa, serà substituïda per la de Jesús del Gran Poder. Una filla d’aquests es va casar amb el torero Ricardo Torres Reina, anomenat el Bombita, cosa per la qual tothom coneixia popularment aquesta casa com la Torre Bombita, la qual comptava fins i tot amb una pista de tennis avui gairebé desapareguda. La torre és propietat de l’ajuntament de Montcada i reixac des de 1985 fruit d’una cessió gratuïta de Ricardo Torres Rocamora per executar el polígon industrial de La Ferreria.

Bibliografia:

  • GAVÍN, J. M., 1988, Inventari d’esglésies. Vol. 22 Vallès Occidental.
  • SPAL, DIPUTACIÓ de BARCELONA. Inventari d’immobles d’interès arquitectònic de propietat municipal (1988). Fitxa 154.
  • SANCHEZ, MIQUEL, 2002, La torre Na Joana (Segles XV – XX) i els masos Cabrera (Segles XIII – XVII) i Rossinyol (Segle XIV), dins de Montecatano, N. 5. Museu Municipal les Maleses. Montcada i Reixac.

Documentació:

  • Documents Varis. Contribució segle XIX.
  • Arxiu Fundació: Masies segle XIX. Arxiu Parroquial Montcada: Segle XIX.

UBICACIÓ


Veure plànol més gran

 

Darrera actualització: 08.10.2021 | 10:40