Barri de Can Maiol

Dimarts, 5 d'octubre de 2021 a les 09:52

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent: PGM i Pla Director U. De l’ACTUR Santa Maria de Gallecs.
Classificació: SNU (no urbanitzable).
Qualificació: 
Clau 6c Actuals i de nova creació a nivell metropolità.
Exp. RPUC: 1976/000477/B, 2003/008291/B.
Relació ntiva: 
PGM i Pla Director U. De l’ACTUR Santa Maria de Gallecs.

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Núm. reg/cat: Jaciment 13962 de l’IPCI-PAP.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Categoria: BPU.
Núm. reg/cat: Jaciment 13962 de l’IPCI-PAP.
Nivell prot.: Nivell 6. AEA.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Lloc d’habitació sense estructures visibles.
Cronologia: Neolític.
Context: El jaciment està situat en una zona mixta d’explotació agropecuària, espais urbans i infraestructura viària, a ambdós costats de la carretera C-59, entre les terres de la masia de Can Maiol, de la qual pren el nom, i els terrenys propers a l’estany de Gallecs.
Elements: Materials ceràmics i indústria lítica dispersa en superfície.
Troballa casual d’una destral de pedra polida en el decurs de feines agrícoles. Altres materials arqueològics han aparegut dispersos en els marges dels camps i dels camins. Cal destacar la presència de restes d’indústria lítica i uns pocs fragments informes de ceràmica feta a mà. Cal constatar l’absència de restes d’estructures. La prospecció efectuada entre octubre de 2002 i març de 2003 amb motiu del seguiment arqueològic de les obres vinculades a la construcció de la variant de la C-59 va resultar del tot negativa.
Ús actual: Infraestructures viàries i camps de conreu.
Ús original/altres: Petit assentament.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 13962 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El jaciment va ser descobert l’any 1965 arran de la troballa casual d’una destral de pedra polida efectuada pel senyor Pere Puigdomènech Riera, molt a prop de la masia de Can Maiol. Sembla que no hi va localitzar cap altra resta arqueològica, i que, aconsellat pel senyor Lluís Ventura, va dipositar la peça al Museu Parroquial de Palau-solità. Tot i que al
llarg dels darrers quaranta anys s’han localitzat en superfície i de manera puntual altres materials arqueològics d’època neolítica relacionats probablement amb la destral trobada als camps de Can Maiol, val a dir que el seguiment arqueològic que va acompanyar els rebaixos de terra associats a les obres de construcció de la variant de la C-59 (PK 5,100 a 5,600) entre Santa Perpètua de la Mogoda i Palau-solità i Plegamans, els anys 2002 i 2003, no van detectar restes d’estructures o material d’interès arqueològic (MORERA, GUÀRDIA 2003).

Bibliografia:

  • Fitxa jaciment arqueològic n. 13962 de l’IPCI-PAP. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  • CASTELLS MANENT, T.; GARCÍA CARRERA, R. 1989: Els primers agricultors del neolític a Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. Terrassa.
  • MORERA, J.; GUÀRDIA, J. 2003: Memòria del seguiment arqueològic de les obres de la variant de la C-59. Santa Perpètua de Mogoda, Palau de Plegamans i Solità, i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Octubre de 2002 a març de 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita (núm. 6669).
  • MARTIN, A. 1990: “El neolític i el Calcolític al Vallès”. Limes. Revista de Arqueología, 0. Cerdanyola del Vallès: 10-22.
  • VENTURA VILA, L. 1988: El meu poble. Moià.
  • VENTURA VILA, L. 1990: “Trenta anys d’arqueologia local”. QuatrePins, Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans.

UBICACIÓ


Veure plànol més gran

Darrera actualització: 08.10.2021 | 10:24