DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipus funcional: P Parcs i espais públics.
Subtipus funcional: Passeig arbrat.
Context: Tram de la antiga carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà. Actualment queda el primer tram sense edificar ni asfaltar, a l’extrem sud. La resta està asfaltada i delimitada per construccions d’edificis d’habitatges.
Descripció: Conjunt de 21 plàtans adults en dues fileres al cadamunt del carrer de la Carretera Vella, concretament en el tram entre els carrers Nord i carrer del Torrent de Cal Artuà per la banda nord i carrer de Vic i plaça per la banda sud. A aquest arbres cal afegir 4 més, que són més joves i que s’han plantat per substituir els exemplars morts. Dels 21 arbres, 19 estan a la banda est, entre la calçada i la via del ferrocarril, i dos a la banda de ponent a la capçalera. Actualment , sis exemplars estan en una petita plaça sense pavimentar, sis exemplars tenen un petit escocell i paviment d’asfalt i la resta estan voltats de paviment de llambordes de formigó . Tant els escocells com el paviment que els envolten presenten deformacions apreciables.
El tipus d’arbre és el “Platanus occidentalis”, de creixement ràpid i és l’arbre de fulla caduca que arriba a més alçada. Té forma esfèrica, produeix una ombra densa, te poc manteniment i s’ha de plantar en llocs solejats. Es l’arbre que es plantava en els vorals quan es feien les carreteres en la primera meitat del s.XX, i també és l’espècie en aquesta disposició i cadència que s’utilitzava a la xarxa de carreteres i autovies franceses.
Tenen una edat quasi centenària,estan plantats cada 9 metres i les fileres estan separades 5,40 metres, ja que passava la carretera pel mig. Els arbres grans, de perímetre de tronc amidat a 1 metre del terreny natural, tenen un perímetre de tronc que oscil·la entre 2,23 m el més gran , 2,01 m, 1,60 m, 1,04 m el més petit.
Elements: Conjunt de 21 plàtans adults disposats en dues fileres, als quals cal afegir 4 més que són més joves en substitució d’altres de morts.
Ús actual: Passeig.
Ús original / altres: Carretera.
Estat de conservació: Regular; Elements d’urbanització degradats.
Entorn protecció: L’amplada del carrer i la placeta situada en la capçalera.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’amplada del carrer i la placeta situada en la capçalera.
Valor històric: Testimonis vius de l’antic traçat de la carretera de Ribes.
Valor natural/ambiental/paisatgístic: Per la dimensió dels plàtans constitueixen un pulmó verd en un medi edificat de qualitat nul·la.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Preservació del paisatge / Conservació.
Gestió: Ampliar escocells i no tallar cap més plàtan. Plantar els que hi falten.
Altres intervencions: Substitució de l’asfaltat en l’aparcament per paviments drenants.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: L’antic traçat de la carretera de Ribes entrava al poble de Montcada per l’actual carrer de la Carretera Vella, creuava la línia del ferrocarril del nord per l’anomenat Pas dels Canons i davallava per l’actual carrer Quarters cap al Ripoll, el qual era travessat per un gual.
L’any 1918, ja existeix un projecte de construcció d’un pont penjant d’estructura rígida que feia 100 metres de llum per 2 d’ample. El projecte, però, no es va dur a terme. Caldrà esperar uns anys, fins al 1925, per a desdoblar la carretera de Ribes i construir el pont sobre el Ripoll.
Durant els primers anys del segle XX, el primer tram de la carretera, al seu pas per Montcada, resta encara sense urbanitzar. El sector més proper a l’estació, just al davant de l’hostal de les Tres Línies, era la zona que presentava una major activitat. Per aquí hi passaven traginers i transportistes, comerciants i viatgers, alguns dels quals sovint feien parada a l’hostal. Durant aquests anys, en la carretera es van bastir petits magatzems i
algunes societats mercantils van adquirir-hi terrenys. La carretera, encara de terra, entrava a Montcada paral·lela a la línia del ferrocarril del Nord, voltada de camps de conreu i, en la seva part inicial, de vinyes (aquestes han donat nom a l’extrem sud del carrer, lloc on es troben avui els plàtans). Els arbres (plataners) van ser plantats en aquest indret anys més tard, a partir del primer quart del segle XX.
A l’arxiu municipal es conserva la proposta de desdoblament de la carretera i el plànol d’una contraproposta projectada pel municipi, la qual no va reeixir. De fet, tot just iniciar-se les obres del nou vial, l’Ajuntament de Montcada va elevar al Ministeri de Foment tot un seguit de propostes que completarien el projecte inicial: un nou accés des de Can Sant Joan, solucionar l’aïllament de la Font Pudenta (per a la qual es proposava una rampa d’accés elaborada per Lluís Garró Alonso) i construir un pas superior per a carruatges per poder accedir des de Mas Rampinyo a l’estació del ferrocarril.
El marcatge i traçat de la nova calçada va iniciar-se a finals de l’any 1925, essent alcalde de Montcada Esteve Riera; la construcció del pont, poc temps més tard, inaugurant-se el 1929.
A partir d’aquest moment, l’antic traçat va esdevenir un carrer més de Montcada, passant a anomenar-se carrer de la Carretera, nom que va ser substituït pel de Calvo Sotelo durant la dictadura franquista, i recuperant-lo com a Carretera Vella l’any 1980.

Bibliografia:

• AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
• AADD, 1990, Montcada, segon quart de segle. 1926-1950. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J., 1988: L’origen de Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada.
• ALCAZAR, J., 2010, L’Abans de Montcada i Reixac, Recull gràfic 1891-1975. Editorial Efadós.
• ALCÁZAR, J., 2005: Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1930), dins de Montecatano, N. 7, Museu Municipal Les Maleses, Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• BERTRAN, J., 2009: Montcada un poble. Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Plànol projecte pont penjant (1918), Plànol traçat de la carretera (1925), Plànol de la Contraproposta (1925). Urbanisme: Esmenes i instàncies al projecte (1925).
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic: Els carrers de Montcada i Reixac.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran