Article 01. Objecte
El Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Ambiental de Montcada i Reixac (en endavant, PEUPiC) té com a objectius:
Article 02. Naturalesa jurídica
Aquest PEUPiC té naturalesa i contingut de pla especial urbanístic de protecció i de catàleg de béns protegits, d’acord amb el que estableixen els articles 67 i 71 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’article 24 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i els articles 75, 92.2.a), 93.2 i 95 del Decret 305/2006, de 18 juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya i es realitza d’acord amb les determinacions de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
Article 03. Marc normatiu
La redacció del Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Ambiental de Montcada i Reixac s’entén com a planejament derivat del Pla General Metropolità (PGM), aprovat definitivament amb data de 14 de juliol de 1976, i de les modificacions puntuals i altres desenvolupaments urbanístics aprovats.
El present PEUPiC, així com de la seva Normativa, s’ha desenvolupat d’acord amb la legislació vigent i el seu desenvolupament reglamentari, en especial:
Així mateix, la present Normativa s’ha formulat d’acord amb les normes jurídiques que regulen específicament el patrimoni historicoartístic; és a dir:
Cal afegir un Pla Especial, un Pla Director i un Decret que afecten de manera important al municipi:
Article 04. Contingut del Pla
Els documents que integren el present PEUPiC són:
I.Memòria
III. Normativa
CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT DEL PEUPiC
Article 05. Àmbit territorial
L’abast territorial del PEUPiC contempla la totalitat del terme municipal i estén els seus efectes sobre els béns catalogats convenientment recollits individualment a les fitxes i identificats gràficament en els plànols normatius, així com sobre les troballes arqueològiques i altres elements que esdevinguin en processos de catalogació.
Article 06. Obligatorietat
Les determinacions d’aquest PEUPiC són d’obligat compliment per a tots els béns, de titularitat pública o privada, que expressament s’hi inclouen.
Article 07. Competència
Correspon tant a la iniciativa pública com a la privada el desenvolupament d’aquest PEUPiC, sense que això disminueixi les atribucions municipals en ordre a la tramitació i aprovació d’aquestes iniciatives.
Article 08. Vigència
El Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Ambiental de Montcada i Reixac, en tant que figura de planejament urbanístic, entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva d’aquesta Normativa, de conformitat amb la legislació vigent. Tindrà vigència indefinida i serà susceptible de revisió, modificació o ampliació.
Article 09. Interpretació
09.01. Les determinacions d’aquest PEUPiC, i concretament aquestes normes, s’interpretaran d’acord amb el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats del mateix. Per a tot allò no regulat específicament, s’interpretaran d’acord amb els criteris de la legislació urbanística i, supletòriament, pel dret civil.
09.02. Tenen caràcter vinculant la Normativa, les fitxes del catàleg i els plànols normatius. El catàleg és vinculant quant a la inclusió de cadascun dels elements en les categories de protecció establertes i quant a la regulació de la intervenció continguda a les seves fitxes. La memòria i els plànols d’informació han de ser presos en consideració per a la correcta interpretació dels documents vinculants.
09.03. En cas de dubte o contradicció entre la regulació de les previsions del PEUPiC en els seus diferents documents, prevaldrà el criteri o norma que determini una solució més favorable per a la conservació i protecció de l’element catalogat des del punt de vista de l’interès públic.
09.04. En cas de discrepància entre les qualificacions urbanístiques i la documentació gràfica, prevaldrà el que estableixi el planejament urbanístic general del municipi i les regles d’interpretació del planejament urbanístic.
Article 10. Comissió Municipal de Patrimoni Cultural (CMPC)
10.01. La Comissió Municipal de Patrimoni Cultural (en endavant, CMPC), com a òrgan d’estudi, debat i informe de les actuacions que tenen incidència en l’àmbit de les competències d’aquest PEUPiC, vetllarà per l’acompliment de les directrius i els objectius de la present Normativa i per la qualitat arquitectònica de les intervencions, que en tot moment hauran de respectar els valors dels béns catalogats.
10.02. La comissió haurà de comptar necessàriament amb el suport de professionals qualificats en el camp del patrimoni cultural i de la cultura i haurà d’incloure representació tècnica municipal i representació tècnica externa. Es proposa que estigui constituïda per:
Així mateix, la Comissió podrà sol·licitar puntualment, si s’escau, la col·laboració i l’assessorament d’entitats ciutadanes i professionals relacionats amb els diversos camps d’estudi de la CMPC, com poden ser historiadors, historiadors de l’art, d’oficis artístics, de la geografia, de l’urbanisme, la biologia i ciències naturals i ambientals, entre d’altres, per tal de dur a terme amb major eficàcia els treballs de debat, deliberació i informació.
El càrrec de membre de la CMPC, bé com a membre designat, bé com a col·laborador o assessor extern, implicarà la incompatibilitat professional per a dur a terme encàrrecs públics i privats d’actuacions en els béns catalogats que es deliberin a la mateixa comissió.
10.03. El President convocarà la CMPC quan així ho consideri oportú.
El/la Secretari/a de l’Ajuntament o persona en qui delegui haurà d’assistir a les reunions de la CMPC per a prendre acta dels acords i opinions.
Els acords de la Comissió es produiran per majoria simple i les opinions a nivell personal.
10.04. L’informe de la Comissió serà preceptiu en els següents casos:
L’informe de la Comissió serà informatiu i potestatiu en el següents casos:
Els informes i actes de la CMPC s’incorporaran tant als expedients administratius corresponents com a un registre propi de la Comissió, que es crearà a tal efecte amb la finalitat detenir constància del desenvolupament del PEUPiC.
10.05. L’Ajuntament podrà constituir, regular i ampliar les funcions, el règim de funcionament i les competències d’aquesta comissió mitjançant els mecanismes que estableix la legislació sobre règim local.
Article 11. Revisió, modificació o ampliació
11.01. El PEUPiC serà susceptible de revisió, modificació i ampliació en el marc del que estableix l’article 92 del TRLUC. Es considera modificació del PEUPiC la incorporació o exclusió d’algun element o la variació en el règim de protecció (en l’àmbit de protecció, l’entorn, els usos admesos, la categoria, el nivell o el tipus d’intervenció) de qualsevol dels béns catalogats.
11.02. La inclusió o l’exclusió de béns al Catàleg, així com la modificació de les condicions que figurin a la seva fitxa, es pot començar d’ofici o a instància de particulars, iniciant un expedient individualitzat per a cada bé, que inclourà els antecedents, els dictàmens i altres documents necessaris per a justificar la modificació proposada.
11.03. Qualsevol modificació que tingui com a finalitat incloure, alterar o excloure un element requerirà la consulta prèvia a la Comissió Municipal de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, que emetrà un informe preceptiu.
L’acord d’iniciar un expedient de modificació del Catàleg, un cop redactat aquest informe, haurà d’ adoptar-se pel Ple de l’Ajuntament en el termini de tres mesos des de l’entrada de la sol·licitud o de la formulació de la proposta per l’organisme municipal corresponent. En el mateix acte d’incoació de l’expedient, caldrà un pronunciament exprés i justificat sobre l’aplicació de la suspensió de l’atorgament de llicències o limitació de les mateixes.
Per a la tramitació de l’expedient de modificació serà necessari sol·licitar un informe al Departament de la Generalitat de Catalunya que ostenti competències en matèria de Cultura (actualment, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona), que haurà de ser favorable per tal de procedir a la seva aprovació definitiva.
Els expedients de catalogació, així com els de descatalogació o modificació, tindran el mateix tràmit que el propi Catàleg, donat que es considera una modificació del mateix. En el cas de descatalogar un Bé Cultural d’Interès Nacional, s’haurà de seguir el que estableix l’article 14 de la LPCC i en el cas d’un Bé Cultural d’Interès Local, el que determina l’article 17 de la LPCC.
11.04. Des del moment de l’aprovació definitiva de l’expedient de catalogació, els nous béns passaran a ser part integrant d’aquest document i s’acolliran tant als avantatges que això comporta com a l’acompliment de les normes establertes en aquest Pla.
11.05. La revisió del PEUPiC es produirà en els següents casos:
CAPÍTOL 3. RÈGIM GENERAL D’INTERVENCIÓ SOBRE ELS BÉNS CATALOGATS
Article 12. Actuació administrativa
L’activitat municipal en l’àmbit de la protecció i la conservació del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac es desenvoluparà mitjançant:
Article 13. Instruments
13.01. De forma general, per al desenvolupament d’aquest PEUPiC seran d’aplicació els següents instruments de planejament:
Cada fitxa del Catàleg proposa, quan s’escau, la formulació d’algun d’aquests instruments per tal d’acomplir amb els objectius de preservació i protecció corresponents.
13.02. Els béns inclosos al present pla especial i identificats a l’art. 34 de la normativa del mateix pla es resoldran mitjançant la tramitació, en paral·lel a la del pla especial de patrimoni, d’una modificació puntual del PGM.
Article 14. Mesures de foment i ajut a les iniciatives privades
14.01. Els particulars, propietaris o usuaris legítims de béns catalogats podran sol·licitar raonadament a l’Ajuntament la prestació d’assessorament tècnic i artístic per a l’elaboració i l’execució de projectes d’obres i urbanització que tinguin per objecte la protecció i la millora dels elements catalogats, que s’atorgarà dins dels límits pressupostaris i fiscals que oportunament es determinin.
14.02. Els béns catalogats gaudiran de les exempcions i bonificacions d’impostos i taxes municipals que graven directament a la propietat, l’ús o les activitats mercantils i industrials i l’execució d’obres, amb les modalitats i condicions que s’estableixin a les respectives ordenances fiscals.
14.03. L’Ajuntament podrà preveure programes d’inversió i de foment per als béns catalogats de propietat privada. Oportunament es determinaran, d’acord amb la normativa d’aplicació, les condicions i els requisits que hauran de complir els propietaris dels béns catalogats per a acollir-se als programes i la forma en què es distribuiran i atorgaran les ajudes.
14.04. L’Ajuntament podrà recaptar i gestionar la col·laboració econòmica d’altres administracions i particulars conforme a la legislació específica en la matèria.
Article 15. Drets i deures dels propietaris de béns catalogats
15.01. Els propietaris, titulars de drets reals i posseïdors de béns inclosos en el Catàleg d’aquest PEUPiC tenen dret a:
15.02. Els propietaris, titulars de drets reals i posseïdors de béns inclosos en el Catàleg d’aquest PEUPiC tenen el deure de:
L’Ajuntament podrà ordenar als propietaris de béns catalogats l’execució d’obres dirigides al manteniment del bé en condicions de seguretat, salubritat i ornat públic, així com aquelles obres dirigides a la conservació, la consolidació i el manteniment del propi bé catalogat.
L’Ajuntament podrà ordenar l’adaptació d’una activitat que es desenvolupi a un immoble catalogat quan aquesta activitat o ús posi en perill la permanència o la integritat del bé i dels seus valors protegits a través d’aquest PEUPiC.
Queda prohibida la destrucció dels béns inclosos en el Catàleg, llevat que la fitxa del bé catalogat ho admeti expressament o bé determini que gaudeix únicament de protecció documental.
La declaració d’estat ruïnós no eximeix a la propietat de les responsabilitats de tot ordre que els puguin ser exigides en relació al deure de conservació.
En tot cas, serà d’aplicació el que determini la normativa urbanística general del municipi, i en cas d’incompliment, s’observarà el que disposin aquestes normes i la normativa urbanística i patrimonial pel que fa al règim d’infraccions i sancions.
En cas d’incompliment d’aquests deures per part de la propietat, l’administració podrà exercir al seu favor els drets establerts a la legislació d’expropiació forçosa.
Article 16. Adquisicions i expropiacions
16.01. En els béns catalogats, sempre que les possibilitats econòmiques ho permetin, l’Ajuntament interessarà l’exercici al seu favor dels drets establerts a la legislació d’expropiació forçosa. També podrà establir, d’acord amb la normativa, els drets de tempteig i retracte sobre els béns del Catàleg.
16.02. L’Ajuntament, sense perjudici d’adoptar les mesures que procedeixi, podrà expropiar béns catalogats en els següents casos:
Article 17. Àmbit i entorn de protecció
Definició d’àmbit de protecció: Delimita l’àrea vinculada al bé patrimonial que està protegit. Està grafiat amb una línia de punts de color vermell.
Definició entorn de protecció: Àrea a l’entorn del bé protegit o àmbit de protecció que li dóna suport ambiental. Està grafiat amb una trama ratllada de color blau.
Les limitacions en aquest entorn són: El volum, la morfologia i el cromatisme de les intervencions no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea, ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns del béns protegits és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.
Article 18. Drets de tempteig i retracte sobre l’utillatge de comerços catalogats
Els propietaris, titulars de drets reals i posseïdors de béns inclosos en el Catàleg tenen l’obligació de comunicar a la Generalitat de Catalunya la transmissió d’un bé catalogat. Tant la Generalitat de Catalunya com l’Administració local poden exercir el dret de tempteig i, en el seu cas, de retracte.
18.01. L’Ajuntament ostentarà els drets de tempteig i retracte en cas d’alienació per negoci inter vivos i causa onerosa de l’utillatge original o amb valors patrimonials reconeguts de les botigues incloses al Catàleg, que es consideren béns mobles protegits.
18.02. A aquests efectes, s’haurà de notificar a l’Ajuntament en els termes indicats els actes de cessió de drets sobre el negoci o el local que ocupa, com ara els traspassos arrendaticis, la compravenda, l’opció de compra, l’arrendament amb opció de compra, l’arrendament financer, la permuta, la dació en pagament i l’aportació no dinerària al capital social i qualsevol altre negoci jurídic que pugui produir els mateixos efectes.
18.03. L’obligació de notificació recau solidàriament sobre cedent i cessionari.
18.04. La notificació s’haurà d’acompanyar d’una relació de l’utillatge existent, amb expressió del que el cessionari es compromet a mantenir a l’explotació.
18.05. L’Ajuntament haurà de notificar en el termini de dos mesos si vol exercitar el dret de tempteig. En cas afirmatiu, s’haurà de dur a terme les actuacions previngudes a la normativa sobre patrimoni de les administracions públiques.
18.06. En cas que l’Ajuntament no exerceixi el dret de tempteig, el cedent i el cessionari estaran obligats a notificar a l’administració municipal la transmissió ja realitzada acompanyant còpia autèntica del document que la formalitzi, o fotocòpia compulsada de la mateixa, sense cap omissió.
18.07. En cas que no s’hagués efectuat la notificació prèvia a la transmissió o aquesta s’hagués dut a terme en condicions diferents a les anunciades, l’Ajuntament podrà exercitar el dret de retracte en el termini de dos mesos des de què en tingui constància fefaent.
Article 19. Documentació mínima per a intervencions en béns catalogats
19.01. La sol·licitud de llicència d’obres per a la intervenció en els béns catalogats haurà d’anar acompanyada, a més de per la documentació general en funció del tipus d’intervenció establerta i de la fixada per l’ordenança municipal de llicències urbanístiques i d’altra normativa aplicable, per un estudi historico-arquitectònic del bé, el contingut del qual serà proporcionat a l’entitat i l’àmbit d’intervenció.
19.02. De manera general, aquest estudi inclourà els següents apartats:
19.03. En cas d’enderroc, aquest estudi inclourà els següents apartats:
Article 20. Disposicions sobre obres menors i assabentats en béns catalogats
20.01. Aquelles actuacions que, de conformitat amb la normativa municipal, tinguin la consideració d’obres menors per raó de llur entitat constructiva, mantindran aquesta condició als efectes de tramitació. Cal projecte tècnic signat per arquitecte.
20.02. La sol·licitud d’intervenció, atès que afecta a un bé catalogat, haurà d’anar acompanyada per un estudi historicoarquitectònic del bé, el contingut del qual serà proporcionat a l’entitat i l’àmbit d’intervenció.
20.03. De manera general, aquest estudi inclourà els següents apartats:
20.04. La tramitació de la llicència inclourà l’informe de la CMPC, si n’hi ha.
20.05. Aquelles actuacions que, de conformitat amb la normativa municipal, tinguin la consideració d’ assabentats, caldrà tramitar-les com obres menors en tots el elements catalogats.
Article 21.Disposicions sobre llicències d’activitat en béns catalogats
21.01. En els béns catalogats, l’Ajuntament podrà autoritzar els usos i les activitats que estableixi el planejament vigent, la normativa sectorial i les ordenances municipals, que hauran de ser compatibles amb l’objecte de protecció i llur valor i significació artística.
21.02. Podran realitzar-se aquelles obres que, sense suposar demèrit per al bé catalogat, possibilitin la seva adaptació, condicionament o reutilització per a un nou ús, activitat o instal·lació. Es consideren de caràcter prioritari les actuacions que tendeixin a millorar la seguretat estructural i l’accessibilitat. L’adaptació haurà de ser respectuosa amb els valors patrimonials del bé, que en cap cas podran quedar desvirtuats o compromesos de manera severa.
21.03. La sol·licitud de llicència d’activitats, obertura d’establiment, ampliació o modificació d’activitat existent o traspàs haurà d’anar acompanyada, a més de per la documentació general en funció del tipus d’intervenció establerta i de la fixada per l’ordenança municipal corresponent i d’altra normativa aplicable, per una memòria tècnica justificativa de que el desenvolupament d’aquesta activitat no afectarà negativament al bé.
Article 22. Consideracions sobre les instal·lacions urbanes i la legislació sectorial ferroviària.
22.01. Les instal·lacions tècniques de serveis (conduccions d’electricitat, aigua, gas, telèfon, enllumenat públic) que afectin a les façanes dels elements o conjunts catalogats, així com als seus àmbits de protecció, hauran de ser soterrades o, quan es justifiqui la seva impossibilitat o desproporció en relació a l’obra a realitzar, hauran de respectar la formalització arquitectònica del bé catalogat, tant quant al disseny com quant a la situació de les instal·lacions.
En aquests casos, serà preceptiva la sol·licitud de la llicència municipal corresponent per part de les companyies instal·ladores, amb aportació de la documentació següent:
En el cas d’executar obres en aquestes dues zones, a demés de l’autorització municipal, caldrà l’autorització prèvia de l’Administrador de Infraestructras Ferroviarias (ADIF).
22.02. Llevat que el Ministerio de Fomento, de forma expressa, determini unes distàncies inferiors aplicables a una determinada línia ferroviària, les limitacions seran:
Agència Catalana de l’Aigua
22.03. Els elements del catàleg han de regularitzar l’estat administratiu de l’aprofitament pel qual s’abasteixen (en cas de no disposar de la corresponent inscripció).
– El sistema de tractament de les aigües residuals deis elements del catàleg hauran de disposar de la corresponent autorització d’abocament.
– Pel que fa a la inundabilitat, es recorda que qualsevol actuació, o ampliació deis elements del catàleg i les seves activitats associades hauran de respectar l’establert en l’article 6 , i la Disposició Transitòria Primera i Segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Els elements del catàleg situats dins la zona inundable (0500) són les següents: 02.EA Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada, 06.EA Auditori Municipal, 83.BARP Carrer Major i carrer Barcelona, 04.EA Casa de la Vila, 70.CA carrer Major i carrer Barcelona, 52.EA Estació de França, 38.EA Can Casamada, 09.EA Associació Benèfica Instructiva, 1.16.BN Cedre carrer Montiu, 43.EA Casa Larratea i jardí, 26.EA Can Bonet Masoveria, 07.EA Col·legi La Salle, 112.BN Conjunt de 4 plàtans al Reixagó, 113.BN Pi deis pous de la Casa de les Aigües, 68.CA Casa de les Aigües, 114.BN Pi del masover de la Casa de les Aigües, 57.EA La Mina i el Reixagó, 45.EA Casa Pla, 99.BAM La Font Pudenta, 1 09.BN Pollancre de la riera de Sant Cugat i 11 O.BN Alzina de Santa Marta.
– Qualsevol actuació associada als elements del catàleg haurà de complir els “Criteris d’intervenció del espais fluvials”.
Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres (1OOm), cal disposar de la corresponent autorització prèvia de I’ACA, a menys que el corresponent Pla d’Ordenació Urbana, d’altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de I ‘Administració, haguessin estat informats per I’ACA i hagueren recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (article 78.1 RDPH). En tot cas, s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH.
Infraestructures de Mobilitat
22.04. Prescripcions
Elements afectats per les servituds de carreteres existents de la Generalitat de Catalunya.
Carretera
Element
Núm. Fitxa
C-58
Xemeneia 2, Bòbila Coll de Montcada.
Carril VAO Nus Ripollet Av. De la Meridiana.
64.EA
86.BARP
C-17
Estació de Can Sant Joan (Bifurcació)
Fabrica de Ciments Asland
Plataners de la Carretera Vella
Torre Alemany
Estació de Sant Joan i Escales
Can Tauler
Casa Fàbregas
Pont sobre el Ripoll de la carretera C-17
Enllaç Ctra. C-17 i BV-1411
55.EA
69.CA
95.BN
39.EA
53.EA
10.EA
50.EA
59.EA
80.BARP
C-17 i C-33
Estació del Nord
Casa Ciuró
Xemeneia 4, Casa Fàbregas
Cementiri Municipal
54.EA
46.EA
66.EA
08.EA
C-33
Ponts línia FC de Sant Joan de les Abadesses
Casa Serra
Vista Rica
Col·legi La Salle
LAV. Montcada i Reixac Mollet del Vallès
LAV. Nus de la Trinitat Montcada i Reixac
58.EA
44.EA
51.EA
07.EA
82.BARP
87.BARP
C-59
Can Maiol
Can Viola
78.BARP
79.BARP
N-152a
Conjunt de 4 plàtans de Can Milans
Societat Cultural i Recreativa La Unió
117.BN
05.EA
Elements afectats per les servituds de la futura connexió entre la C-17 i la C-58.
Con. C-17-C-58
Ca La Beguda
Arbreda Mas Duran
Mas Duran 2
84.BARP
9.BN
85.BARP
Elements afectats per la previsió de connexió tramviària UAB-Montcada
UAB-Montcada
Plataners de la Carretera de Ripollet
Pont de ferro de la linia de ferrocarril de França al seu
pas pel Ripoll
Auditori Municipal
Carrer Major i carrer Barcelona
Estació de França
Can Casamada
Associació Benèfica Instructiva
96.BN
60.EA
06.EA
70.CA
52.EA
38.EA
09.EA
Els elements identificats en la següent relació es troben afectats per les servituds de la carretera BV-5001, de titularitat de la Diputació de Barcelona
BV-5001
La Torre deis Frares
Ca n’Oriol Vell
Can Bonet Masoveria
Masia Can Fontanet
16.EA
25.EA
26.EA
20.EA
Article 23. Règim disciplinari
23.01. L’ incompliment del règim de protecció de qualsevol bé catalogat constitueix una infracció urbanística, que serà tipificada i sancionada d’acord amb el règim d’infraccions i sancions establert a les normatives vigents en matèria d’urbanisme i de patrimoni cultural, sense perjudici de les responsabilitats penals que es puguin derivar.
23.02. D’acord amb aquestes normatives, es preveuen com a infraccions molt greus les següents conductes:
23.03. D’acord amb aquestes normatives, es preveuen com a infraccions greus les següents conductes:
23.04. En aquests supòsits, s’aplicarà el règim sancionador previst a la legislació de patrimoni cultural i a la normativa urbanística vigent.
En qualsevol cas, la sanció prevista haurà d’incloure l’obligatorietat de reposició del bé a l’estat previ al de l’actuació constitutiva d’infracció.
23.05. Seran responsables de les infraccions previstes, d’acord amb la normativa urbanística i de protecció del patrimoni:
Article 24. Sol·licitud d’informació urbanística
Qualsevol interessat podrà sol·licitar informació urbanística dels béns catalogats, a través de certificats de règim urbanístic o altres fórmules, identificant de manera gràfica i inequívoca la finca a la qual es refereix.
Article 25.Consulta i divulgació del contingut del PEUPiC
L’Ajuntament promourà la consulta i la divulgació pública del present Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg a través de les eines que consideri més adients, potenciant les vies telemàtiques com a instrument per a difondre i preservar el patrimoni cultural i natural del municipi per a les generacions futures.
Títol II. DISPOSICIONS PARTICULARS SOBRE ELS DIFERENTS TIPUS DE BÉNS
CAPÍTOL 1. TIPUS, CATEGORIES I NIVELLS DE PROTECCIÓ DELS BÉNS CATALOGATS
Article 26. Descripció dels tipus de béns
Als efectes d’aplicació de la present Normativa, els elements del Catàleg es classifiquen en:
El patrimoni arquitectònic, el conformen els elements o conjunts amb valor cultural, històric o identitari dels municipis. Els béns arquitectònics els podem dividir en dos grups: els elements i els conjunts.
Formen part del patrimoni arqueològic els béns mobles i immobles de caràcter històric situats o procedents de la superfície, del subsòl o de sota l’aigua que poden servir com a instruments per al coneixement de la història o la cultura, sempre que per obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica.
Formen part del patrimoni paleontològic els elements fòssils no relacionats amb l’ésser humà ni amb els seus orígens o antecedents, situats o procedents de la superfície, del subsòl o de sota l’aigua, i que són susceptibles de ser estudiats amb una metodologia paleontològica.
Constitueixen el patrimoni arqueològic i paleontològic:
El patrimoni natural, el configuren els indrets i/o elements naturals i els espais geològics que signifiquen el municipi, així com els referents a la biodiversitat del territori. Inclou:
El patrimoni paisatgístic, el conformen les àrees el valor de les quals és el resultat de la interacció dinàmica entre els factors naturals (geologia, climatologia, hidrologia, etc.) i els humans (activitat econòmica, assentaments, etc.).
En aquest tipologia es poden incloure:
Article 27. Descripció de la tipologia funcional
Per les seves característiques funcionals, els béns poden classificar-se de la següent manera:
Article 28. Descripció de les categories de protecció
Les categories de protecció dels béns recollits en el present PEUPiC són les que estableix el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció, redactat conjuntament pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (febrer de 2013) i s’emmarquen en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC) i en el planejament urbanístic.
La categoria a la que pertany cada bé s’ha determinat atenent als principis derivats de la legislació sectorial i a les característiques particulars de cada un dels elements
Un cop catalogat el bé mitjançant l’aprovació d’aquest PEUPiC, passarà a ser patrimoni protegit del municipi, amb totes les implicacions juridicoadministratives que correspongui.
S’estableixen quatre categories: tres que corresponen a les definides per la LPCC (BCIN, BCIL i EPA) i una quarta per als béns que es protegeixen per via urbanística (BPU); aquesta darrera categoria pot tenir tants subtipus com es desitgi en funció de les diferents especificitats.
Són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català inclosos en el Registre de Béns Cultural d’Interès Nacional el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Gaudeixen d’aquesta protecció:
Segons l’article 7 de LPCC, els béns d’aquesta categoria es classifiquen en:
Són els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i llur significació i importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. Han d’ésser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Els instruments de protecció i control d’aquests béns recauen principalment en els municipis. Formen part d’aquesta categoria:
Són aquells béns immobles (elements, conjunts, indrets, etc.), no declarats ni incoats BCIN o BCIL, els valors dels quals identifiquen a l’arquitectura tradicional del lloc i/o el paisatge del municipi, que el PEUPiC vol protegir pels seus valors d’interès cultural. Tindran o poden tenir aquesta categoria:
Es consideren espais de protecció arqueològica i són objecte de catalogació, els jaciments que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, se suposa l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.
Tots els EPA s’han d’incorporar al Catàleg de Patrimoni Cultural Català i en els catàlegs urbanístics.
L’adequada protecció d’un bé catalogat pot requerir la delimitació i la regulació d’un àmbit de protecció al seu entorn, l’alteració del qual podria afectar i desmerèixer els seus valors i trencar la seva harmonia amb l’entorn natural i/o la identitat en el paisatge urbà on s’emplaça.
Així, vinculat als béns catalogats (elements o conjunts), es pot delimitar un àmbit d’influència o “entorn” amb una regulació especifica per tal de garantir la protecció ambiental del bé.
L’entorn delimitat, que pot incloure el subsòl, és constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé catalogat. Qualsevol variació en la regulació urbanística de “l’entorn” pot incidir directa o indirectament en els valors protegits del bé limitant-ne la contemplació o l’estudi.
L’entorn de protecció s’ha de definir i delimitar atenent a criteris visuals, ambientals, paisatgístics i/o urbanístics. La localització del bé catalogat, la tipologia del valor, així com la seva classificació condicionaran les característiques i efectes de l’entorn definit. La delimitació s’ha d’ajustar a l’àmbit que sigui necessari per a la correcta protecció; això és especialment important perquè la definició de les condicions concretes d’actuació en aquest entorn poden suposar alteracions encobertes de l’aprofitament urbanístic.
En el cas dels jaciments arqueològics i els EPA, les llicències d’obres dins d’aquest perímetre hauran de ser objecte d’informe previ del Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de sondeigs arqueològics per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l’actuació més adient.
Article 29. Descripció dels nivells de protecció
Cada bé incorporat al Catàleg gaudirà d’un nivell de protecció diferent en funció dels seus valors. En un mateix bé podem trobar valors de diferents tipologies i fins i tot de categories diferents; aquest bé podrà tenir un nivell diferent de protecció per a cada una de les tipologies i/o categories dels elements.
Un element pot tenir un o més dels nivells de protecció següents:
Nivell de protecció total, aplicable a aquells béns que s’han de mantenir íntegrament, amb especial respecte de les seves característiques específiques i dels elements o parts que el composen. Només es permetran actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé.
Tots els BCIN, així com tots els jaciments arqueològics i paleontològics, siguin BCIN o no, així com els EPA, tenen un nivell de protecció integral, d’acord amb allò establert per la LPCC.
També es pot establir un nivell de protecció integral per als BCIL o BPU que, atenent als seus valors arquitectònics, escultòrics o històrics, formen un tot indivisible.
Nivell de protecció per als elements o conjunts lliures de modificacions substancials que els desfigurin, els quals cal preservar i revalorar globalment.
En termes generals són permeses les actuacions encaminades a la seva conservació i posta en valor i a la recuperació d’aquells aspectes que s’hagin vist alterats.
L’atribució d’una protecció amb nivell de conservació pot suposar restriccions d’ús.
En el cas del patrimoni arquitectònic, aquest nivell de protecció afecta a aquells edificis o elements de singular valor, BCIL o BPU, que conserven la seva fesomia original o que, tot i conservar-la en els aspectes bàsics, han perdut la coherència unitària genuïna a causa d’intervencions sobre la construcció original, d’un procés de degradació o d’un canvi d’ús.
En aquests edificis i elements, les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i els elements constitutius de les façanes principals i secundàries visibles des del carrer, els volums generals (és a dir, els límits exteriors dels edificis), les cobertes i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic (com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres, etc.).
Aquest nivell de protecció implica la conservació in situ dels elements d’interès que es troben en els edificis, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, peces d’ofici, pintures murals exteriors o interiors, etc.
Nivell de protecció per als béns on interessa preservar i revaloritzar algun dels seus elements. Són permeses obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que van originar la protecció. Aquesta protecció és aplicable a BCIL i BPU, els valors dels quals resideixen principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en la façana, i en la disposició dels elements comuns (vestíbuls i caixes d’escala), que serien les parts protegides; la resta de l’edifici podrà ser afectada per actuacions de rehabilitació, sempre que es mantinguin o revalorin els esmentats elements comuns.
En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, el nivell de protecció parcial es pot aplicar als jaciments, ja siguin BCIL o BPU, i a les AEA (vegeu el nivell de protecció 6). Per a les AEA, el nivell de protecció parcial es tracta d’una protecció transitòria, ja que una vegada descobertes s’haurà de valorar si requereix protecció, així com el nivell d’aquesta. Qualsevol intervenció en aquestes AEA, incloent‐hi el subsòl d’elements immobles, ha d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada. Als jaciments arqueològics, les intervencions tenen per finalitat descobrir, documentar o investigar restes.
Nivell de protecció per a béns i/o conjunts, el valor dels quals resideix principalment en la configuració del paisatge urbà, rural, natural o paisatgístic de notable valor ambiental.
Quant als béns arquitectònics, aquest nivell protegeix els béns o conjunts BCIL i BPU, els valors dels quals es troben fonamentalment a les façanes, per formar part d’un context d’edificacions d’una mateixa tipologia que defineix un determinat ambient o paisatge urbà o rural.
En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà garantir una adequació ambiental mantenint els trets tipològics de les façanes, les línies de coronament, la disposició de les parcel·les, etc.
Quant als Béns naturals i ambientals-paisatgístics, aquest nivell protegeix àrees, entorns i elements puntuals, que tinguin valor ecològic i mediambiental (boscos, miradors, cingleres, abrics, jardins històrics, fonts naturals, arbres monumentals, etc.).
Nivell de protecció que permet les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i, fins i tot, enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimètrica i fotogràfica) que garanteixi la permanència de la seva memòria històrica.
Aquest nivell de protecció només és aplicable a aquells BPU l’interès dels quals radica en altres aspectes diferents a l’arquitectònic, com pot ser l’històric o el social, o quan per motiu d’interès públic no sigui possible la seva conservació.
Les AEA s’apliquen a espais urbans, rurals o naturals que són susceptibles de contenir en el subsòl elements o jaciments d’interès arqueològic. Qualsevol intervenció en aquests espais, incloent-hi el subsòl d’elements immobles, haurà d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada.
Article 30. Definició dels tipus d’intervenció
Als efectes d’aquest pla, es consideren les formes d’intervenció següents:
30.01. Conjunts urbans i béns arquitectònics
Més enllà de la identificació dels béns segons categories i de l’establiment del nivell de protecció, cal identificar els mecanismes d’intervenció que són possibles en els BCIL i BPU.
En el cas dels BCIN, és el Departament de Cultura, a través de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural que correspongui, qui regula les intervencions d’acord amb els criteris detallats en l’Art. 35 de la LPCC.
Les intervencions en conjunts urbans i béns arquitectònics es classifiquen de la manera següent, en funció dels requeriments de cada element en particular i sense que cada tipus d’intervenció n’exclogui necessàriament un altre, ja que en un conjunt arquitectònic es podran aplicar diferents criteris d’intervenció (en cursiva, la definició segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans):
30.02. Béns arqueològics i paleontològics
Les intervencions arqueològiques i paleontològiques, segons el decret 78/2002, de 5 de març, es classifiquen en:
30.03. Béns socioculturals i etnològics
Les intervencions sobre els béns socioculturals i etnològics es classifiquen en (en cursiva, la definició segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans):
30.04. Béns naturals
Les intervencions en béns naturals tenen un objectiu prioritari:
La intervenció de curs fluvial definida per aquest pla especial estableix
La intervenció en els arbres singulars queda definida per:
30.05. Béns naturals, ambientals i paisatgístics
Les intervencions en béns naturals, ambientals i paisatgístics es classifiquen en (en cursiva, la definició segons el glossari definit per l’Observatori del Paisatge):
Article 31. Intervencions admeses en funció del nivell de protecció
En funció del nivell de protecció de l’element catalogat, les intervencions admeses són les següents:
31.01. Nivell de protecció 1. INTEGRAL:
S’admeten les actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé, és a dir, que no n’alterin la tipologia estructural ni la formal. En els elements adscrits a aquest nivell s’admeten les intervencions dels següents tipus:
31.02. Nivell de protecció 2. CONSERVACIÓ.
S’admeten les actuacions encaminades a la conservació i posta en valor del bé i a la recuperació d’aquells valors que s’hagin vist alterats. Les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i elements constitutius de les façanes principals i secundàries visibles des del carrer, els volums generals (és a dir, límits exteriors dels edificis), les cobertes i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic (com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres i altres elements amb valor històric o arquitectònic). Aquest nivell de protecció implica també la conservació in situ dels elements d’interès que, d’una manera zonal o puntual, es troben en l’edifici o element, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, pintures murals exteriors o interiors, etc.
En tots els elements adscrits en aquest nivell, es protegeix la tipologia (constituïda per l’estructura tipològica, la posició de la caixa d’escala, els nivells de forjat) així com les façanes. En general, es protegeix la volumetria, a excepció dels casos en què es permet l’ampliació de l’element corresponent. La concreció dels elements que es protegeixen resta definida a la fitxa individual de cada bé protegit.
S’admeten els següents tipus d’intervenció:
31.03. Nivell de protecció 3. PARCIAL.
Són permeses les obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que en van originar la protecció. Els elements o parts d’ell que resten especialment protegits venen determinats en la corresponent fitxa. En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, la protecció parcial podrà afectar el jaciment un cop hagin estat descobertes, investigades i documentades les restes arqueològiques i paleontològiques, i sempre d’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, de la Generalitat de Catalunya.
31.04. Nivell de protecció 4. AMBIENTAL.
Fonamentalment es protegeixen les façanes, que, per formar part d’un context d’edificacions tipològicament reiteratives que defineix un determinat ambient o paisatge urbà (o rural), és on radiquen la majoria dels valors motiu de catalogació. En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot amb la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà mantenir els trets tipològics de les façanes en el nou projecte.
Quant als béns d’interès paisatgístic, aquest nivell protegeix tant les àrees i els entorns naturals com els elements puntuals que tenen valor ecològic i mediambiental.
En el cas d’ambients urbans i fronts edificats, s’admeten els següents tipus d’intervenció, respectant les condicions establertes en la fitxa corresponent del Catàleg:
31.05. Nivell de protecció 5. DOCUMENTAL.
Quant als béns immobles, s’admeten les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimètrica i fotogràfica) per tal de garantir la permanència de la seva memòria.
Quant als jaciments arqueològics, aquest nivell és aplicable als casos en que les intervencions tenen com a finalitat descobrir, investigar i documentar restes o vestigis.
31.06. Nivell de protecció 6. ÀREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA.
Inclou aquells elements que són susceptibles de contenir en el subsòl elements o jaciments d’interès arqueològic.
S’admeten les intervencions de documentació, prospecció, control d’obres d’edificació i/o excavació sistemàtica del subsòl en aquells llocs susceptibles de contenir jaciments arqueològics.
CAPÍTOL 2. NORMATIVA PARTICULAR DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CATALOGAT INDIVIDUALMENT
Article 32. Objecte
L’objecte d’aquest capítol és establir els criteris comuns de general aplicació en les intervencions que afectin els elements i els conjunts arquitectònics catalogats per tal de preservar-ne els valors que n’han determinat la seva catalogació, sense que en cap cas prevalgui sobre les determinacions específiques contingudes a les fitxes del Catàleg.
Aquestes disposicions vénen determinades genèricament en els articles següents d’aquesta Normativa i de forma particular a les respectives fitxes.
SECCIÓ 1. ELEMENTS I CONJUNTS ARQUITECTÒNICS CATALOGATS EN SÒL URBÀ
Article 33. Regulació
En les intervencions referents a elements i/o conjunts arquitectònics catalogats ubicats en sòl urbà serà d’aplicació tot allò que determina el títol III Sistemes i el títol IV Reglamentació detallada en sòl urbà de les Normes Urbanístiques del PGM (amb les seves modificacions) i la legislació urbanística vigent, amb les restriccions fixades pels articles següents.
Article 34. Edificabilitat
Els paràmetres d’ordenació urbanística dels elements arquitectònics venen regulats per les normes urbanístiques del PGM i per la MP PGM d’actuacions compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA.
Article 35. Condicions d’edificació
35.01 Parcel·lació:
Es mantindrà la parcel·lació existent quan aquesta respongui a les dimensions del tipus de parcel·la predominant en el sector.
35.02. Alçada reguladora:
Els edificis catalogats mantindran l’alçada de la façana, independentment de l’alçada reguladora màxima establerta pel PGOU en la zona on s’emplacin. Quan, fruit d’un canvi de coberta o d’una gran reforma, es vulgui exhaurir l’edificabilitat màxima permesa, s’hauran de buscar solucions arquitectòniques que no modifiquin l’altura actual de la façana ni la posició, la disposició i la formalització dels elements de coronament (cornises, ràfecs, acroteris, etc.).
35.03. Profunditat màxima edificable:
Hi ha edificis que superen la Profunditat Màxima Edificable. Aquesta pot servir per compensar les plantes no edificades si es justifica amb un Pla Especial.
Article 36. Coberta
36.01. Composició general:
36.02. Elements per sobre de l’alçada reguladora:
Article 37. Façana principal a carrer
37.01. Composició general:
Les intervencions en el conjunt urbà d’interès es realitzaran sota l’òptica del respecte i el manteniment dels valors físics i funcionals que el caracteritzen. En cas de remunta de façanes protegides o que formin part d’un conjunt arquitectònic protegit, l’actuació preservarà i estarà d’acord amb la composició i l’estètica de la façana original. La cornisa o elements de coronament de l’edifici preexistent seran preservats. L’actuació de remunta respectarà la composició de la façana original , sense alterar cap dels seus components i buscant una formalització i un cromatisme que respecti els ritmes compositius, els materials i els criteris de la preexistència.
37.02. Disposició de les obertures:
37.03. Característiques de les fusteries i els elements de protecció solar:
37.04. Característiques de la reixes i les baranes de ferro:
37.05. Característiques dels revestiments de façana:
37.06. Cromatisme:
37.07. Elements decoratius:
37.08. Instal·lacions:
37.09. Aparadors, rètols i altres instal·lacions en els establiments comercials:
37.10. Interior:
Article 38. Façana posterior a pati
38.01. Cal mantenir una unitat amb la façana principal.
Article 39.Eixides (patis posteriors)
39.01. Com a norma general, es mantindran les eixides posteriors amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat. Les tanques, el mobiliari fix, els safareigs, les edificacions auxiliars d’interès arquitectònic, els elements decoratius i la vegetació existent s’hauran de conservar en la seva forma, posició i disposició originals.
39.02. Quan l’eixida existent objecte d’intervenció tingui elements que no s’ajustin al seu entorn a causa de transformacions prèvies (construccions afegides, canvis de cota del paviment o altres alteracions no admeses, etc), la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-lo al que disposa aquesta Normativa.
39.03. En aquests espais, no s’admetrà la construcció d’edificacions auxiliars i per a obtenir llicència per al muntatge de porxos i coberts, no fixes, caldrà presentar un projecte tècnic específic que permeti a la CMPC (o, en el seu defecte, als tècnics municipals) avaluar l’impacte i la idoneïtat de la intervenció prevista.
Article 40. Tanca de l’eixida amb front a carrer, passatge o androna
40.01. Com a norma general, es mantindran les tanques de les eixides amb front a carrer, passatge o androna amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat.
Article 41. Horts, patis i jardins davanters
41.01. Com a norma general, es mantindran els horts, els patis i els jardins davanters amb totes les seves característiques, llevat d’aquells casos en que se’n justifiqui la impossibilitat. Les tanques, el mobiliari fix, els elements decoratius i la vegetació existent s’hauran de conservar en la seva forma, posició i disposició originals.
41.02. Quan l’hort, pati o jardí existent objecte d’intervenció tingui elements que no s’ajustin al seu entorn a causa de transformacions prèvies, la intervenció haurà de contemplar totes aquelles actuacions necessàries per a adequar-lo al que disposa aquesta Normativa.
41.03. En aquests espais, no s’admetrà la construcció d’edificacions auxiliars.
SECCIÓ 2. ELEMENTS I CONJUNTS ARQUITECTÒNICS CATALOGATS EN SÒL NO URBANITZABLE
Article 42. Regulació
En les intervencions referents a elements i/o conjunts arquitectònics catalogats ubicats en sòl no urbanitzable serà d’aplicació tot allò que determina el títol II, capítol 5è Règim del sòl no urbanizable i el títol III Sistemes de les Normes Urbanístiques del PGM (amb les seves modificacions), el Pla especial de Protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, el Decret 146/2010 de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola, en el que incorpora el turó de Montcada i Reixac, el Pla especial de Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Montcada i Reixac (PECM), en el sòl no urbanitzable i la legislació urbanística vigent, amb les restriccions fixades pels articles següents.
Aquests articles fan referència al cos principal de les masies, ja que en tots els casos és el que té més antiguitat i majors valors històrics, arquitectònics i paisatgístics. Per tant, la resta de cossos i edificacions auxiliars quedaran regits pel que determina específicament el Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en el sòl no urbanitzable de Montcada i Reixac. També fan referència als habitatges d’estiueig catalogats.
Article 43. Edificabilitat
El PECM no permet l’ampliació de les 8 masies o cases de camp catalogades.
Article 44.Condicions d’edificació
44.01. Cal remetre’s directament al PECM en relació a criteris generals d’intervenció, condicions d’integració paisatgística, condicions ambientals i regulació de l’entorn. En els cossos principals no admeten modificacions.
Article 45. Coberta
45.01. Composició general:
45.02. Elements per sobre de l’alçada reguladora:
Article 46. Façanes
46.01. Composició general:
46.02. Disposició de les obertures:
46.03. Característiques de les fusteries i els elements de protecció solar:
46.04. Característiques de la reixes i les baranes de ferro:
46.05. Característiques dels revestiments de façana:
46.06. Cromatisme:
46.07. Elements decoratius:
46.08. Instal·lacions:
46.09. Interior:
CAPÍTOL 3. NORMATIVA PARTICULAR DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC
Article 47. Àmbit d’aplicació
Article 48. Objecte
És objecte d’aquesta Normativa:
Article 49. Classificació
Article 50. Regulació de les intervencions a les Zones Arqueològiques (ZA) associades a BCIN, als Espais de Protecció Arqueològica (EPA), als Espais de Protecció Paleontològica (EPP) i als Jaciments Arqueològics (JA).
Article 51. Regulació de les intervencions a les Ârees d’Expectativa Arqueològica (AEA) i Paleontològica (AEP).
Els Plans Especials i els Plans Parcials que afectin AEA seran informats pel Departament de Cultura en el curs del tràmit ordinari del planejament, un cop estiguin aprovats inicialment. Quant als projectes d’urbanització i els projectes d’edificació, l’Ajuntament adreçarà consulta al Departament de Cultura en els casos/cas que ho consideri necessari.
Article 52. Troballes fortuïtes
CAPÍTOL 4. NORMATIVA PARTICULAR DEL PATRIMONI NATURAL, AMBIENTAL I PAISATGÍSTIC
Article 53. Objecte
– Definir les Àrees, zones i espais, de patrimoni natural, ambiental i Paisatgístic que són objecte de protecció d’aquest Pla Especial.
– Regular les possibles actuacions en aquestes zones
L’anàlisi paisatgística de Montcada i Reixac s’ha de plantejar a banda del Catàleg, a través de la redacció del corresponent Estudi del paisatge. Aquest document ha de descriure amb detall les característiques paisatgístiques del municipi, avaluar els valors naturals i ambientals, analitzar els riscos als que es troba sotmès i definir algunes mesures que tenen per objectiu preservar i afavorir la biodiversitat i la qualitat paisatgística del municipi.
A mesura que s’elaborin nous instruments urbanístics de protecció i gestió del paisatge (com ara la Carta del paisatge del municipi de Montcada i Reixac), el PEUPiC n’adoptarà les directrius que se’n derivin amb efectes normatius mitjançant la corresponent modificació. Mentre aquesta incorporació no es produeixi, s’aplicaran les regulacions que s’estableixen en aquest títol, les quals mantindran la vigència sense perjudici de les modificacions que es poguessin derivar de l’esmentada incorporació.
Article 54. Regulació
54.01. La protecció d’aquests béns ve regulada específicament pel Pla General Metropolità (especialment, quant a la regulació del sòl no urbanitzable i al règim d’usos permesos), la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals; la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat; «BOE» 299, de 14 de desembre de 2007; la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya; i d’altra normativa sectorial i urbanística específica.
54.02. No s’admetran alteracions dels béns catalogats sense la corresponent autorització per part de l’administració competent. El seu règim es regirà per la normativa general de l’atorgament de llicències i per les disposicions generals d’aquesta Normativa, que s’adaptarà a l’àmbit natural, ambiental i/o paisatgístic quant a la tramitació d’autoritzacions.
54.03. Amb aquesta finalitat, per a l’obtenció de llicència de les intervencions que puguin afectar els valors naturals, ambientals i paisatgístics de les diferents àrees, zones i espais, caldrà presentar un projecte tècnic específic que permeti a la CMPC (o, en el seu defecte, als tècnics municipals) avaluar l’impacte i la idoneïtat de la intervenció prevista.
54.04. No és permetran les activitats o els usos que puguin malmetre els valors naturals, ambientals i paisatgístics de les àrees, zones i espais, com ara la modificació de la vegetació autòctona, de les condicions bàsiques de vida de la fauna, de la morfologia del terreny, dels cursos hídrics, del patrimoni agrícola, etc.
54.05. La intervenció de curs fluvial definida per aquest pla especial estableix: a) La protecció de la vegetació de ribera, quedant prohibida qualsevol intervenció que afecti els elements naturals d’aquest entorn. b) La preservació de les espècies vegetals autòctones situades en la llera o vores de rius i torrents, en la mida que siguin compatibles amb la conservació i millora de l’entorn protegit, potenciant la seva evolució cap a estadis de major maduresa. c) La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit. d) La prohibició d’alterar el curs del riu pel que fa al seu traçat, cabal, condicions biològiques. e) La restauració dels cursos actualment malmesos o que hagin sofert algún procés de degradació.
54.06 La intervenció en els arbres singulars queda definida per: a) No es pot substituir. b)No pot ser modificat el seu emplaçament. c) No es permet l’alteració del seu entorn immediat. d) Excepcionalmet s’admetrà el transplantament, en cas de que aquest es justifiqui per unes millors condicions per al desenvolupament i protecció de l’element
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Disposició transitòria primera: volums disconformes
Montcada i Reixac, desembre 2018.
Josep Lluís Gorina de Travy, Ricard Farrés i Casadesús, arquitectes.
ANNEX 1: ELEMENTS CATALOGATS
PEUP i Catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac: llistat dels 117 elements
CA – CONJUNTS ARQUITECTÒNICS (4)
01.CA
Església de Sant Pere de Reixac, campanar, casa rectoral, cementiri i creu
68.CA
Casa de les Aigües
Fàbrica de ciments Asland
EA – ELEMENTS ARQUITECTÒNICS (66)
AR ARQUITECTURA RELIGIOSA
02.EA
Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada
03.EA
Església de Santa Maria de Montcada, casa rectoral i creu de terme
AP/E ARQUITECTURA PÚBLICA, SEMIPÚBLICA. EQUIPAMENT
04.EA
Casa de la Vila
07.Ea
11.EA
Antic Hospital de Montcada
ARRu ARQUITECTURA RESIDENCIAL RURAL
12.EA
Masia Can Pomada
13.EA
Masia Ca n‘Albinyana i capella annexa de Sant Pere
14.EA
Masia Can Piella
15.EA
Masia Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora
La Torre dels Frares
17.EA
Can Moia
18.EA
Can Toi
19.EA
Masia Can Pla
21.EA
Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder
22.EA
Ca N’ Oliver
23.EA
Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
24.EA
Torre Oriol
Ca n’ Oriol Vell
Can Bonet, edifici annex i masoveria
27.EA
Ca l’Alcalde
ARUr/UM ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA/urbana entre mitgeres o aïllada
28.EA
Casa Nadal
29.EA
Casa Casanovas
30.Ea
Casa Riera
31.EA
Can Cuyàs
32.EA
Casa Massagué
33.EA
Torre Vila
34.EA
Cases Bofill
35.EA
Casa Bofill
36.EA
Casa Grau
37.EA
Casa Dulcet
40.EA
Casa Rufí
41.EA
Casa Santaló
42.EA
Torre Fins
43.EA
Casa Larratea i jardí
45.EA
Casa Pla
47.EA
Casa Pàmies
48.EA
Casa del Sindicat Agrícola
49.EA
Vila Palacios
OE OBRA D’ENGINYERIA
Estació de Sant Joan i escales
Estació de Can Sant Joan
56.EA
Estació de Mas Rampinyo
57.EA
La Mina i el Reixagó
Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses
Pont sobre el riu Ripoll de la carretera C-17
Pont de ferro de la línia de ferrocarril de França al seu pas pel Ripoll
61.EA
Aqüeducte del Vallès I( de Can Cuyàs)
62.EA
Aqüeducte del Vallès II
AI ARQUITECTURA INDUSTRIAL
63.EA
Xemeneia 1, Bòbila coll de Montcada
Xemeneia 2, Bòbila coll de Montcada
65.EA
Xemeneia 3, Bòbila coll de Montcada
67.EA
Xemeneia 5, Vallençana
BARP – JACIMENT ARQUEOLÒGIC-PALEONTOLÒGIC (17)
71.BARP
Les Maleses
72.BARP
Turó de Montcada
73.BARP
Mas Duran
74.BARP
Puig Castellar
75.BARP
Mas Vilar
76.BARP
Via Augusta – Camí Ral de Sabadell
77.BARP
Barri de Can Maiol
Rec Contal
Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona
81.BARP
Ca la Beguda
83.BARP
Assentament medieval de Reixac
Vila medieval de Ventenac
Can Sants
Masrampinyo
Gravera de Ca n’Albinyana
PN – PATRIMONI NATURAL (16
88.BN
89.BN
Arbreda de Mas Duran
90.BN
91.BN
Plataners de la carretera de Ripollet
92.BN
Llera del riu Besòs
93.BN
Llera del riu Ripoll
94.BN
Om de l’escola Mitja Costa
Pollancre de la Riera de Sant Cugat
Alzina de Santa Maria
97.BN
Lledoner de Ca n’Oller
98.BN
Conjunt de quatre plàtans al Reixagó
99.BN
Pi dels pous de la Casa de les Aigües
100.BN
Pi del masover i Butia de la Casa de les Aigües
101.BN
Roure de la Font del Tort
102.BN
Cedre del carrer Montiu
103.BN
Conjunt de quatre plàtans de Can Milans
BAMP – PATRIMONI AMBIENTAL – PAISATGÍSTIC ( 9)
104.BAMP
La Font Pudenta
105.BAMP
La Font del Tort
106.BAMP
La Font de Mitja Costa
107.BAMP
La Font dels Avellaners
108.BAMP
La Font dels Caçadors
109.BAMP
Mirador de Reixac
110.BAMP
Mirador de Ca n’Oriol Vell – Torre dels Conills
111.BAMP
Mirador de l’Estrella
112.BAMP
Mirador del Turó del Sextet