CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni ambiental-paisatgístic.
Classificació: Fonts i dolls.
Altres prot.: IPAAMiR: La Font Pudenta, I.P.090.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni ambiental-paisatgístic.
Classificació: Fonts i dolls.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 4. Ambiental.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipus funcional: P Parcs i espais públics.
Subtipus funcional: Font d’aigües naturals.
Context: En una placeta, sota un mur de contenció de la via del ferrocarril de la línia Barcelona–Saragossa.
Elements: Petita font d’aigües naturals, que brolla de la part baixa del mur de contenció de terres per on passa la línia del ferrocarril Barcelona–Saragossa. En l’actualitat, està urbanitzada, i s’ha resolt fent una vorera ampla, on s’ha inclòs una superfície pavimentada amb panot vermellós de 45 pastilles, rectangular, protegida per un parterre plantat d’arbusts, en forma de “C”. Per accedir-hi cal baixar tres graons. El mur de contenció és de pedres granítiques i aparell poligonal; lleugerament atalussat, té escorrentius rodons i contraforts. El coronament és una filada de maó vist a sardinell i dues de bloc de formigó. A cada banda de la font hi ha un banc d’obra arrebossat.
Ús actual: Font d’aigües naturals.
Ús original/altres: Font d’aigües naturals.
Estat de conservació: Regular; La vegetació del parterre està poc cuidada. Hi ha pintades de grafits.
Entorn protecció: La placeta on hi ha la font, i el torrent del vessant nord del turó de Montcada.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn protecció: La placeta on hi ha la font, i el torrent del vessant nord del turó de Montcada.
Valor històric: Ha estat una de les fonts més sovintejades per la qualitat de l’aigua i la proximitat a Montcada. Ha donat nom a un barri.
Valor sociocultural i etnològic: Lloc de trobada i d’esbarjo dels Montcadencs durant la primera meitat del segle XX, potenciat per la proximitat del “Merendero” de la Filomena.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Preservació del paisatge / Conservació.
Reg. intervencions: Instal·lació de rec automàtic en parterres i replantació de la plaça. Revestiment dels bancs de pedra. Il·luminació de la placeta i col·locar un rètol descriptiu i històric.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.
Gestió: Es remet a les normes urbanístiques del Pla Especial.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Informació història: Font de tradició molt antiga, coneguda i freqüentada pels habitants de Montcada des de temps molt reculats, i posteriorment, per les colònies d’estiuejants que s’aplegaren en el poble des de finals del segle XIX.
Un dels problemes que presenta és el de l’origen i la grafia del seu nom. Existeixen diverses versions: Pudenta, Potenta, Ponenta, etc. Ja a finals del segle XVIII, en Francisco de Zamora, al seu pas per Montcada (1787), ens descriu l’indret de la següent manera:
«En esta montaña hay siete fuentes, una de las quales debe tener algunas partículas minerales, pues huele mucho, y el color amarillo de otra indica también lo mismo». D’altra banda, els registres municipals i els documents més antics que ens parlen de la font, o de les terres del seu entorn, utilitzen sempre la grafia Pudenta. Avui, però, la font no fa olor i amb prou feines brolla. Però cal tenir present que a les darreries del segle XIX va variar
una petita part del seu recorregut final.
Durant l’alta edat mitjana, aquestes terres formaren part del terme de Porcià, aplegant un bon nombre de camps de conreu (cereals i vinyes) i alguns molins fariners que aprofitaven les aigües del Ripoll. Aquesta activitat agrícola es va perllongar, gairebé sense interrupcions, fins el segle XIX, quan el propietari de les terres Josep Gabriel va elaborar l’any 1889 un projecte d’urbanització i parcel·lació de les seves propietats (definició dels solars i traçat dels carrers), donant lloc així al barri de la Font Pudenta. Les aigües de la font foren un incentiu per a la urbanització i edificació d’aquest indret de Montcada. Atrets per unes aigües de molta tradició i anomenada, vilatans i nouvinguts aixecaren les primeres cases del barri, situades en l’anomenat Passeig de la Font Pudenta.
Però l’ampliació de la via del ferrocarril del Nord va significar la desviació del curs final de la font i la degradació del seu entorn com a lloc d’esbarjo. Segons els registres municipals, l’any 1888 un grup de veïns, encapçalats per l’alcalde del poble, van adreçar a la direcció de la companyia del ferrocarril una sol·licitud de reparació del curs d’aigua, el qual fou prolongat fins al seu emplaçament actual situat a l’altra banda de la via.

Bibliografia:

• AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Pàg. 75 i 76. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÀZAR, J., 1998, L’origen de Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada.
• BERTRAN, J., 1990, Montcada un poble. Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ZAMORA, F., 1787, Diario de los viajes hechos por Cataluña.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Urbanisme: 1889 (Projecte Gabriel). Correspondència: 1888 (Instància Font Pudenta).

UBICACIÓ

Veure plànol més gran