Memòria justificativa

3.1. MARC LEGAL I URBANÍSTIC

Àmbit urbanístic:

  • El Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (en endavant, TRLUC), aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost (DOGC núm. 5686, de 05/08/2010).
  • La Llei 3/2012, de 22 de febrer LCAT/2012/133, de modificació de la Llei d’urbanisme de Catalunya (DOGC núm. 6077, de 29/02/2012).
  • El Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (en endavant, RLUC), aprovat per Decret legislatiu 305/2006, de 18 de juliol (DOGC núm. 4682, de 24/07/2006).
  • El Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (DOGC núm. 6623, de 15/05/2014).

Patrimoni cultural:

  • El Decret de 14 de març 1963, núm. 571/63 (M.º Educ. Nac. B.O. 30). Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justícia, cruces de término y similares.
  • La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (en endavant, LPCC) (DOGC núm. 1807, d’11/10/1993).
  • El Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, aprovat per Decret 78/2002, de 5 de març (DOGC núm. 3594, de 13/03/2002, amb correcció d’errades en el DOGC núm. 3915, d’01/07/2003).
  • El Decret 60/2008, de 18 de març, pel qual es modifica el Decret 276/2005, de 27 d desembre, de les comissions territorials del patrimoni cultural.

Patrimoni natural:

  • La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
  • Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural.
  • La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat (BOE núm. 299, de 14/09/2007).

Paisatge:

  • La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (DOGC núm. 4407, de 16/06/2005).

Legislació sectorial Ferroviària de competència estatal:

  • La Ley 39/2003, de 17 de noviembre, del Sector Ferroviario (BOE núm.276, de 18/11/2003).
  • Real Decreto 2387/2004 de 30 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento del Sector Ferroviario (BOE núm.315 de 31/12/2004).

3.2. ANÀLISI DEL PLANEJAMENT VIGENT

3.2.1. Primera declaració

Cal destacar que l’únic bé protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional és el Castell de Montcada, que figura amb el núm. R-I-51-5547 del Catàleg de Monuments i Conjunts històrics Artístics de Catalunya, està totalment desaparegut degut a l’explotació del turó per l’empresa de ciments Asland S.A.

3.2.2. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu (IPPCE)

L’any 1980, per encàrrec de l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, es van elaborar les fitxes de Montcada de l’Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Aquest inventari, no vinculant, identificava alguns elements patrimonials del municipi, que quedaven recollits en quatre fitxes descriptives, elaborades segons el model estandarditzat pel COAC.

Codi PEUPiC Codi IPCE Nom fitxa IPPCE
01.CA MR-1 1980 Reixac
04.EA MR-2 1980 Ajuntament
26.EA MR-3 1980 Can Bonet
40.EA MR-4 1980 Casa Rufi

3.2.3. Inventari de d’Immobles d’Interès arquitectònic de Propietat Municipal.

L’Inventari de d’Immobles d’Interès arquitectònic de Propietat Municipal, (IIAPM) elaborat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona l’any 1988 conté 5 elements..

Codi PEUPiC Nom PEUPiC Nom fitxa IIIAPM
04.EA Casa de la Vila Casa de la Vila
06.EA Auditori Municipal Teatre
11.EA Antic Hospital de Montcada Caserna de la Guardia Civil
21.EA Torre na Joana Torre na Joana
90.BARP Can Sants Masia de  Sans

3.2.4. Inventari Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac de 1999

L’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac de 1999, redactat gràcies al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona conté 96 elements. Posteriorment s’ampliaren fins a 107.

Estan ordenats pel tipus funcional, i corresponen a les claus: RL, E, I, RR, RU, F, O Estan senyalats en els plànols corresponents.

ARQUITECTURA RELIGIOSA (RL)

I.RL.001/001 – Església de Sant Pere de Reixac i cementiri.

I.RL.002/002 – Església de Santa Engràcia de Montcada.

I.RL.003/003 – Església de Santa Maria de Montcada.

ARQUITECTURA PÚBLICA O SEMIPÚBLICA, EQUIPAMENTS (E)

I.E.001/004 – Ajuntament Vell.

I.E.002/005 – La Unió.

I.E.003/006 – Auditori Municipal.

I.E.004/007 – Col·legi La Salle Montcada.

I.E.005/008 – I.E.S. 25 de Setembre.

I.E.006/009 – Cementiri Municipal.

I.E.007/010 – Associació Benèfica Instructiva.

I.E.008/011 – Casalet de Cultura.

I.E.009/012 – Antic Hospital de Montcada.

ARQUITECTURA INDUSTRIAL (I)

I.I.001/013 – Casa de les Aigües.

I.I.002/014 – Fàbrica de ciments Asland SA.

I.I.003/015 – Fàbrica Panisello.

I.I.004/016 – Xemeneies de bòbiles.

ARQUITECTURA RESINDENCIAL RURAL (RR)

I.RR.001/017 – Masia Can Pomada.

I.RR.002/018 – Masia Ca N‘Albinyana i capella de St. Pere.

I.RR.003/019 – Masia Can Piella.

I.RR.004/020 – Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora.

I.RR.005/021 – Torre dels Frares.

I.RR.006/022 – Masia Can Panxa.

I.RR.007/023 – Can Moia.

I.RR.008/024 – Can Toi.

I.RR.009/025 – Can Pla.

I.RR.010/026 – Masia Can Peces.

I.RR.011/027 – Masia Can Fontanet.

I.RR.012/028 – Masia Can Sans.

I.RR.013/029 – Torre Na Joana i capella Jesús del Gran Poder.

I.RR.014/030 – Can Pons.

I.RR.015/031 – Ca N’Oliver.

I.RR.016/032 – Can Valentí.

I.RR.017/033 – Torre Oriol.

I.RR.018/034 – Ca N’Oriol Vell.

I.RR.019/035 – Can Bonet i masoveria.

I.RR.020/036 – Can Cabanyes.

I.RR.021/037 – Can Milans.

ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA (RU)

I.RU.001/038 – Casa Nadal.

I.RU.002/039 – Casa Casanovas.

I.RU.003/040 – Casa Esteve Riera.

I.RU.004/041 – Can Cuyàs.

I.RU.005/042 – Casa Massagué.

I.RU.006/043 – Casa Vila.

I.RU.007/044 – Cases Bofill.

I.RU.008/045 – Casa Bofill.

I.RU.009/046 – Casa Grau.

I.RU.010/047 – Casa Dulcet.

I.RU.011/048 – Casa Larramendi.

I.RU.012/049 – Casa Obregón.

I.RU.013/050 – Cases Ventura.

I.RU.014/051 – Casa Berrocal.

I.RU.015/052 – Casa Jerez.

I.RU.016/053 – Casa Sanz.

I.RU.017/054 – Casa Riera.

I.RU.018/055 – Cases Codina.

I.RU.019/056 – Casa Masgoret.

I.RU.020/057 – Torre Alemany.

I.RU.021/058 – Ca l’Ubach.

I.RU.022/059 – Casa Rufí.

I.RU.023/060 – Casa Santaló.

I.RU.024/061 – Torre Fins.

I.RU.025/062 – Casa Larratea.

I.RU.026/063 – Casa Serra.

I.RU.027/064 – Cases Viñals.

I.RU.028/065 – Casa Pla.

I.RU.029/066 – Casa Martínez.

I.RU.030/067 – Villa Micaela.

I.RU.031/068 – Casa Casanovas.

I.RU.032/069 – Casa Ciuró.

I.RU.033/070 – Casa Pàmies.

I.RU.034/071 – Casa del Sindicat Agrícola.

I.RU.035/072 – Cases Bolet.

I.RU.036/073 – Vila Palacios.

I.RU.037/074 – Casa Casillanis.

I.RU.038/075 – Can Falcón.

I.RU.039/076 – Cases Camps.

I.RU.040/077 – Casa Fabregas.

I.RU.041/078 – Vista Rica.

ARQUITECTURA FERROVIÀRIA (F)

I.F.001/079 – Estació Montcada i Reixac, (França).

I.F.002/080 – Estació Montcada i Reixac,  (Sant Joan).

I.F.003/081 – Estació Montcada i Reixac, Centre (Manresa).

I.F.004/082 – Estació Montcada i Reixac, Can Sant Joan (Bifurcació).

I.F.005/083 – Estació Montcada i Reixac, Mas Rampinyo.

I.F.006/084 – Estació Montcada i Reixac, Terra Nostra.

OBRES D’ENGINYERIA (O)

I.O.001/085 – El Reixagó.

I.O.002/086 – Pont de ferro, línia de ferrocarril Barcelona – Puigcerdà, sobre el Ripoll.

I.O.003/087 – Pont sobre el riu Ripoll, de la Carretera Nacional N-152.

PARCS I CONJUNTS NATURALS D’INTERÈS (P)

I.P.001/088 – Parc de les Aigües.

I.P.002/089 – La Font del Tort.

I.P.003/090 – La Font Pudenta.

CONJUNTS URBANS D’INTERÈS (A)

I.A.001/091 – Carrer Major.

I.A.002/092 – Carrer Colón.

I.A.003/093 – Carrer Ripoll.

I.A.004/094 – Grup d’habitatges Asland Mas Rampinyo.

I.A.005/095 – Passatges J. Verdaguer i de les Maduixes.

I.A.006/096 – Grup d’habitatges Baró Güell.

ZONES ARQUEOLÒGIQUES (AR)

I.AR.001/097 – Poblat Ibèric Les Maleses.

I.AR.002/098 – Assentament medieval de Reixac.

I.AR.003/099 – Poblat ibèric del Puig Castellar.

ELEMENTS INCORPORATS AL JULIOL DE 2001 PER INICIATIVA MUNICIPAL

I.O.004/100 – Aqüeducte de Can Cuyàs.

I.P.004/101 –  La Font de Mitja Costa.

I.P.005/102 – La Font dels Avellaners.

I.P.006/103 – La Font dels Caçadors.

I.P.007/104 – Arbreda de Mas Durant.

I.P.008/105 – Arbrat de la Carretera Vella.

I.AR.004/106 – Gravera de Ca N’Albinyana.

I.AR.005/107 – Assentament medieval Vila de Ventanac.

3.2.5. El Catàleg del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac de 2001.

A l’any 2001 es va redactar el Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac, amb 75 elements  protegits. Aquest es va iniciar la seva tramitació administrativa amb una aprovació inicial el 23/07/2002, exposició pública sense al·legacions, aprovació provisional el 25/07/2002 per part del consistori, però no es va arribar a aprovar definitivament. S’adjunta la llista de tots els elements catalogats.

ARQUITECTURA RELIGIOSA (RL)

CAT.RL.01/001 – Església de Sant Pere de Reixac i cementiri.

CAT.RL.02/002 – Església de Santa Engràcia de Montcada.

CAT.RL.03/003 – Església de Santa Maria de Montcada.

ARQUITECTURA PÚBLICA O SEMIPÚBLICA, EQUIPAMENTS (E)

CAT.E.04/004 – Ajuntament Vell.

CAT.E.05/005 – La Unió.

CAT.E.06/006 – Auditori Municipal.

CAT.E.07/007 – Col·legi La Salle Montcada.

CAT.E.08/009 – Cementiri Municipal.

CAT.E.09/010 – Associació Benèfica Instructiva.

CAT.E.10/011 – Casalet de Cultura.

CAT.E.11/012 – Antic Hospital de Montcada.

ARQUITECTURA INDUSTRIAL (I)

CAT.I.12/013 – Casa de les Aigües.

CAT.I.13/014 – Fàbrica de ciments Asland SA.

CAT.I.14/016 – Xemeneies d’arquitectura  industrial.

ARQUITECTURA RESINDENCIAL RURAL (RR)

CAT.RR.15/017 – Masia Can Pomada.

CAT.RR.16/018 – Masia Ca N‘Albinyana i capella de St. Pere.

CAT.RR.17/019 – Masia Can Piella.

CAT.RR.18/020 – Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora.

CAT.RR.19/021 – Torre dels Frares.

CAT.RR.20/023 – Can Moia.

CAT.RR.21/024 – Can Toi.

CAT.RR.22/025 – Can Pla.

CAT.RR.23/027 – Masia Can Fontanet.

CAT.RR.24/028 – Masia Can Sans.

CAT.RR.25/029 – Torre Na Joana i capella Jesús del Gran Poder.

CAT.RR.26/031 – Ca N’Oliver.

CAT.RR.27/032 – Can Valentí.

CAT.RR.28/033 – Torre Oriol.

CAT.RR.29/034 – Ca N’Oriol Vell.

CAT.RR.30/035 – Can Bonet i masoveria.

ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA (RU)

CAT.RU.31/038 – Casa Nadal.

CAT.RU.32/039 – Casa Casanovas.

CAT.RU.33/040 – Casa Esteve Riera.

CAT.RU.34/041 – Can Cuyàs.

CAT.RU.35/042 – Casa Massagué.

CAT.RU.36/043 – Casa Vila.

CAT.RU.37/044 – Cases Bofill.

CAT.RU.38/045 – Casa Bofill.

CAT.RU.39/046 – Casa Grau.

CAT.RU.40/047 – Casa Dulcet.

CAT.RU.41/049 – Casa Obregón.

CAT.RU.42/057 – Torre Alemany.

CAT.RU.43/059 – Casa Rufí.

CAT.RU.44/060 – Casa Santaló.

CAT.RU.45/061 – Torre Fins.

CAT.RU.46/062 – Casa Larratea.

CAT.RU.47/063 – Casa Serra.

CAT.RU.48/065 – Casa Pla.

CAT.RU.49/069 – Casa Ciuró.

CAT.RU.50/070 – Casa Pàmies.

CAT.RU.51/071 – Casa del Sindicat Agrícola.

CAT.RU.52/073 – Vila Palacios.

CAT.RU.53/076 – Cases Camps.

CAT.RU.54/077 – Casa Fabregas.

CAT.RU.55/078 – Vista Rica.

ARQUITECTURA FERROVIÀRIA (F)

CAT.F.56/079 – Estació Montcada i Reixac, (França).

CAT.F.57/080 – Estació Montcada i Reixac,  (Sant Joan).

CAT.F.58/081 – Estació Montcada i Reixac, Centre (Manresa).

CAT.F.59/082 – Estació Montcada i Reixac, Can Sant Joan (Bifurcació).

CAT.F.60/083 – Estació Montcada i Reixac, Mas Rampinyo.

OBRES D’ENGINYERIA (O)

CAT.O.61/085 – El Reixagó.

CAT.O.62/086 – Pont de ferro, línia de ferrocarril Barcelona – Puigcerdà, sobre el Ripoll.

CAT.O.63/087 – Pont sobre el riu Ripoll, de la Carretera Nacional N-152.

PARCS I CONJUNTS NATURALS D’INTERÈS (P)

CAT.P.64/089 – La Font del Tort.

CAT.P.65/090 – La Font Pudenta.

ZONES ARQUEOLÒGIQUES (AR)

CAT.AR.66/097 – Poblat Ibèric Les Maleses.

CAT.AR.67/098 – Assentament medieval de Reixac.

CAT.AR.68/099 – Poblat ibèric del Puig Castellar.

CONJUNTS URBANS D’INTERÈS (A)

CAT.A. 75/091 – Carrer Major.

ELEMENTS INCORPORATS PER INICIATIVA MUNICIPAL

CAT.O.69/100 – Aqüeducte de Can Cuyàs.

CAT.P.70/101 –  La Font de Mitja Costa.

CAT.P.71/102 – La Font dels Avellaners.

CAT.P.72/103 – La Font dels Caçadors.

CAT.AR.73/106 – Gravera de Ca N’Albinyana.

CAT.AR.74/107 – Assentament medieval Vila de Ventanac.

3.2.6.  L’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya (IPCI)

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble (IPCI) del Departament de Cultura  de la Generalitat de Catalunya consta de Patrimoni Arquitectònic, Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Paleontòlògic. De l’Arquitectònic 23 elements han estat recollits en el PEUPiC, de l’Arqueològic, 15 han estat recollits, i del Paleontològic tots, els 2 que hi ha.  S’adjunta el llistat dels elements recollits en el PEUPiC i en  el IPCI

Codi PEUPiC Codi IPCI Arquitectònic Nom fitxa IPCI
01.CA 27468 Església de Sant Pere de Reixac,
68.CA 41072 Casa de les Aigües
02.EA 27457 Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada
04.EA 27499 Casa de la Vila
08.EA 27475 Porta Cementiri Municipal
12.EA 27462 Masia Can Pomada
13.EA 27459 Ca l‘Albinyana
15.EA 27479 Can Rocamora,
16.EA 27490 La Torre dels Frares
17.EA 27497 Can Moia
19.EA 27492 Masia Can Pla
20.EA 27477 Masia Can Fontanet
21.EA 27464 Torre Na Joana
23.EA 27491 Can Valentí,
25.EA 27504 Ca n’ Oriol
26.EA 27473 i 27474 Can Bonet, edifici annex i masoveria
30.Ea 27501 Casa  Riera
31.EA 27496 Can Cuyàs
32.EA 27494 Can Vilarasa ( Massagué)
33.EA 27495 Torre Vila
40.EA 27466 Casa Rufí
85.BARP 27489 Can Sans

 

Codi PEUPiC Codi IPCI Arqueològic Nom fitxa IPCI
71.BARP 3156 Les Maleses
72.BARP 3157 Turó de Montcada
73.BARP 3186 Mas Duran
74.BARP 5379 Puig Castellar
75.BARP 11495 Mas Vilar
  11496 Pedra del Diable
76.BARP 13961 Via Augusta – Camí Ral de Sabadell
77.BARP 13962 Barri de Can Maiol
78.BARP 13968 Can Viola
  18403 Enllaç carreters C-17 i BV-1411
79.BARP 19305 Rec Comtal
  19495 TAV Madrid-Saragossa-Barcelona- frontera francesa. Nus Trinitat Montcada
80.BARP 20678 Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona
81.BARP 20735 Ca la Beguda
82.BARP 20861 Mas Duran 2
  20863 C-58. Carril VAO. Nus Ripollet – Avinguda de la Meridiana
  20826 LAV Nus Trinitat – Montcada

 

Codi PEUPiC Codi IPCI Paleontològic Nom fitxa IPCI
86.BARP 13127 Masrampinyo
87.BARP 13300 Albinyana

  

3.2.7.  El Pla Especial de protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina ( PEPSM)

El pla especial de protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, aprovat  el 16 d’abril de 2002 (DOGC de 24/05/2002), en l’Annex II conté un llistat de l’edificació tradicional, elements d’interès historico-artístic, dotacions i elements d’interès amb 20 elements en el terme de Montcada i Reixac. S’adjunta llistat dels 12 elements recollits en el PEUPiC i en  el PEPSM.

Codi PEUPiC Codi PEPSM Nom fitxa PEPSM
26.EA t.1-p Can Bonet
23.EA t.3-p Can Filaina / Can Valentí
20.EA t.4 Can Fontanet
24.EA t.5-p Can Miralpeix
17.EA t.6-p Can Moia
19.EA t.9-p Can Pla
18.EA t.12-p El mirador de Can Toi
16.EA t.16-p Torre dels Frares
01.CA p.1 Església de Sant Pere de Reixac, Assentament medieval de Reixac
71.BARP p.2 Turó de les maleses
74.BARP p.3 Poblat ibèric de Puig Castellar
105.BAMP e.2 Font del Tort

 

3.2.8.  El Catàleg de masies, cases rurals i altes edificacions del municipi de Montcada i Reixac (PECM)

El Catàleg de masies, cases rurals i altes edificacions del municipi de Montcada i Reixac, redactat per AAUP Jordi Romero i associats SLP,  s’ha estat tramitant durant l’any 2014 i encara no s’ha aprovat definitivament.

El document proposa la inclusió de 35 elements i n’inventaria 14 més. D’aquestes el PEUPiC n’ha recollit 8 que s’adjunten en el següent llistat:

Codi PEUPiC Codi PECM Nom fitxa PECM
26.EA 02 Bonet, Can/ Masia Hidalgo
26.EA 03 Bonet Masovers, Can
25.EA 06 Conills, Torre de
23.EA 08 Filaina, Can / Torre Valentí
16.EA 10 Frares, Torre de
17.EA 15 Moia, Can
19.EA 23 Pla, Can
24.EA 29 Torre Oriol/ can Miralpeix

3.2.9.  El llistat d’arbres públics d’Interès Local

Parcs i Jardins de l’Àrea Territorial de l’Ajuntament de Montcada ha confeccionat un llistat d’arbres públics d’Interès Local i les corresponents fitxes. Tots els exemplars es recolliran en el PEUPiC com a béns naturals.

Codi PEUPiC Codi Ajuntament Nom exemplar Espècie
94.BN 1 Om del mitja Costa Ulmus pumila
95.BN 2 Pollancre 1 Populus nigra
96.BN 3 Alzina de Sta. Maria Quercus ilex
97.BN 4 Lledoner de Ca n’Oller Celtis australis
98.BN 5 Conjunt plàtan (4ut) Parc de les Aigües Platanus hispanica
99.BN 6 Pi pous recinte casa Pinus pinea
100.BN 7 Pi masover recinte casa Pinus pinea
101.BN 8 Roure de la Font del Tort Quercus robur
102.BN 9 Cedre Cerveseria (Montiu) Cedrus atlantica
103.BN 10 Conjunt plàtan (4 ut) Can Milans Platanus hispanica

 3.2.10.  El llistat d’elements ubicats a terrenys d’afectació ferroviaria

S’ha  confeccionat un llistat d’elements emplaçats en terrenys qualificats de Sistema Ferroviari, Clau 3.

Codi PEUPiC Nom Zona
52.EA Estació de França Domini Públic
53.EA Estació de Sant Joan i escales Domini Públic
54.EA Estació del Nord Domini Públic
55.EA Estació de Can Sant Joan Domini Públic
56.EA Estació de Mas Rampinyo Domini Públic
58.EA Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses Domini Públic
60.EA Pont de ferro de la  línia de f. de França al seu pas pel Ripoll Domini Públic
69CA Fàbrica ciments Asland. Edifici C Domini Públic
104 BAMP Font Pudenta Domini Públic

S’ha confeccionat un segon llistat d’elements que estan total o parcialment afectats per la línia d’edificació.

Codi PEUPiC Nom Zona
09.EA Associació Benèfica Instructiva                                     Parcial Línia d’edificació
68.CA Casa de les Aigües. Edificis A, B i D                              Parcial Línia d’edificació
36.EA Casa Grau                                                                      Parcial Línia d’edificació
37.EA Casa Dulcet                                                                      Total Línia d’edificació
38.EA Can Casamada                                                                Parcial Línia d’edificació
45.EA Casa Pla                                                                           Parcial Línia d’edificació
46.EA Casa Ciuró                                                                       Parcial Línia d’edificació

 3.3. PATRIMONI DESAPAREGUT

El patrimoni arquitectònic a Montcada i Reixac, ha sofert un procés de degradació que ha malmès de manera irreversible alguns dels seus exemples més característics. La degradació s’ha anat produint al llarg del temps a causa d’aldarulls i guerres , al ser Montcada i Reixac pas obligat per anar a Barcelona. Modernament, la desaparició ha estat fruit de  l’explotació industrial, substitucions, afectacions per infraestructures, avingudes extraordinàries i reformes.

A continuació deixem constància d’una llista incompleta d’aquest patrimoni que Montcada i Reixac va tenir.

En el turó hi havia:

  • El Castell de Montcada, les ruïnes desapareixeran en una esllavissada el 1939.
  • L’ermita de la Mare de Déu del Turó  (1907-1939),  obra de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • Habitatges de la Colònia Asland.

Les masies i molins enderrocats són:

  • Can Milans.
  • Les Indianes.
  • Ca N’Oller.
  • Can Sant Joan.
  • Can Fàbregas.
  • Can Castells.
  • Hostal de Fontfreda.
  • Molí Can Castells.
  • Molí de Sant Joan.
  • Molí d’en Rata.
  • Molí de Can Alou.
  • Farga (carrer Elionor).

En la plaça de l’Església, hi havia la primitiva capella amb el campanar.

  • L’església de Santa Engràcia (1888/1928-1936) i la casa parroquial (1918-1936) obra de l’arquitecte Enric Sagnier.

En el carrer Colón tenim els següents edificis d’estiueig enderrocats:

  • Casa Llobet, de l’arquitecte Camil Oliveres i Jansana.
  • Torre de la família Vives, del mestre d’obres Antoni de Serra, construïda el 1884.
  • Casa de Francesc Solà i Vives, torre del rellotger, del mestre d’obres Joan Trayó, 1889.
  • Casa Antònia Domènec, de l’arquitecte Alexandre Pemic,   de  1885.
  • Casa aïllada de Lorenzo Fradera, de l’arquitecte Alexandre Pemic,  de 1885.
  • Casa Geribert del mestre d’obres Josep Graner.
  • Casa Vidal, de 1884.
  • Casa Crespo, de 1884, del mestre d’obres Josep Graner.
  • Casa Josep Vilaseca, de 1885, de Francesc de P. Vila.

En el passeig de la Font Pudenta es va  enderrocar

  • Cases Camps
  • Fàbrica Panisello, de 1911, de Josep Graner.

Elements industrials:

  • La xemeneia de la fàbrica del èter i la torre de destil·lació.

Ponts que es va endur la riuada de 1962:

  • Pont d’en Rocamora en el riu Besòs.
  • Pont de ferrocarril, línia França, que travessa el riu Ripoll.

Incloem també en aquesta llista de patrimoni desaparegut un suposat menhir conegut amb el nom de pedra del diable. L’única informació disponible és una breu notícia publicada a la Geografia General de Catalunya. Descripció política-històrica-social (1908-1918), on el senyor Francesc Carreras Candi es feia ressò de l’existència en un lloc indeterminat de Reixac d’una pedra en forma de prisma rectangular que assenyalaria un possible enterrament del Neolític final. No hi ha cap altra referència, tret d’una cita bibliogràfica del 1987, que recupera la dada indirecta facilitada per Carreras Candi, i la incorporació de l’element en l’Inventari de Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat de Catalunya (amb el número de registre 11496 i l’especificació expressa de no localitzat).

3.4. CRITERIS DE SELECCIÓ DELS ELEMENTS INCLOSOS EN EL PEUPiC

La selecció dels elements recollits en el present PEUPiC s’ha realitzat d’acord amb els criteris establerts en el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció, redactat conjuntament pel Departament de Territori i sostenibilitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ( versió de febrer de 2013)

3.5. DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE BÉNS

Els elements catalogats es classifiquen en:

  • Béns Arquitectònics (ca i ea)

El patrimoni arquitectònic, el conformen els elements o conjunts amb valor cultural, històric o identitari dels municipis. Els béns arquitectònics els podem dividir en dos grups: els elements i els conjunts.

  • Conjunts Arquitectònics (CA):
  • Conjunts històrics, carrers, conjunts industrials, etc.
  • Elements Arquitectònics (EA):
  • Monuments arquitectònics historicoartístics declarats.
  • Elements singulars: escuts, pedres heràldiques, creus de terme, etc.
  • Edificis o fragments: portalades, tanques, tribunes, relleus, pintures murals o esgrafiats a una façana, etc.
  • Obres civils: estacions de ferrocarril, camins, vies de transport, xemeneies, ponts i túnels,
  • Arquitectura popular: cases de cós, cases de camp, molins, etc.
  • Béns Arqueològics i Paleontològics (BARP)

El patrimoni arqueològic, el conformen el conjunts de jaciments o àrees (en subsòl, sòl i vol) que poden servir per al coneixement de la història o la cultura de l’indret, sempre i quan per a obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica.

El patrimoni paleontològic està format per aquelles zones om poden haver-hi elements fòssils no relacionats amb l’esser humà ni amb els seus orígens o antecedents, que permeten l’estudi del desenvolupament de la vida vegetal o animal.

  • Zones Arqueològiques (ZA).
  • Espais de Protecció Arqueològica (EPA).
  • Jaciments Arqueològics (JA).
  • Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA).
  • Àrees d’Expectativa Paleontològica (AEP).
  • Béns Socioculturals i Etnològics (BSE)

El patrimoni sociocultural i etnològic, el conformen els elements o indrets d’interès sociocultural de la memòria històrica, com ara:

  • Les zones d’interès etnològic: tipologies residencials, vestigis d’una activitat econòmica (industrial, militar, religiosa, agropecuària, forestal, extractiva, etc.), intervencions en el paisatge…
  • Els camins,  els pous, les basses, els pantans,  etc.
  • Béns Naturals (BN)

El patrimoni natural, el configuren els indrets i/o elements naturals i els espais geològics que signifiquen el municipi, així com els referents a la biodiversitat del territori. Inclou:

  • Els espais d’interès geològic: coves, abrics, singularitats naturals (geòtops), etc.
  • Les zones de recàrrega d’aqüífers.
  • Els entorns fluvials (riberals,  torrents i rieres, etc.).
  • Els boscos singulars.
  • Els arbres monumentals.
  • Altres elements naturals i/o ecològics.

Béns Ambientals i Paisatgístics (BAMP)

El patrimoni paisatgístic, el conformen les àrees el valor de les quals és el resultat de la interacció dinàmica entre els factors naturals (geologia, climatologia, hidrologia, etc.) i els humans (activitat econòmica, assentaments, etc.).

En aquest tipologia es poden incloure:

  • Les àrees i entorns d’interès paisatgístic.
  • Els recorreguts: camí ral, itineraris paisatgístics, etc.
  • Les fonts i les dolls.
  • Els miradors i els fons escènics.
  • Els elements caracteritzadors:  turons, feixes, marges, tanques, cabanes, etc.
  • Els jardins històrics.

3.6. DESCRIPCIÓ DE LA TIPOLOGIA FUNCIONAL

Per les seves característiques funcionals, els béns poden classificar-se de la següent manera:

  • Arquitectura Industrial (AI)
  • Arquitectura pública/semipública. Equipaments (AP/E)
  • Arquitectura religiosa (AR)
  • Arquitectura residencial rural/agrícola (ARRU)
  • Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA)
  • Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM)
  • Interès paisatgístic (IP)
  • Jaciment arqueològic (JA)
  • Jaciment paleontològic (JP)
  • Obres d’enginyeria (OE)
  • Parcs i espais públics (P)
  • Elements singulars (S)

  3.7. DESCRIPCIÓ DE LES CATEGORIES DE PROTECCIÓ

Les categories de protecció dels béns recollits en el present PEUPiC són les que estableix el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció, redactat conjuntament pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (febrer de 2013) i s’emmarquen en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC) i en el planejament urbanístic.

La categoria a la que pertany cada bé s’ha determinat atenent als principis derivats de la legislació sectorial i a les característiques particulars de cada un dels elements

Un cop catalogat el bé mitjançant l’aprovació d’aquest PEUPiC, passarà a ser patrimoni protegit del municipi, amb totes les implicacions juridicoadministratives que correspongui.

S’estableixen quatre categories: tres que corresponen a les definides per la LPCC (BCIN, BCIL i EPA) i una quarta per als béns que es protegeixen per via urbanística (BPU); aquesta darrera categoria pot tenir tants subtipus com es desitgi en funció de les diferents especificitats.

Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN)

Són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català inclosos en el Registre de Béns Cultural d’Interès Nacional el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Gaudeixen d’aquesta protecció:

  • Els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per la Generalitat segons el procediment que estableix la LPCC.
  • Els castells i les fortificacions, segons el que estableix el Decret de 22 d’abril de 1949, recollit a la disposició addicional 1.2 de la LPCC.
  • Les creus de terme, els escuts, els emblemes, les pedres heràldiques, els rotlles de justícia, etc., segons els que estableix el Decret 571/1963, de 14 de març.
  • Determinats museus inclosos al llistat que apareix al Decret 474/1962, d’1 de març.
  • Les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre segons la disposició addicional 1.3 de la LPCC.

Segons l’article 7 de LPCC, els béns d’aquesta categoria es classifiquen en:

  • Monument històric: construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular.
  • Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
  • Jardí històric: espai delimitat que és fruit de l’ordenació per l’home d’elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.
  • Lloc històric: paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics.
  • Zona d’interès etnològic: conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.
  • Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els béns culturals immobles definits per les lletres a), b), c), d) i e) tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d’ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.
  • Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

Béns Culturals d’Interès Local (BCIL)

Són els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i llur significació i importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. Han d’ésser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Els instruments de protecció i control d’aquests béns recauen principalment en els municipis. Formen part d’aquesta categoria:

  • Els béns radicats a Catalunya que estaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics vigents en el moment de l’entrada en vigor de la LPCC, si aquest planejament que els protegeix encara és vigent, llevat que siguin BCIN. Continuen sent BCIL els béns inclosos en precatàlegs anteriors a la LPCC que van ser inscrits al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.
  • Els béns declarats com a BCIL pel procediment regulat per la LPCC, a través de declaracions individuals (art. 17 LPCC) pels ajuntaments (quan els municipis tinguin més de 5.000 habitants) o pels consells comarcals (quan els municipis tinguin menys de 5.000 habitants).
  • Els béns inclosos en Catàlegs incorporats en plans urbanístics aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que han estat comunicats al Departament de Cultura.

Béns amb Protecció Urbanística (BPU)

Són aquells béns immobles (elements, conjunts, indrets, etc.), no declarats ni incoats BCIN o BCIL, els valors dels quals identifiquen a l’arquitectura tradicional del lloc i/o el paisatge del municipi, que el PEUPiC vol protegir pels seus valors d’interès cultural. Tindran o poden tenir aquesta categoria:

  • Els béns inclosos en catàlegs municipals o sectorials incorporats en plans urbanístics (normes subsidiàries de planejament, plans especials de protecció, plans directors urbanístics i plans d’ordenació urbanística municipal, d’acord amb el marc legal actual) aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que no han estat comunicats al Departament de Cultura i que, per tant, no estan inscrits.
  • Els béns reconeguts pel pla urbanístic anterior a la LPCC o els béns inventariats que no poden tenir la consideració de BCIL.
  • Els béns existents reconeguts pel pla urbanístic que no gaudeixen de cap protecció sectorial.
  • Espais de Protecció Arqueològica (EPA)

Es consideren espais de protecció arqueològica i són objecte de catalogació, els jaciments que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, se suposa l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Tots els EPA s’han d’incorporar al Catàleg de Patrimoni Cultural Català i en els catàlegs urbanístics.

L’adequada protecció d’un bé catalogat pot requerir la delimitació i la regulació d’un àmbit de protecció al seu entorn, l’alteració del qual podria afectar i desmerèixer els seus valors i trencar la seva harmonia amb l’entorn natural i/o la identitat en el paisatge urbà on s’emplaça.

Així, vinculat als béns catalogats (elements o conjunts), es pot delimitar un àmbit d’influència o “entorn” amb una regulació especifica per tal de garantir la protecció ambiental del bé.

L’entorn delimitat, que pot incloure el subsòl, és constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé catalogat. Qualsevol variació en la regulació urbanística de “l’entorn” pot incidir directa o indirectament en els valors protegits del bé limitant-ne la contemplació o l’estudi.

L’entorn de protecció s’ha de definir i delimitar atenent a criteris visuals, ambientals, paisatgístics i/o urbanístics. La localització del bé catalogat, la tipologia del valor, així com la seva classificació condicionaran les característiques i efectes de l’entorn definit. La delimitació s’ha d’ajustar a l’àmbit que sigui necessari per a la correcta protecció; això és especialment important perquè la definició de les condicions concretes d’actuació en aquest entorn poden suposar alteracions encobertes de l’aprofitament urbanístic.

En el cas dels jaciments arqueològics i els EPA, les llicències d’obres dins d’aquest perímetre hauran de ser objecte d’informe previ del Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de sondeigs arqueològics per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l’actuació més adient.

3.8. DESCRIPCIÓ DELS NIVELLS DE PROTECCIÓ

Cada bé incorporat al Catàleg gaudirà d’un nivell de protecció diferent en funció dels seus valors. En un mateix bé podem trobar valors de diferents tipologies i fins i tot de categories diferents; aquest bé podrà tenir un nivell diferent de protecció per a cada una de les tipologies i/o categories dels elements.

Un element pot tenir un o més dels nivells de protecció següents:

  1. Integral

Nivell de protecció total, aplicable a aquells béns que s’han de mantenir íntegrament, amb especial respecte de les seves característiques específiques i dels elements o parts que el composen. Només es permetran actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé.

Tots els BCIN, així com tots els jaciments arqueològics i paleontològics, siguin BCIN o no, així com els EPA, tenen un nivell de protecció integral, d’acord amb allò establert per la LPCC.

També es pot establir un nivell de protecció integral per als BCIL o BPU que, atenent als seus valors arquitectònics, escultòrics o històrics, formen un tot indivisible.

  1. Conservació

Nivell de protecció per als elements o conjunts lliures de modificacions substancials que els desfigurin, els quals cal preservar i revalorar globalment.

En termes generals són permeses les actuacions encaminades a la seva conservació i posta en valor i a la recuperació d’aquells aspectes que s’hagin vist alterats.

L’atribució d’una protecció amb nivell de conservació pot suposar restriccions d’ús.

En el cas del patrimoni arquitectònic, aquest nivell de protecció afecta a aquells edificis o elements de singular valor, BCIL o BPU, que conserven la seva fesomia original o que, tot i conservar-la en els aspectes bàsics, han perdut la coherència unitària genuïna a causa d’intervencions sobre la construcció original, d’un procés de degradació o d’un canvi d’ús.

En aquests edificis i elements, les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i els elements constitutius de les façanes principals i secundàries visibles des del carrer, els volums generals (és a dir, els límits exteriors dels edificis), les cobertes i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic (com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres, etc.).

Aquest nivell de protecció implica la conservació in situ dels elements d’interès que es troben en els edificis, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, peces d’ofici, pintures murals exteriors o interiors, etc.

  1. Parcial

Nivell de protecció per als béns on interessa preservar i revaloritzar algun dels seus elements. Són permeses obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que van originar la protecció. Aquesta protecció és aplicable a BCIL i BPU, els valors dels quals resideixen principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en la façana, i en la disposició dels elements comuns (vestíbuls i caixes d’escala), que serien les parts protegides; la resta de l’edifici podrà ser afectada per actuacions de rehabilitació, sempre que es mantinguin o revalorin els esmentats elements comuns.

En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, el nivell de protecció parcial es pot aplicar als jaciments, ja siguin BCIL o BPU, i a les AEA (vegeu el nivell de protecció 6). Per a les AEA, el nivell de protecció parcial es tracta d’una protecció transitòria, ja que una vegada descobertes s’haurà de valorar si requereix protecció, així com el nivell d’aquesta. Qualsevol intervenció en aquestes AEA, incloent‐hi el subsòl d’elements immobles, ha d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada. Als jaciments arqueològics, les intervencions tenen per finalitat descobrir, documentar o investigar restes.

  1. Protecció ambiental

Nivell de protecció per a béns i/o conjunts, el valor dels quals resideix principalment en la configuració del paisatge urbà, rural, natural o paisatgístic de notable valor ambiental.

Quant als béns arquitectònics, aquest nivell protegeix els béns o conjunts BCIL i BPU, els valors dels quals es troben fonamentalment a les façanes, per formar part d’un context d’edificacions d’una mateixa tipologia que defineix un determinat ambient o paisatge urbà o rural.

En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà garantir una adequació ambiental mantenint els trets tipològics de les façanes, les línies de coronament, la disposició de les parcel·les, etc.

Quant als Béns naturals i ambientals-paisatgístics, aquest nivell protegeix àrees, entorns i elements puntuals, que tinguin valor ecològic i mediambiental (boscos, miradors, cingleres, abrics, jardins històrics, fonts naturals, arbres monumentals, etc.).

  1. Documental

Nivell de protecció que permet les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i, fins i tot, enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimètrica i fotogràfica) que garanteixi la permanència de la seva memòria històrica.

Aquest nivell de protecció només és aplicable a aquells BPU, l’interès dels quals radica en altres aspectes diferents a l’arquitectònic, com pot ser l’històric o el social, o quan per motiu d’interès públic no sigui possible la seva conservació.

  1. Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA)

Les AEA s’apliquen a espais urbans, rurals o naturals que són susceptibles de contenir en el subsòl elements o jaciments d’interès arqueològic. Qualsevol intervenció en aquests espais, incloent-hi el subsòl d’elements immobles, haurà d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada.

3.9. DEFINICIÓ DELS TIPUS D’INTERVENCIÓ

Als efectes d’aquest pla, es consideren les formes d’intervenció següents:

Conjunts Arquitectònics (CA) i Elements arquitectònics (EA)

Més enllà de la identificació dels béns segons categories i de l’establiment del nivell de protecció, cal identificar els mecanismes d’intervenció que són possibles en els BCIL i BPU.

En el cas dels BCIN, és el Departament de Cultura, a través de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural que correspongui, qui regula les intervencions d’acord amb els criteris detallats en l’Art. 35 de la LPCC.

Les intervencions en conjunts urbans i béns arquitectònics es classifiquen de la manera següent, en funció dels requeriments de cada element en particular i sense que cada tipus d’intervenció n’exclogui necessàriament un altre, ja que en un conjunt arquitectònic es podran aplicar diferents criteris d’intervenció (en cursiva, la definició segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’ Institut d’Estudis Catalans):

  1. Conservació (o manteniment): acció de tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda; no  deixar perdre o desaparèixer . Té per objecte mantenir un bé en correctes condicions de salubritat, ornat i neteja, sense alterar-ne l’estructura i la distribució ni ocultar o modificar els seus valors constructius o morfològics.
  2. Consolidació: acció de fer més sòlid. Té per objecte garantir la pervivència d’un bé tot millorant-ne les seves condicions estructurals, constructives o decoratives (quant als elements d’arts aplicades, com ara materials petris, ceràmics, metàl·lics o vidrats ornamentals, escultures o relleus escultòrics, revestiments estucats o pintures murals).
  3. Restauració: conjunt d’intervencions que tenen per objectiu millorar les condicions físiques dels béns culturals.Té per objecte prolongar l’existència d’un bé, restituint-lo íntegrament o en alguna de les seves parts a les seves condicions o estat originals, comprenent, si la lectura històrica del bé així ho justifica, actuacions de consolidació i/o demolició parcial.
  4. Rehabilitació: acció de recuperar , mitjançant procediments adequats, una habilitat física normal que s’havia perdut. Té per objecte l’adequació, la millora o l’actualització de les condicions d’habitabilitat o d’ús d’un bé tot mantenint les seves característiques morfològiques. Inclou conceptes com: millora, modernització, adaptació, remodelació, reforma, acondiciament, reutilització o reestructuració morfològica; també:
  • Ampliació: acció de donar una major extensió (a alguna cosa), fer més ampli. Té per objecte incrementar el volum construït existent d’un bé, garantint que la nova volumetria sigui compatible amb l’edificació protegida, no l’oculti visualment ni en desvirtuï les seves característiques morfològiques.
  • Inclusió: acció de  posar (una cosa) dins una altra; una cosa, contenir-ne (una altra). Té per objecte disposar nous elements amb la finalitat tant de millorar les condicions d’habitabilitat i d’accessibilitat d’un bé com d’adequar-lo a les normatives vigents.
  • Substitució: accíó de posar en el lloc (d’algú altre, d’una altra cosa), reemplaçar.Té per objecte l’enderroc d’un bé existent o part d’ell per a construir en el sòl que aquest ocupava (preferentment, una reconstrucció   integral del bé). Ha d’anar precedida d’un expedient documental que reculli de manera exhaustiva la informació escrita, gràfica i fotogràfica del bé en qüestió, la finalitat del qual és garantir la pervivència de la memòria històrica d’aquest.
  • Eliminació: acció de d escartar, treure fora, excloure. Té per objecte la supressió d’elements afegits a un bé amb valor patrimonial, com ara cossos annexos, volums addicionats, antenes i altres instal·lacions, dipòsits de fibrociment, etc.
  1. Reconstrucció: acció de construir de nou. Té per objecte la reposició total o parcial d’un bé desaparegut total o parcialment, reproduint-lo en el mateix lloc i amb les mateixes característiques morfològiques originals en base a la documentació gràfica, fotogràfica o escrita.
  2. Desplaçament: acció de  treure (alguna cosa) del seu lloc. Té per objecte relocalitzar un bé que justificadament no pot ser mantingut en la seva ubicació original però que, pel seu interès, cal conservar (preferentment, a prop de la situació actual). Només es permet el desplaçament del bé quan estigui afectat per motius d’interès general.
  3. Enderroc: acció de  tirar a terra, desfer, (una construcció) fent caure successivament les parts de les quals es compon. Suposa la desaparició total o parcial del bé i només és aplicable a BPU per raons d’interès general. No s’admet la declaració de ruïna d’un bé com a motiu d’enderroc. Ha d’anar precedit d’un expedient documental que reculli de manera exhaustiva la informació escrita, gràfica i fotogràfica del bé en qüestió, la finalitat del qual és garantir la pervivència de la memòria històrica d’aquest.

Béns arqueològics i paleontològics (BARP)

Les intervencions arqueològiques i paleontològiques, segons el decret 78/2002, de 5 de març, es classifiquen en:

  1. Excavacions: són les remocions en la superfície, en el subsòl o en medis subaquàtics que es fan amb la finalitat de descobrir i investigar sistemàticament tota classe de restes arqueològiques o paleontològiques. També són excavacions els sondeigs que tenen com a finalitat la comprovació de l’existència o la delimitació de vestigis arqueològics o paleontològics en un punt determinat.
  2. Prospeccions: són les exploracions en superfície, en el subsòl o en medis subaquàtics, sense remoció de terrenys, amb o sense recollida de materials arqueològics o paleontològics, adreçades a la localització i l’estudi o l’examen de dades per a detectar vestigis arqueològics o paleontològics, tant si s’hi apliquen mitjans tècnics especialitzats com si no.
  3. Controls: són les tasques de vigilància i, en determinats casos, de coordinació d’obres o treballs que puguin afectar restes arqueològiques o paleontològiques, incloses les neteges de jaciments.
  4. Mostreigs: són les extraccions de mostres que poden incloure remoció de terreny o recollida de materials.
  5. Documentació gràfica i plàstica: són intervencions adreçades a l’obtenció d’informació gràfica de jaciments arqueològics o paleontològics.
  6. Consolidació, restauració i adequació: són les intervencions que tenen per objecte la conservació, el manteniment o l’adequació per a la visita pública dels jaciments arqueològics o paleontològics.

Béns socioculturals i etnològics (BSE)

Les intervencions sobre els béns socioculturals i etnològics es classifiquen en (en cursiva, la definició segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’ Institut d’Estudis Catalans):

  1. Conservació: acció de tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda; no  deixar perdre o desaparèixer Té per objecte preservar i mantenir inalterades les característiques distintives d’un bé quan aquestes han estat el motiu de la seva catalogació.
  2. Millora: acció de  fer ésser millor, fer passar d’un estat a un altre de millor. Té per objecte esmenar o perfeccionar les característiques distintives d’un bé quan aquestes han estat el motiu de la seva catalogació.

Béns naturals (BN)

Les intervencions en béns naturals tenen un objectiu prioritari:

  1. El manteniment de les espècies vegetals autòctones que siguin compatibles amb la preservació i millora de l’entorn protegit.
  2. L’afavoriment de la seva evolució cap a estadis de major maduresa.
  3. La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit.
  4. La restauració dels sectors actualment malmesos.

La intervenció de curs fluvial definida per aquest pla especial estableix:

  1. La protecció de la vegetació de ribera, quedant prohibida qualsevol intervenció que afecti els elements naturals d’aquest entorn.
  2. La preservació de les espècies vegetals autòctones situades en la llera o vores de rius i torrents, en la mida que siguin compatibles amb la conservació i millora de l’entorn protegit, potenciant la seva evolució cap a estadis de major maduresa.
  3. La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit.
  4. La prohibició d’alterar el curs del riu pel que fa al seu traçat, cabal, condicions biològiques…
  5. La restauració dels cursos actualment malmesos o que hagin sofert algún procés de degradació.

La intervenció en els arbres singulars queda definida per:

  1. No es pot substituir.
  2. No pot ser modificat el seu emplaçament.
  3. No es permet l’alteració del seu entorn immediat.
  4. Excepcionalment s’admetrà el transplantament, en cas de que aquest es justifiqui per unes millors condicions per al desenvolupament i protecció de l’element

Béns ambientals i paisatgístics (BAMP)

Les intervencions en béns naturals, ambientals i paisatgístics es classifiquen en (en cursiva, la definició segons el glossari definit per l’Observatori del Paisatge):

  1. Preservació del paisatge: mecanismes adreçats a salvaguardar els valors ambientals, culturals, visuals i perceptius d’un paisatge del seu deteriorament o pèrdua.
  2. Millora del paisatge. evolució del paisatge cap a un millor estat.
  3. Restauració del paisatge: conjunt d’operacions que tenen per finalitat que la percepció visual d’un espai sigui similar o evolutivament concordant a la que componia abans de ser alterat per una activitat humana.
  4. Recuperació del paisatge: mecanismes adreçats a deturar la degradació o desaparició d’un element o conjunt d’elements d’un paisatge i restituir-los en les seves condicions originals, tot assegurant la seva pervivència en el futur.
  5. Valorització del paisatge: el fet de posar en valor els aspectes ambientals, culturals, visuals i perceptius del paisatge.
  6. Creació de paisatge: intervenció sobre una porció del territori amb l’objectiu de millorar-ne les condicions paisatgístiques i de crear un nou imaginari en el supòsit que el propi original s’hagi perdut o banalitzat.

3.10. INTERVENCIONS ADMESES EN FUNCIÓ DEL NIVELL DE PROTECCIÓ

En funció del nivell de protecció de l’element catalogat, les intervencions admeses són les següents:

Nivell de protecció 1. INTEGRAL

S’admeten les actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé, és a dir, que no n’alterin la tipologia estructural ni la formal. En els elements adscrits a aquest nivell s’admeten les intervencions dels següents tipus:

  1. Obres de restauració i consolidació per a assegurar l’estabilitat de l’edifici i que afectin a fonaments, estructura portant, coberta i escala sense modificar-ne la seva posició i mida.
  2. Obres de restauració per al restabliment de l’estat original dels elements arquitectònics alterats, emprant en la reconstrucció les parts eventualment enderrocades.
  3. Obres de restauració per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element. A aquests efectes, quan es justifiqui que els requeriments tècnics no es poden resoldre a l’interior del volum preexistent, es podran autoritzar ampliacions d’aquest, que en tots els casos hauran de respectar els valors protegits de l’element corresponent.
  4. Obres de desmuntatge i eliminació dels cossos i altres elements sobreposats que no siguin d’interès històric o arquitectònic i es demostrin incoherents amb el conjunt de l’edifici.
  5. Obres o treballs per a la inclusió d’elements tecnològics, higiènics o sanitaris essencials per al seu ús i, en general, per a la seva habitabilitat, sempre que es respectin les normes precedents.

Nivell de protecció 2. CONSERVACIÓ

S’admeten les actuacions encaminades a la conservació i posta en valor del bé i a la recuperació d’aquells valors que s’hagin vist alterats. Les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i elements constitutius de les façanes principals i secundàries visibles des del carrer, els volums generals (és a dir, límits exteriors dels edificis), les cobertes i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic (com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres i altres elements amb valor històric o arquitectònic). Aquest nivell de protecció implica també la conservació in situ dels elements d’interès que, d’una manera zonal o puntual, es troben en l’edifici o element, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, pintures murals exteriors o interiors, etc.

En tots els elements adscrits en aquest nivell, es protegeix la tipologia (constituïda per l’estructura tipològica, la posició de la caixa d’escala, els nivells de forjat) així com les façanes. En general, es protegeix la volumetria, a excepció dels casos en què es permet l’ampliació de l’element corresponent. La concreció dels elements que es protegeixen resta definida a la fitxa individual de cada bé protegit.

S’admeten els següents tipus d’intervenció:

  1. Obres de restauració tipològica i de restabliment als seus valors originals d’aspectes arquitectònics significatius, com les façanes i els ambients de determinats espais interiors.
  2. Obres de restauració tipològica que comportin la consolidació de l’estructura de l’edifici i la substitució de les parts inseparables del mateix, sense modificar els elements estructurals que configuren la pròpia construcció.
  3. Obres de rehabilitació per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element tot i incorporar nous possibles usos.
  4. Obres d’ampliació d’acord amb les determinacions del Planejament General i/o derivat.
  5. Obres o treballs d’eliminació d’elements sobreposats que es verifiquin incoherents amb l’estructura originària de l’edifici i amb les ampliacions orgàniques del mateix.
  6. Obres o treballs de restabliment tipològic i de renovació d’una part parcial o totalment enderrocada de l’edifici, sempre que es demostri documentalment la coherència de la proposta amb l’estructura originària de l’immoble o d’un altre mentre respongui al mateix tipus i període històric. L’actuació ha de reforçar les característiques tipològiques estructurals, funcionals i formals.
  7. Obres de desmuntatge sense possibilitat de reconstrucció d’elements estranys sobreposats a la implantació originària i que contribueixin a la recuperació funcional i formal d’espais lliures vinculats a l’edifici.
  8. Obres o treballs per a la inclusió d’elements tecnològics, higiènics o sanitaris essencials per al seu ús i, en general, per a la seva habitabilitat, sempre que es respectin les normes precedents.

 Nivell de protecció 3. PARCIAL

Són permeses les obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que en van originar la protecció. Els elements o parts d’ell que resten especialment protegits venen determinats en la corresponent fitxa, com per exemple la façana. En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, la protecció parcial podrà afectar el jaciment un cop hagin estat descobertes, investigades i documentades les restes arqueològiques i paleontològiques, i sempre d’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, de la Generalitat de Catalunya.

Nivell de protecció 4. AMBIENTAL

Fonamentalment es protegeixen les façanes, que, per formar part d’un context d’edificacions tipològicament reiteratives que defineix un determinat ambient o paisatge urbà (o rural), és on radiquen la majoria dels valors motiu de catalogació. En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot amb la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà mantenir els trets tipològics de les façanes en el nou projecte.

Quant als béns d’interès paisatgístic, aquest nivell protegeix tant les àrees i els entorns naturals com els elements puntuals que tenen valor ecològic i mediambiental.

En el cas d’ambients urbans i fronts edificats, s’admeten els següents tipus d’intervenció, respectant les condicions establertes en la fitxa corresponent del Catàleg:

  1. Obres de reforma parcial, siguin majors o menors, sempre d’acord amb els tipus edificats definits i les condicions generals d’edificació.
  2. Obres de rehabilitació per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element tot i incorporar nous possibles usos.
  3. Obres de desmuntatge parcial que permetin la reconstrucció immediata segons les directrius que la Normativa estableix, pel seu cas, en la fitxa individualitzada.
  4. Obres d’ampliació parcial, sempre que ho permeti la normativa urbanística derivada del planejament general i/o derivat.
  5. Obres de substitució de l’edificació, sempre d’acord amb la normativa urbanística derivada del planejament general i/o derivat.

 Nivell de protecció 5. DOCUMENTAL.

Quant als béns immobles, s’admeten les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimètrica i fotogràfica) per tal de garantir la permanència de la seva memòria.

Quant als jaciments arqueològics, aquest nivell és aplicable als casos en que les intervencions tenen com a finalitat descobrir, investigar i documentar restes o vestigis.

 Nivell de protecció 6. ÀREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA.

Nivell de protecció aplicable a aquells espais on existeixin indicis racionals per evidencies materials, antecedents històrics o altres, que permetin suposar l’existència de restes arqueològiques. Aquesta categoria comprèn: les troballes aïllades sense constància d’estructures, la suposició de l’existència d’estructures per la dinàmica històrica, les estructures en el subsòl encara no estudiades i les àrees excavades i analitzades totalment. Aquest nivell no afecta només als jaciments l’existència dels quals ha estat documentada a través de la troballa fortuïta, la remoció del subsòl o la prospecció sistemàtica, sinó també a tots aquells elements arquitectònics que poden contenir, tant en el subsòl com en alçat, restes arqueològiques.

3.11. PATRIMONI NATURAL

En els últims anys ha anat variant la percepció que des de la societat es té del sòl lliure no edificat dels entorns periurbans. El territori municipal no urbanitzat ha esdevingut un bé molt escàs en relació a la part ocupada de la ciutat i es per això que s’han anat  protegint peces importants del territori desprès del PGM, en concret tres.

A Montcada i Reixac, primer va ser el Pla Especial de protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, aprovat  el 16 d’abril de 2002 , després el Pla Director Urbanístic de l’ ACTUR Santa Maria de Gallecs en el 2005 i  finalment el decret 146/2010 de 19 d’octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola, on s’amplia l’àmbit, entre d’altres en el T.M. de  Montcada i Reixac, i compren el tot el turó. De les tres peces, el present PEUPiC ha escollit la darrera, ocupa una situació de centralitat referencial en el  terme municipal, amb gran importància ecològica – paisatgística, que ha estat molt transformada per les extraccions de calcàries i pissarres i actualment  en procés de recuperació.

També s’ha seleccionat una arbreda, la de mas Duran, que inclou el torrent i les dues lleres més importants, la del Besòs i la del Ripoll, que corresponen a sols d’alt valor ecològic – paisatgístic i ambiental, que inclouen espais coberts per vegetació que cal repoblar i zones delimitades amb  de vegetació de  ribera i cursos d’aigua en recuperació.

Els arbres proposats  com a elements del patrimoni natural local, ho han estat per diversos motius, en atenció a criteris biològics s’ha contemplat : la dimensió, l’edat, la seva disposició, l’espècie i la singularitat de l’exemplar. A banda d’aquets criteris s’han tingut en compte altres aspectes, com la relació amb elements arquitectònics protegits, el valor paisatgístic de l’element en si mateix, els valors antropològics , com els culturals, històrics i socials. S’ha recollit el llistat de l’ajuntament afegint els plataners de la carretera Vella i els plataners de la carretera de Ripollet. En algunes fitxes de patrimoni arquitectònic s’han descrit alguns exemplars de propietat particular que formen part de jardins o espais singulars.

Aquests elements botànics singulars no es poden substituir ni pot ser modificat el seu emplaçament. Tampoc es permet l’alteració del seu entorn immediat.

3.12. LLISTAT DE BÉNS CATALOGATS

El llistat inicial de béns a catalogar fou el de l’anterior catàleg no aprovat, el de 2001,  i s’han incorporat nous elements procedents de nous documents,i inventaris i del treball de camp. Es va redactar un Quadre Resum que segons el model estandarditzat per l’SPAL, recollia les dades bàsiques de cada bé: codi, fotografia, nom, altres noms, localització, data/època, autor, protecció existent, categoria i nivell de protecció proposat.

La informació d’aquest quadre es va anar revisant a mesura que avançava el treball de camp. Aquest va permetre ratificar (o no) que els valors que els varen ser reconeguts en el passat eren suficients com per mantenir-los en el llistat i constatar que cap havia desaparegut o havia estat transformat de manera que la seva vàlua hagués quedat reduïda. A més, l’exploració exhaustiva de tot el territori del municipi va permetre descartar que cap element d’interès quedés fora de la compilació i identificar aquells béns d’especial interès natural i paisatgístic.

El present Catàleg recull 112 elements classificats per categories segons el tipus de bé.

Els elements arquitectònics (EA), s’han agrupat segons la tipologia funcional

  • Arquitectura pública/semipública. Equipaments (AP/E)
  • Arquitectura religiosa (AR)
  • Arquitectura residencial rural/agrícola (ARRU)
  • Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA)
  • Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM)
  • Obres d’enginyeria (OE)
  • Arquitectura Industrial (AI)
  • Interès paisatgístic (IP)
  • Jaciment arqueològic (JA)
  • Jaciment paleontològic (JP)
  • Parcs i espais públics (P)
  • Elements singulars (S)

Els béns arqueològics i Paleontològics (BARP), un total de disset àrees disseminades pel municipi.

Els béns naturals (BN), en un total de setze elements i els béns ambientals-paisatgistics (BAMP), en un total de nou elements, també s’han especificat, identificat i situat.

Per contra, ateses les singulars característiques del municipi, no es recull cap bé sociocultural i Etnològic (BSE)

 

3.12.1.  LLISTAT GENERAL DE TOTS ELS BÉNS CATALOGATS

CONJUNTS ARQUITECTÒNICS (CA): 4

01.CA Església de Sant Pere de Reixac, campanar, casa rectoral, cementiri i creu
68.CA Casa de les Aigües
69.CA Fàbrica de ciments Asland
70.CA Carrer Major i carrer  Barcelona

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS(EA): 66

AR ARQUITECTURA RELIGIOSA

02.EA Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada
03.EA Església de Santa Maria de Montcada, casa rectoral i creu de terme

AP/E  ARQUITECTURA PÚBLICA, SEMIPÚBLICA. EQUIPAMENT

04.EA Casa de la Vila
05.EA Societat Cultural i Recreativa La Unió
06.EA Auditori Municipal
07.Ea Col·legi La Salle
08.EA Cementiri Municipal
09.EA Associació Benèfica Instructiva
10.EA Can Tauler
11.EA Antic Hospital de Montcada

ARRu ARQUITECTURA RESIDENCIAL RURAL

12.EA Masia Can Pomada
13.EA Masia Ca n‘Albinyana i capella annexa de Sant Pere
14.EA Masia Can Piella
15.EA Masia Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora
16.EA La Torre dels Frares
17.EA Can Moia
18.EA Can Toi
19.EA Masia Can Pla
20.EA Masia Can Fontanet
21.EA Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder
22.EA Ca N’ Oliver
23.EA Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
24.EA Torre Oriol
25.EA Ca n’ Oriol Vell
26.EA Can Bonet, edifici annex i masoveria
27.EA Ca l’Alcalde

ARUr/UM ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA/urbana entre mitgeres o aïllada

28.EA Casa Nadal
29.EA Casa Casanovas
30.Ea Casa  Riera
31.EA Can Cuyàs
32.EA Casa Massagué
33.EA Torre Vila
34.EA Cases Bofill
35.EA Casa Bofill
36.EA Casa Grau
37.EA Casa Dulcet
38.EA Can Casamada
39.EA Torre Alemany
40.EA Casa Rufí
41.EA Casa Santaló
42.EA Torre Fins
43.EA Casa Larratea i jardí
44.EA Casa Serra
45.EA Casa Pla
46.EA Casa Ciuró
47.EA Casa Pàmies
48.EA Casa del Sindicat Agrícola
49.EA Vila Palacios
50.EA Casa Fàbregas
51.EA Vista Rica

OE OBRA D’ENGINYERIA

52.EA Estació de França
53.EA Estació de Sant Joan i escales
54.EA Estació del Nord
55.EA Estació de Can Sant Joan
56.EA Estació de Mas Rampinyo
57.EA La Mina i el Reixagó
58.EA Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses
59.EA Pont  sobre el riu Ripoll de la carretera C-17
60.EA Pont de ferro de la  línia de ferrocarril de França al seu pas pel Ripoll
61.EA Aqüeducte del Vallès I( de Can Cuyàs)
62.EA Aqüeducte del Vallès II

AI ARQUITECTURA INDUSTRIAL

63.EA Xemeneia 1, Bòbila coll de Montcada
64.EA Xemeneia 2, Bòbila coll de Montcada
65.EA Xemeneia 3, Bòbila coll de Montcada
66.EA Xemeneia 4, Casa Fàbregas
67.EA Xemeneia 5, Vallençana

JA JACIMENT ARQUEOLÒGIC-PALEONTOLÒGIC (BARP): 17

71.BARP Les Maleses
72.BARP Turó de Montcada
73.BARP Mas Duran
74.BARP Puig Castellar
75.BARP Mas Vilar
76.BARP Via Augusta – Camí Ral de Sabadell
77.BARP Barri de Can Maiol
78.BARP Can Viola
79.BARP Rec Comtal
80.BARP Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona
81.BARP Ca la Beguda
82.BARP Mas Duran 2
83.BARP Assentament medieval de Reixac
84.BARP Vila medieval de Ventenac
85.BARP Can Sans
86.BARP Mas Rampinyo
87.BARP Gravera de Ca n’Albinyana

PATRIMONI NATURAL (PN): 16

88.BN Turó de Montcada
89.BN Arbreda de Mas Duran
90.BN Plataners de la Carretera Vella
91.BN Plataners de la carretera de Ripollet
92.BN Llera del riu Besòs
93.BN Llera del riu Ripoll
94.BN Om de l’escola Mitja Costa
95.BN Pollancre de la Riera de Sant Cugat
96.BN Alzina de Santa Maria
97.BN Lledoner de Ca n’Oller
98.BN Conjunt de quatre plàtans al Reixagó
99.BN Pi dels pous de la Casa de les Aigües
100.BN Pi del masover i Butia de la Casa de les Aigües
101.BN Roure de la Font del Tort
102.BN Cedre del carrer Montiu
103.BN Conjunt de quatre plàtans de Can Milans

PATRIMONI AMBIENTAL – PAISATGÍSTIC (BAMP): 9

104.BAMP La Font Pudenta
105.BAMP La Font del Tort
106.BAMP La Font de Mitja Costa
107.BAMP La Font dels Avellaners
108.BAMP La Font dels Caçadors
109.BAMP Mirador de Reixac
110.BAMP Mirador de Ca n’Oriol Vell – Torre dels Conills
111.BAMP Mirador de l’Estrella
112.BAMP Mirador del Turó del Sextet

3.12.2.  LLISTAT DELS ELS BÉNS CATALOGATS PER CATEGORIA DE PROTECCIÓ PROPOSADA

Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC : 3 elements

Codi i tipus de bé Nom BCIN
72.BARP Turó de Montcada
68.CA Casa de les Aigües
57.EA La Mina i el Reixagó

Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC : 13 elements 

Codi i tipus de bé Nom BCIL
01.CA Església de Sant Pere de Reixac, campanar, casa rectoral, cementiri i creu
02.EA Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada
15.EA Masia Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora
16.EA La Torre dels Frares
17.EA Can Moia
23.EA Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
26.EA Can Bonet, edifici annex i masoveria
33.EA Torre Vila
38.EA Can Casamada
49.EA Vila Palacios
50.EA Casa Fàbregas
71.BARP Les Maleses
74.BARP Puig Castellar

Bé de protecció urbanística (BPU)

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC : 96 elements

Codi i tipus de bé Nom BPU
69.CA Fàbrica de ciments Asland
70.CA Carrer Major i carrer  Barcelona
03.EA Església de Santa Maria de Montcada, casa rectoral i creu de terme
04.EA Casa de la Vila
05.EA Societat Cultural i Recreativa La Unió
06.EA Auditori Municipal
07.Ea Col·legi La Salle
08.EA Cementiri Municipal
09.EA Associació Benèfica Instructiva
10.EA Can Tauler
11.EA Antic Hospital de Montcada
12.EA Masia Can Pomada
13.EA Masia Ca n‘Albinyana i capella annexa de Sant Pere
14.EA Masia Can Piella
18.EA Can Toi
19.EA Masia Can Pla
20.EA Masia Can Fontanet
21.EA Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder
22.EA Ca N’ Oliver
23.EA Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
24.EA Torre Oriol
25.EA Ca n’ Oriol Vell
27.EA Ca l’Alcalde
28.EA Casa Nadal
29.EA Casa Casanovas
30.Ea Casa  Riera
31.EA Can Cuyàs
32.EA Casa Massagué
34.EA Cases Bofill
35.EA Casa Bofill
36.EA Casa Grau
37.EA Casa Dulcet
39.EA Torre Alemany
40.EA Casa Rufí
41.EA Casa Santaló
42.EA Torre Fins
43.EA Casa Larratea i jardí
44.EA Casa Serra
45.EA Casa Pla
46.EA Casa Ciuró
47.EA Casa Pàmies
48.EA Casa del Sindicat Agrícola
51.EA Vista Rica
52.EA Estació de França
53.EA Estació de Sant Joan i escales
54.EA Estació del Nord
55.EA Estació de Can Sant Joan
56.EA Estació de Mas Rampinyo
58.EA Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses
59.EA Pont  sobre el riu Ripoll de la carretera C-17
60.EA Pont de ferro de la  línia de ferrocarril de França al seu pas pel Ripoll
61.EA Aqüeducte del Vallès I( de Can Cuyàs)
62.EA Aqüeducte del Vallès II
63.EA Xemeneia 1, Bòbila coll de Montcada
64.EA Xemeneia 2, Bòbila coll de Montcada
65.EA Xemeneia 3, Bòbila coll de Montcada
66.EA Xemeneia 4, Casa Fàbregas
67.EA Xemeneia 5, Vallençana
71.BARP Les Maleses
72.BARP Turó de Montcada
73.BARP Mas Duran
75.BARP Mas Vilar
76.BARP Via Augusta – Camí Ral de Sabadell
77.BARP Barri de Can Maiol
78.BARP Can Viola
79.BARP Rec Comtal
80.BARP Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona
81.BARP Ca la Beguda
82.BARP Mas Duran 2
83.BARP Assentament medieval de Reixac
84.BARP Vila medieval de Ventenac
85.BARP Can Sans
86.BARP Mas Rampinyo
87.BARP Gravera de Ca n’Albinyana
88.BN Turó de Montcada
89.BN Arbreda de Mas Duran
90.BN Plataners de la Carretera Vella
91.BN Plataners de la carretera de Ripollet
92.BN Llera del riu Besòs
93.BN Llera del riu Ripoll
94.BN Om de l’escola Mitja Costa
95.BN Pollancre de la Riera de Sant Cugat
96.BN Alzina de Santa Maria
97.BN Lledoner de Ca n’Oller
98.BN Conjunt de quatre plàtans al Reixagó
99.BN Pi dels pous de la Casa de les Aigües
100.BN Pi del masover i Butia de la Casa de les Aigües
101.BN Roure de la Font del Tort
102.BN Cedre del carrer Montiu
103.BN Conjunt de quatre plàtans de Can Milans
104.BAMP La Font Pudenta
105.BAMP La Font del Tort
106.BAMP La Font de Mitja Costa
107.BAMP La Font dels Avellaners
108.BAMP La Font dels Caçadors
109.BAMP Mirador de Reixac
110.BAMP Mirador de Ca n’Oriol Vell – Torre dels Conills
111.BAMP Mirador de l’Estrella
112.BAMP Mirador del Turó del Sextet
     

  3.12.3.  LLISTAT DELS ELS BÉNS CATALOGATS SEGONS NIVELL DE PROTECCIÓ

Nivell de protecció 1: Integral

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC : 11 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 1: Integral
01.CA Església de Sant Pere de Reixac, campanar, casa rectoral, cementiri i creu
68.CA Casa de les Aigües
57.EA La Mina i el Reixagó
61.EA Aqüeducte del Vallès I( de Can Cuyàs)
62.EA Aqüeducte del Vallès II
63.EA Xemeneia 1, Bòbila coll de Montcada
64.EA Xemeneia 2, Bòbila coll de Montcada
65.EA Xemeneia 3, Bòbila coll de Montcada
67.EA Xemeneia 5, Vallençana
71.BARP Les Maleses
74.BARP Puig Castellar

Nivell de protecció 2: Conservació

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :32 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 2: Conservació
69.CA Fàbrica de ciments Asland
02.EA Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada
03.EA Església de Santa Maria de Montcada, casa rectoral i creu de terme
04.EA Casa de la Vila
08.EA Cementiri Municipal
09.EA Associació Benèfica Instructiva
10.EA Can Tauler
13.EA Masia Ca n‘Albinyana i capella annexa de Sant Pere
14.EA Masia Can Piella
15.EA Masia Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora
16.EA La Torre dels Frares
17.EA Can Moia
18.EA Can Toi
19.EA Masia Can Pla
20.EA Masia Can Fontanet
21.EA Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder
22.EA Ca N’ Oliver
23.EA Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
24.EA Torre Oriol
26.EA Can Bonet, edifici annex i masoveria
27.EA Ca l’Alcalde
33.EA Torre Vila
36.EA Casa Grau
38.EA Can Casamada
39.EA Torre Alemany
43.EA Casa Larratea i jardí
44.EA Casa Serra
47.EA Casa Pàmies
49.EA Vila Palacios
50.EA Casa Fàbregas
51.EA Vista Rica
59.EA Pont  sobre el riu Ripoll de la carretera C-17

Nivell de protecció 3: Parcial

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :16 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 3: Parcial
05.EA Societat Cultural i Recreativa La Unió
06.EA Auditori Municipal
07.Ea Col·legi La Salle
11.EA Antic Hospital de Montcada
28.EA Casa Nadal
29.EA Casa Casanovas
30.Ea Casa  Riera
31.EA Can Cuyàs
32.EA Casa Massagué
34.EA Cases Bofill
35.EA Casa Bofill
37.EA Casa Dulcet
40.EA Casa Rufí
45.EA Casa Pla
46.EA Casa Ciuró
48.EA Casa del Sindicat Agrícola

  Nivell de protecció 4: Ambiental

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :26 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 4: Ambiental
70.CA Carrer Major i carrer  Barcelona
88.BN Turó de Montcada
89.BN Arbreda de Mas Duran
90.BN Plataners de la Carretera Vella
91.BN Plataners de la carretera de Ripollet
92.BN Llera del riu Besòs
93.BN Llera del riu Ripoll
94.BN Om de l’escola Mitja Costa
95.BN Pollancre de la Riera de Sant Cugat
96.BN Alzina de Santa Maria
97.BN Lledoner de Ca n’Oller
98.BN Conjunt de quatre plàtans al Reixagó
99.BN Pi dels pous de la Casa de les Aigües
100.BN Pi del masover i Butia de la Casa de les Aigües
101.BN Roure de la Font del Tort
102.BN Cedre del carrer Montiu
103.BN Conjunt de quatre plàtans de Can Milans
104.BAMP La Font Pudenta
105.BAMP La Font del Tort
106.BAMP La Font de Mitja Costa
107.BAMP La Font dels Avellaners
108.BAMP La Font dels Caçadors
109.BAMP Mirador de Reixac
110.BAMP Mirador de Ca n’Oriol Vell – Torre dels Conills
111.BAMP Mirador de l’Estrella
112.BAMP Mirador del Turó del Sextet

  Nivell de protecció 5: Documental

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :12 elements.

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 5: Documental
12.EA Masia Can Pomada
25.EA Ca n’ Oriol Vell
41.EA Casa Santaló
42.EA Torre Fins
52.EA Estació de França
53.EA Estació de Sant Joan i escales
54.EA Estació del Nord
55.EA Estació de Can Sant Joan
56.EA Estació de Mas Rampinyo
58.EA Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses
60.EA Pont de ferro de la  línia de ferrocarril de França al seu pas pel Ripoll
66.EA Xemeneia 4, Casa Fàbregas

Nivell de protecció 6: Àrea d’Expectativa Arqueològica (AEA)

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :15 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 6: AEA
72.BARP Turó de Montcada
73.BARP Mas Duran
75.BARP Mas Vilar
76.BARP Via Augusta – Camí Ral de Sabadell
77.BARP Barri de Can Maiol
78.BARP Can Viola
79.BARP Rec Comtal
80.BARP Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona
81.BARP Ca la Beguda
82.BARP Mas Duran 2
83.BARP Assentament medieval de Reixac
84.BARP Vila medieval de Ventenac
85.BARP Can Sans
86.BARP Mas rampinyo
87.BARP Gravera de Ca n’Albinyana

3.3. PATRIMONI DESAPAREGUT

El patrimoni arquitectònic a Montcada i Reixac, ha sofert un procés de degradació que ha malmès de manera irreversible alguns dels seus exemples més característics. La degradació s’ha anat produint al llarg del temps a causa d’aldarulls i guerres , al ser Montcada i Reixac pas obligat per anar a Barcelona. Modernament, la desaparició ha estat fruit de  l’explotació industrial, substitucions, afectacions per infraestructures, avingudes extraordinàries i reformes.

A continuació deixem constància d’una llista incompleta d’aquest patrimoni que Montcada i Reixac va tenir.

En el turó hi havia:

  • El Castell de Montcada, les ruïnes desapareixeran en una esllavissada el 1939.
  • L’ermita de la Mare de Déu del Turó  (1907-1939),  obra de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • Habitatges de la Colònia Asland.

Les masies i molins enderrocats són:

  • Can Milans.
  • Les Indianes.
  • Ca N’Oller.
  • Can Sant Joan.
  • Can Fàbregas.
  • Can Castells.
  • Hostal de Fontfreda.
  • Molí Can Castells.
  • Molí de Sant Joan.
  • Molí d’en Rata.
  • Molí de Can Alou.
  • Farga (carrer Elionor).

En la plaça de l’Església, hi havia la primitiva capella amb el campanar.

  • L’església de Santa Engràcia (1888/1928-1936) i la casa parroquial (1918-1936) obra de l’arquitecte Enric Sagnier.

En el carrer Colón tenim els següents edificis d’estiueig enderrocats:

  • Casa Llobet, de l’arquitecte Camil Oliveres i Jansana.
  • Torre de la família Vives, del mestre d’obres Antoni de Serra, construïda el 1884.
  • Casa de Francesc Solà i Vives, torre del rellotger, del mestre d’obres Joan Trayó, 1889.
  • Casa Antònia Domènec, de l’arquitecte Alexandre Pemic,   de  1885.
  • Casa aïllada de Lorenzo Fradera, de l’arquitecte Alexandre Pemic,  de 1885.
  • Casa Geribert del mestre d’obres Josep Graner.
  • Casa Vidal, de 1884.
  • Casa Crespo, de 1884, del mestre d’obres Josep Graner.
  • Casa Josep Vilaseca, de 1885, de Francesc de P. Vila.

En el passeig de la Font Pudenta es va  enderrocar

  • Cases Camps
  • Fàbrica Panisello, de 1911, de Josep Graner.

Elements industrials:

  • La xemeneia de la fàbrica del èter i la torre de destil·lació.

Ponts que es va endur la riuada de 1962:

  • Pont d’en Rocamora en el riu Besòs.
  • Pont de ferrocarril, línia França, que travessa el riu Ripoll.

Incloem també en aquesta llista de patrimoni desaparegut un suposat menhir conegut amb el nom de pedra del diable. L’única informació disponible és una breu notícia publicada a la Geografia General de Catalunya. Descripció política-històrica-social (1908-1918), on el senyor Francesc Carreras Candi es feia ressò de l’existència en un lloc indeterminat de Reixac d’una pedra en forma de prisma rectangular que assenyalaria un possible enterrament del Neolític final. No hi ha cap altra referència, tret d’una cita bibliogràfica del 1987, que recupera la dada indirecta facilitada per Carreras Candi, i la incorporació de l’element en l’Inventari de Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat de Catalunya (amb el número de registre 11496 i l’especificació expressa de no localitzat).

3.4. CRITERIS DE SELECCIÓ DELS ELEMENTS INCLOSOS EN EL PEUPiC

La selecció dels elements recollits en el present PEUPiC s’ha realitzat d’acord amb els criteris establerts en el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció, redactat conjuntament pel Departament de Territori i sostenibilitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ( versió de febrer de 2013)

3.5. DESCRIPCIÓ DEL TIPUS DE BÉNS

Els elements catalogats es classifiquen en:

  • Béns Arquitectònics (ca i ea)

El patrimoni arquitectònic, el conformen els elements o conjunts amb valor cultural, històric o identitari dels municipis. Els béns arquitectònics els podem dividir en dos grups: els elements i els conjunts.

  • Conjunts Arquitectònics (CA):
  • Conjunts històrics, carrers, conjunts industrials, etc.
  • Elements Arquitectònics (EA):
  • Monuments arquitectònics historicoartístics declarats.
  • Elements singulars: escuts, pedres heràldiques, creus de terme, etc.
  • Edificis o fragments: portalades, tanques, tribunes, relleus, pintures murals o esgrafiats a una façana, etc.
  • Obres civils: estacions de ferrocarril, camins, vies de transport, xemeneies, ponts i túnels,
  • Arquitectura popular: cases de cós, cases de camp, molins, etc.
  • Béns Arqueològics i Paleontològics (BARP)

El patrimoni arqueològic, el conformen el conjunts de jaciments o àrees (en subsòl, sòl i vol) que poden servir per al coneixement de la història o la cultura de l’indret, sempre i quan per a obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica.

El patrimoni paleontològic està format per aquelles zones om poden haver-hi elements fòssils no relacionats amb l’esser humà ni amb els seus orígens o antecedents, que permeten l’estudi del desenvolupament de la vida vegetal o animal.

  • Zones Arqueològiques (ZA).
  • Espais de Protecció Arqueològica (EPA).
  • Jaciments Arqueològics (JA).
  • Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA).
  • Àrees d’Expectativa Paleontològica (AEP).
  • Béns Socioculturals i Etnològics (BSE)

El patrimoni sociocultural i etnològic, el conformen els elements o indrets d’interès sociocultural de la memòria històrica, com ara:

  • Les zones d’interès etnològic: tipologies residencials, vestigis d’una activitat econòmica (industrial, militar, religiosa, agropecuària, forestal, extractiva, etc.), intervencions en el paisatge…
  • Els camins,  els pous, les basses, els pantans,  etc.
  • Béns Naturals (BN)

El patrimoni natural, el configuren els indrets i/o elements naturals i els espais geològics que signifiquen el municipi, així com els referents a la biodiversitat del territori. Inclou:

  • Els espais d’interès geològic: coves, abrics, singularitats naturals (geòtops), etc.
  • Les zones de recàrrega d’aqüífers.
  • Els entorns fluvials (riberals,  torrents i rieres, etc.).
  • Els boscos singulars.
  • Els arbres monumentals.
  • Altres elements naturals i/o ecològics.

Béns Ambientals i Paisatgístics (BAMP)

El patrimoni paisatgístic, el conformen les àrees el valor de les quals és el resultat de la interacció dinàmica entre els factors naturals (geologia, climatologia, hidrologia, etc.) i els humans (activitat econòmica, assentaments, etc.).

En aquest tipologia es poden incloure:

  • Les àrees i entorns d’interès paisatgístic.
  • Els recorreguts: camí ral, itineraris paisatgístics, etc.
  • Les fonts i les dolls.
  • Els miradors i els fons escènics.
  • Els elements caracteritzadors:  turons, feixes, marges, tanques, cabanes, etc.
  • Els jardins històrics.

3.6. DESCRIPCIÓ DE LA TIPOLOGIA FUNCIONAL

Per les seves característiques funcionals, els béns poden classificar-se de la següent manera:

  • Arquitectura Industrial (AI)
  • Arquitectura pública/semipública. Equipaments (AP/E)
  • Arquitectura religiosa (AR)
  • Arquitectura residencial rural/agrícola (ARRU)
  • Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA)
  • Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM)
  • Interès paisatgístic (IP)
  • Jaciment arqueològic (JA)
  • Jaciment paleontològic (JP)
  • Obres d’enginyeria (OE)
  • Parcs i espais públics (P)
  • Elements singulars (S)

3.7. DESCRIPCIÓ DE LES CATEGORIES DE PROTECCIÓ

Les categories de protecció dels béns recollits en el present PEUPiC són les que estableix el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció, redactat conjuntament pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (febrer de 2013) i s’emmarquen en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC) i en el planejament urbanístic.

La categoria a la que pertany cada bé s’ha determinat atenent als principis derivats de la legislació sectorial i a les característiques particulars de cada un dels elements

Un cop catalogat el bé mitjançant l’aprovació d’aquest PEUPiC, passarà a ser patrimoni protegit del municipi, amb totes les implicacions juridicoadministratives que correspongui.

S’estableixen quatre categories: tres que corresponen a les definides per la LPCC (BCIN, BCIL i EPA) i una quarta per als béns que es protegeixen per via urbanística (BPU); aquesta darrera categoria pot tenir tants subtipus com es desitgi en funció de les diferents especificitats.

Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN)

Són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català inclosos en el Registre de Béns Cultural d’Interès Nacional el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Gaudeixen d’aquesta protecció:

  • Els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per la Generalitat segons el procediment que estableix la LPCC.
  • Els castells i les fortificacions, segons el que estableix el Decret de 22 d’abril de 1949, recollit a la disposició addicional 1.2 de la LPCC.
  • Les creus de terme, els escuts, els emblemes, les pedres heràldiques, els rotlles de justícia, etc., segons els que estableix el Decret 571/1963, de 14 de març.
  • Determinats museus inclosos al llistat que apareix al Decret 474/1962, d’1 de març.
  • Les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre segons la disposició addicional 1.3 de la LPCC.

Segons l’article 7 de LPCC, els béns d’aquesta categoria es classifiquen en:

  • Monument històric: construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular.
  • Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
  • Jardí històric: espai delimitat que és fruit de l’ordenació per l’home d’elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.
  • Lloc històric: paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics.
  • Zona d’interès etnològic: conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.
  • Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els béns culturals immobles definits per les lletres a), b), c), d) i e) tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d’ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.
  • Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

Béns Culturals d’Interès Local (BCIL)

Són els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i llur significació i importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. Han d’ésser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Els instruments de protecció i control d’aquests béns recauen principalment en els municipis. Formen part d’aquesta categoria:

  • Els béns radicats a Catalunya que estaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics vigents en el moment de l’entrada en vigor de la LPCC, si aquest planejament que els protegeix encara és vigent, llevat que siguin BCIN. Continuen sent BCIL els béns inclosos en precatàlegs anteriors a la LPCC que van ser inscrits al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.
  • Els béns declarats com a BCIL pel procediment regulat per la LPCC, a través de declaracions individuals (art. 17 LPCC) pels ajuntaments (quan els municipis tinguin més de 5.000 habitants) o pels consells comarcals (quan els municipis tinguin menys de 5.000 habitants).
  • Els béns inclosos en Catàlegs incorporats en plans urbanístics aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que han estat comunicats al Departament de Cultura.

Béns amb Protecció Urbanística (BPU)

Són aquells béns immobles (elements, conjunts, indrets, etc.), no declarats ni incoats BCIN o BCIL, els valors dels quals identifiquen a l’arquitectura tradicional del lloc i/o el paisatge del municipi, que el PEUPiC vol protegir pels seus valors d’interès cultural. Tindran o poden tenir aquesta categoria:

  • Els béns inclosos en catàlegs municipals o sectorials incorporats en plans urbanístics (normes subsidiàries de planejament, plans especials de protecció, plans directors urbanístics i plans d’ordenació urbanística municipal, d’acord amb el marc legal actual) aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que no han estat comunicats al Departament de Cultura i que, per tant, no estan inscrits.
  • Els béns reconeguts pel pla urbanístic anterior a la LPCC o els béns inventariats que no poden tenir la consideració de BCIL.
  • Els béns existents reconeguts pel pla urbanístic que no gaudeixen de cap protecció sectorial.
  • Espais de Protecció Arqueològica (EPA)

Es consideren espais de protecció arqueològica i són objecte de catalogació, els jaciments que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, se suposa l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Tots els EPA s’han d’incorporar al Catàleg de Patrimoni Cultural Català i en els catàlegs urbanístics.

L’adequada protecció d’un bé catalogat pot requerir la delimitació i la regulació d’un àmbit de protecció al seu entorn, l’alteració del qual podria afectar i desmerèixer els seus valors i trencar la seva harmonia amb l’entorn natural i/o la identitat en el paisatge urbà on s’emplaça.

Així, vinculat als béns catalogats (elements o conjunts), es pot delimitar un àmbit d’influència o “entorn” amb una regulació especifica per tal de garantir la protecció ambiental del bé.

L’entorn delimitat, que pot incloure el subsòl, és constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé catalogat. Qualsevol variació en la regulació urbanística de “l’entorn” pot incidir directa o indirectament en els valors protegits del bé limitant-ne la contemplació o l’estudi.

L’entorn de protecció s’ha de definir i delimitar atenent a criteris visuals, ambientals, paisatgístics i/o urbanístics. La localització del bé catalogat, la tipologia del valor, així com la seva classificació condicionaran les característiques i efectes de l’entorn definit. La delimitació s’ha d’ajustar a l’àmbit que sigui necessari per a la correcta protecció; això és especialment important perquè la definició de les condicions concretes d’actuació en aquest entorn poden suposar alteracions encobertes de l’aprofitament urbanístic.

En el cas dels jaciments arqueològics i els EPA, les llicències d’obres dins d’aquest perímetre hauran de ser objecte d’informe previ del Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de sondeigs arqueològics per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l’actuació més adient.

   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   

3.8. DESCRIPCIÓ DELS NIVELLS DE PROTECCIÓ

Cada bé incorporat al Catàleg gaudirà d’un nivell de protecció diferent en funció dels seus valors. En un mateix bé podem trobar valors de diferents tipologies i fins i tot de categories diferents; aquest bé podrà tenir un nivell diferent de protecció per a cada una de les tipologies i/o categories dels elements.

Un element pot tenir un o més dels nivells de protecció següents:

  1. Integral

Nivell de protecció total, aplicable a aquells béns que s’han de mantenir íntegrament, amb especial respecte de les seves característiques específiques i dels elements o parts que el composen. Només es permetran actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé.

Tots els BCIN, així com tots els jaciments arqueològics i paleontològics, siguin BCIN o no, així com els EPA, tenen un nivell de protecció integral, d’acord amb allò establert per la LPCC.

També es pot establir un nivell de protecció integral per als BCIL o BPU que, atenent als seus valors arquitectònics, escultòrics o històrics, formen un tot indivisible.

  1. Conservació

Nivell de protecció per als elements o conjunts lliures de modificacions substancials que els desfigurin, els quals cal preservar i revalorar globalment.

En termes generals són permeses les actuacions encaminades a la seva conservació i posta en valor i a la recuperació d’aquells aspectes que s’hagin vist alterats.

L’atribució d’una protecció amb nivell de conservació pot suposar restriccions d’ús.

En el cas del patrimoni arquitectònic, aquest nivell de protecció afecta a aquells edificis o elements de singular valor, BCIL o BPU, que conserven la seva fesomia original o que, tot i conservar-la en els aspectes bàsics, han perdut la coherència unitària genuïna a causa d’intervencions sobre la construcció original, d’un procés de degradació o d’un canvi d’ús.

En aquests edificis i elements, les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i els elements constitutius de les façanes principals i secundàries visibles des del carrer, els volums generals (és a dir, els límits exteriors dels edificis), les cobertes i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic (com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres, etc.).

Aquest nivell de protecció implica la conservació in situ dels elements d’interès que es troben en els edificis, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, peces d’ofici, pintures murals exteriors o interiors, etc.

  1. Parcial

Nivell de protecció per als béns on interessa preservar i revaloritzar algun dels seus elements. Són permeses obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que van originar la protecció. Aquesta protecció és aplicable a BCIL i BPU, els valors dels quals resideixen principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en la façana, i en la disposició dels elements comuns (vestíbuls i caixes d’escala), que serien les parts protegides; la resta de l’edifici podrà ser afectada per actuacions de rehabilitació, sempre que es mantinguin o revalorin els esmentats elements comuns.

En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, el nivell de protecció parcial es pot aplicar als jaciments, ja siguin BCIL o BPU, i a les AEA (vegeu el nivell de protecció 6). Per a les AEA, el nivell de protecció parcial es tracta d’una protecció transitòria, ja que una vegada descobertes s’haurà de valorar si requereix protecció, així com el nivell d’aquesta. Qualsevol intervenció en aquestes AEA, incloent‐hi el subsòl d’elements immobles, ha d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada. Als jaciments arqueològics, les intervencions tenen per finalitat descobrir, documentar o investigar restes.

  1. Protecció ambiental

Nivell de protecció per a béns i/o conjunts, el valor dels quals resideix principalment en la configuració del paisatge urbà, rural, natural o paisatgístic de notable valor ambiental.

Quant als béns arquitectònics, aquest nivell protegeix els béns o conjunts BCIL i BPU, els valors dels quals es troben fonamentalment a les façanes, per formar part d’un context d’edificacions d’una mateixa tipologia que defineix un determinat ambient o paisatge urbà o rural.

En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà garantir una adequació ambiental mantenint els trets tipològics de les façanes, les línies de coronament, la disposició de les parcel·les, etc.

Quant als Béns naturals i ambientals-paisatgístics, aquest nivell protegeix àrees, entorns i elements puntuals, que tinguin valor ecològic i mediambiental (boscos, miradors, cingleres, abrics, jardins històrics, fonts naturals, arbres monumentals, etc.).

  1. Documental

Nivell de protecció que permet les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i, fins i tot, enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimètrica i fotogràfica) que garanteixi la permanència de la seva memòria històrica.

Aquest nivell de protecció només és aplicable a aquells BPU, l’interès dels quals radica en altres aspectes diferents a l’arquitectònic, com pot ser l’històric o el social, o quan per motiu d’interès públic no sigui possible la seva conservació.

  1. Àrees d’Expectativa Arqueològica (AEA)

Les AEA s’apliquen a espais urbans, rurals o naturals que són susceptibles de contenir en el subsòl elements o jaciments d’interès arqueològic. Qualsevol intervenció en aquests espais, incloent-hi el subsòl d’elements immobles, haurà d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada.

3.9. DEFINICIÓ DELS TIPUS D’INTERVENCIÓ

Als efectes d’aquest pla, es consideren les formes d’intervenció següents:

Conjunts Arquitectònics (CA) i Elements arquitectònics (EA)

Més enllà de la identificació dels béns segons categories i de l’establiment del nivell de protecció, cal identificar els mecanismes d’intervenció que són possibles en els BCIL i BPU.

En el cas dels BCIN, és el Departament de Cultura, a través de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural que correspongui, qui regula les intervencions d’acord amb els criteris detallats en l’Art. 35 de la LPCC.

Les intervencions en conjunts urbans i béns arquitectònics es classifiquen de la manera següent, en funció dels requeriments de cada element en particular i sense que cada tipus d’intervenció n’exclogui necessàriament un altre, ja que en un conjunt arquitectònic es podran aplicar diferents criteris d’intervenció (en cursiva, la definició segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’ Institut d’Estudis Catalans):

  1. Conservació (o manteniment): acció de tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda; no  deixar perdre o desaparèixer . Té per objecte mantenir un bé en correctes condicions de salubritat, ornat i neteja, sense alterar-ne l’estructura i la distribució ni ocultar o modificar els seus valors constructius o morfològics.
  2. Consolidació: acció de fer més sòlid. Té per objecte garantir la pervivència d’un bé tot millorant-ne les seves condicions estructurals, constructives o decoratives (quant als elements d’arts aplicades, com ara materials petris, ceràmics, metàl·lics o vidrats ornamentals, escultures o relleus escultòrics, revestiments estucats o pintures murals).
  3. Restauració: conjunt d’intervencions que tenen per objectiu millorar les condicions físiques dels béns culturals.Té per objecte prolongar l’existència d’un bé, restituint-lo íntegrament o en alguna de les seves parts a les seves condicions o estat originals, comprenent, si la lectura històrica del bé així ho justifica, actuacions de consolidació i/o demolició parcial.
  4. Rehabilitació: acció de recuperar , mitjançant procediments adequats, una habilitat física normal que s’havia perdut. Té per objecte l’adequació, la millora o l’actualització de les condicions d’habitabilitat o d’ús d’un bé tot mantenint les seves característiques morfològiques. Inclou conceptes com: millora, modernització, adaptació, remodelació, reforma, acondiciament, reutilització o reestructuració morfològica; també:
  • Ampliació: acció de donar una major extensió (a alguna cosa), fer més ampli. Té per objecte incrementar el volum construït existent d’un bé, garantint que la nova volumetria sigui compatible amb l’edificació protegida, no l’oculti visualment ni en desvirtuï les seves característiques morfològiques.
  • Inclusió: acció de  posar (una cosa) dins una altra; una cosa, contenir-ne (una altra). Té per objecte disposar nous elements amb la finalitat tant de millorar les condicions d’habitabilitat i d’accessibilitat d’un bé com d’adequar-lo a les normatives vigents.
  • Substitució: accíó de posar en el lloc (d’algú altre, d’una altra cosa), reemplaçar.Té per objecte l’enderroc d’un bé existent o part d’ell per a construir en el sòl que aquest ocupava (preferentment, una reconstrucció   integral del bé). Ha d’anar precedida d’un expedient documental que reculli de manera exhaustiva la informació escrita, gràfica i fotogràfica del bé en qüestió, la finalitat del qual és garantir la pervivència de la memòria històrica d’aquest.
  • Eliminació: acció de d escartar, treure fora, excloure. Té per objecte la supressió d’elements afegits a un bé amb valor patrimonial, com ara cossos annexos, volums addicionats, antenes i altres instal·lacions, dipòsits de fibrociment, etc.
  1. Reconstrucció: acció de construir de nou. Té per objecte la reposició total o parcial d’un bé desaparegut total o parcialment, reproduint-lo en el mateix lloc i amb les mateixes característiques morfològiques originals en base a la documentació gràfica, fotogràfica o escrita.
  2. Desplaçament: acció de  treure (alguna cosa) del seu lloc. Té per objecte relocalitzar un bé que justificadament no pot ser mantingut en la seva ubicació original però que, pel seu interès, cal conservar (preferentment, a prop de la situació actual). Només es permet el desplaçament del bé quan estigui afectat per motius d’interès general.
  3. Enderroc: acció de  tirar a terra, desfer, (una construcció) fent caure successivament les parts de les quals es compon. Suposa la desaparició total o parcial del bé i només és aplicable a BPU per raons d’interès general. No s’admet la declaració de ruïna d’un bé com a motiu d’enderroc. Ha d’anar precedit d’un expedient documental que reculli de manera exhaustiva la informació escrita, gràfica i fotogràfica del bé en qüestió, la finalitat del qual és garantir la pervivència de la memòria històrica d’aquest.

Béns arqueològics i paleontològics (BARP)

Les intervencions arqueològiques i paleontològiques, segons el decret 78/2002, de 5 de març, es classifiquen en:

  1. Excavacions: són les remocions en la superfície, en el subsòl o en medis subaquàtics que es fan amb la finalitat de descobrir i investigar sistemàticament tota classe de restes arqueològiques o paleontològiques. També són excavacions els sondeigs que tenen com a finalitat la comprovació de l’existència o la delimitació de vestigis arqueològics o paleontològics en un punt determinat.
  2. Prospeccions: són les exploracions en superfície, en el subsòl o en medis subaquàtics, sense remoció de terrenys, amb o sense recollida de materials arqueològics o paleontològics, adreçades a la localització i l’estudi o l’examen de dades per a detectar vestigis arqueològics o paleontològics, tant si s’hi apliquen mitjans tècnics especialitzats com si no.
  3. Controls: són les tasques de vigilància i, en determinats casos, de coordinació d’obres o treballs que puguin afectar restes arqueològiques o paleontològiques, incloses les neteges de jaciments.
  4. Mostreigs: són les extraccions de mostres que poden incloure remoció de terreny o recollida de materials.
  5. Documentació gràfica i plàstica: són intervencions adreçades a l’obtenció d’informació gràfica de jaciments arqueològics o paleontològics.
  6. Consolidació, restauració i adequació: són les intervencions que tenen per objecte la conservació, el manteniment o l’adequació per a la visita pública dels jaciments arqueològics o paleontològics.

Béns socioculturals i etnològics (BSE)

Les intervencions sobre els béns socioculturals i etnològics es classifiquen en (en cursiva, la definició segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’ Institut d’Estudis Catalans):

  1. Conservació: acció de tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda; no  deixar perdre o desaparèixer Té per objecte preservar i mantenir inalterades les característiques distintives d’un bé quan aquestes han estat el motiu de la seva catalogació.
  2. Millora: acció de  fer ésser millor, fer passar d’un estat a un altre de millor. Té per objecte esmenar o perfeccionar les característiques distintives d’un bé quan aquestes han estat el motiu de la seva catalogació.

Béns naturals (BN)

Les intervencions en béns naturals tenen un objectiu prioritari:

  1. El manteniment de les espècies vegetals autòctones que siguin compatibles amb la preservació i millora de l’entorn protegit.
  2. L’afavoriment de la seva evolució cap a estadis de major maduresa.
  3. La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit.
  4. La restauració dels sectors actualment malmesos.

La intervenció de curs fluvial definida per aquest pla especial estableix:

  1. La protecció de la vegetació de ribera, quedant prohibida qualsevol intervenció que afecti els elements naturals d’aquest entorn.
  2. La preservació de les espècies vegetals autòctones situades en la llera o vores de rius i torrents, en la mida que siguin compatibles amb la conservació i millora de l’entorn protegit, potenciant la seva evolució cap a estadis de major maduresa.
  3. La preservació i potenciació de les espècies de fauna sedentària i migratòria presents a l’entorn protegit.
  4. La prohibició d’alterar el curs del riu pel que fa al seu traçat, cabal, condicions biològiques…
  5. La restauració dels cursos actualment malmesos o que hagin sofert algún procés de degradació.

La intervenció en els arbres singulars queda definida per:

  1. No es pot substituir.
  2. No pot ser modificat el seu emplaçament.
  3. No es permet l’alteració del seu entorn immediat.
  4. Excepcionalment s’admetrà el transplantament, en cas de que aquest es justifiqui per unes millors condicions per al desenvolupament i protecció de l’element

Béns ambientals i paisatgístics (BAMP)

Les intervencions en béns naturals, ambientals i paisatgístics es classifiquen en (en cursiva, la definició segons el glossari definit per l’Observatori del Paisatge):

  1. Preservació del paisatge: mecanismes adreçats a salvaguardar els valors ambientals, culturals, visuals i perceptius d’un paisatge del seu deteriorament o pèrdua.
  2. Millora del paisatge. evolució del paisatge cap a un millor estat.
  3. Restauració del paisatge: conjunt d’operacions que tenen per finalitat que la percepció visual d’un espai sigui similar o evolutivament concordant a la que componia abans de ser alterat per una activitat humana.
  4. Recuperació del paisatge: mecanismes adreçats a deturar la degradació o desaparició d’un element o conjunt d’elements d’un paisatge i restituir-los en les seves condicions originals, tot assegurant la seva pervivència en el futur.
  5. Valorització del paisatge: el fet de posar en valor els aspectes ambientals, culturals, visuals i perceptius del paisatge.
  6. Creació de paisatge: intervenció sobre una porció del territori amb l’objectiu de millorar-ne les condicions paisatgístiques i de crear un nou imaginari en el supòsit que el propi original s’hagi perdut o banalitzat.

3.10. INTERVENCIONS ADMESES EN FUNCIÓ DEL NIVELL DE PROTECCIÓ

En funció del nivell de protecció de l’element catalogat, les intervencions admeses són les següents:

Nivell de protecció 1. INTEGRAL

S’admeten les actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé, és a dir, que no n’alterin la tipologia estructural ni la formal. En els elements adscrits a aquest nivell s’admeten les intervencions dels següents tipus:

  1. Obres de restauració i consolidació per a assegurar l’estabilitat de l’edifici i que afectin a fonaments, estructura portant, coberta i escala sense modificar-ne la seva posició i mida.
  2. Obres de restauració per al restabliment de l’estat original dels elements arquitectònics alterats, emprant en la reconstrucció les parts eventualment enderrocades.
  3. Obres de restauració per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element. A aquests efectes, quan es justifiqui que els requeriments tècnics no es poden resoldre a l’interior del volum preexistent, es podran autoritzar ampliacions d’aquest, que en tots els casos hauran de respectar els valors protegits de l’element corresponent.
  4. Obres de desmuntatge i eliminació dels cossos i altres elements sobreposats que no siguin d’interès històric o arquitectònic i es demostrin incoherents amb el conjunt de l’edifici.
  5. Obres o treballs per a la inclusió d’elements tecnològics, higiènics o sanitaris essencials per al seu ús i, en general, per a la seva habitabilitat, sempre que es respectin les normes precedents.

Nivell de protecció 2. CONSERVACIÓ

S’admeten les actuacions encaminades a la conservació i posta en valor del bé i a la recuperació d’aquells valors que s’hagin vist alterats. Les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i elements constitutius de les façanes principals i secundàries visibles des del carrer, els volums generals (és a dir, límits exteriors dels edificis), les cobertes i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic (com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres i altres elements amb valor històric o arquitectònic). Aquest nivell de protecció implica també la conservació in situ dels elements d’interès que, d’una manera zonal o puntual, es troben en l’edifici o element, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, pintures murals exteriors o interiors, etc.

En tots els elements adscrits en aquest nivell, es protegeix la tipologia (constituïda per l’estructura tipològica, la posició de la caixa d’escala, els nivells de forjat) així com les façanes. En general, es protegeix la volumetria, a excepció dels casos en què es permet l’ampliació de l’element corresponent. La concreció dels elements que es protegeixen resta definida a la fitxa individual de cada bé protegit.

S’admeten els següents tipus d’intervenció:

  1. Obres de restauració tipològica i de restabliment als seus valors originals d’aspectes arquitectònics significatius, com les façanes i els ambients de determinats espais interiors.
  2. Obres de restauració tipològica que comportin la consolidació de l’estructura de l’edifici i la substitució de les parts inseparables del mateix, sense modificar els elements estructurals que configuren la pròpia construcció.
  3. Obres de rehabilitació per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element tot i incorporar nous possibles usos.
  4. Obres d’ampliació d’acord amb les determinacions del Planejament General i/o derivat.
  5. Obres o treballs d’eliminació d’elements sobreposats que es verifiquin incoherents amb l’estructura originària de l’edifici i amb les ampliacions orgàniques del mateix.
  6. Obres o treballs de restabliment tipològic i de renovació d’una part parcial o totalment enderrocada de l’edifici, sempre que es demostri documentalment la coherència de la proposta amb l’estructura originària de l’immoble o d’un altre mentre respongui al mateix tipus i període històric. L’actuació ha de reforçar les característiques tipològiques estructurals, funcionals i formals.
  7. Obres de desmuntatge sense possibilitat de reconstrucció d’elements estranys sobreposats a la implantació originària i que contribueixin a la recuperació funcional i formal d’espais lliures vinculats a l’edifici.
  8. Obres o treballs per a la inclusió d’elements tecnològics, higiènics o sanitaris essencials per al seu ús i, en general, per a la seva habitabilitat, sempre que es respectin les normes precedents.

 Nivell de protecció 3. PARCIAL

Són permeses les obres sempre i quan no es perdin els valors dels elements que en van originar la protecció. Els elements o parts d’ell que resten especialment protegits venen determinats en la corresponent fitxa, com per exemple la façana. En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, la protecció parcial podrà afectar el jaciment un cop hagin estat descobertes, investigades i documentades les restes arqueològiques i paleontològiques, i sempre d’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, de la Generalitat de Catalunya.

Nivell de protecció 4. AMBIENTAL

Fonamentalment es protegeixen les façanes, que, per formar part d’un context d’edificacions tipològicament reiteratives que defineix un determinat ambient o paisatge urbà (o rural), és on radiquen la majoria dels valors motiu de catalogació. En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot amb la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà mantenir els trets tipològics de les façanes en el nou projecte.

Quant als béns d’interès paisatgístic, aquest nivell protegeix tant les àrees i els entorns naturals com els elements puntuals que tenen valor ecològic i mediambiental.

En el cas d’ambients urbans i fronts edificats, s’admeten els següents tipus d’intervenció, respectant les condicions establertes en la fitxa corresponent del Catàleg:

  1. Obres de reforma parcial, siguin majors o menors, sempre d’acord amb els tipus edificats definits i les condicions generals d’edificació.
  2. Obres de rehabilitació per a adequar, millorar o actualitzar les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i seguretat, mantenint les característiques tipològiques de l’element tot i incorporar nous possibles usos.
  3. Obres de desmuntatge parcial que permetin la reconstrucció immediata segons les directrius que la Normativa estableix, pel seu cas, en la fitxa individualitzada.
  4. Obres d’ampliació parcial, sempre que ho permeti la normativa urbanística derivada del planejament general i/o derivat.
  5. Obres de substitució de l’edificació, sempre d’acord amb la normativa urbanística derivada del planejament general i/o derivat.

 Nivell de protecció 5. DOCUMENTAL.

Quant als béns immobles, s’admeten les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimètrica i fotogràfica) per tal de garantir la permanència de la seva memòria.

Quant als jaciments arqueològics, aquest nivell és aplicable als casos en que les intervencions tenen com a finalitat descobrir, investigar i documentar restes o vestigis.

 Nivell de protecció 6. ÀREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA.

Nivell de protecció aplicable a aquells espais on existeixin indicis racionals per evidencies materials, antecedents històrics o altres, que permetin suposar l’existència de restes arqueològiques. Aquesta categoria comprèn: les troballes aïllades sense constància d’estructures, la suposició de l’existència d’estructures per la dinàmica històrica, les estructures en el subsòl encara no estudiades i les àrees excavades i analitzades totalment. Aquest nivell no afecta només als jaciments l’existència dels quals ha estat documentada a través de la troballa fortuïta, la remoció del subsòl o la prospecció sistemàtica, sinó també a tots aquells elements arquitectònics que poden contenir, tant en el subsòl com en alçat, restes arqueològiques.

3.11. PATRIMONI NATURAL

En els últims anys ha anat variant la percepció que des de la societat es té del sòl lliure no edificat dels entorns periurbans. El territori municipal no urbanitzat ha esdevingut un bé molt escàs en relació a la part ocupada de la ciutat i es per això que s’han anat  protegint peces importants del territori desprès del PGM, en concret tres.

A Montcada i Reixac, primer va ser el Pla Especial de protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, aprovat  el 16 d’abril de 2002 , després el Pla Director Urbanístic de l’ ACTUR Santa Maria de Gallecs en el 2005 i  finalment el decret 146/2010 de 19 d’octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola, on s’amplia l’àmbit, entre d’altres en el T.M. de  Montcada i Reixac, i compren el tot el turó. De les tres peces, el present PEUPiC ha escollit la darrera, ocupa una situació de centralitat referencial en el  terme municipal, amb gran importància ecològica – paisatgística, que ha estat molt transformada per les extraccions de calcàries i pissarres i actualment  en procés de recuperació.

També s’ha seleccionat una arbreda, la de mas Duran, que inclou el torrent i les dues lleres més importants, la del Besòs i la del Ripoll, que corresponen a sols d’alt valor ecològic – paisatgístic i ambiental, que inclouen espais coberts per vegetació que cal repoblar i zones delimitades amb  de vegetació de  ribera i cursos d’aigua en recuperació.

Els arbres proposats  com a elements del patrimoni natural local, ho han estat per diversos motius, en atenció a criteris biològics s’ha contemplat : la dimensió, l’edat, la seva disposició, l’espècie i la singularitat de l’exemplar. A banda d’aquets criteris s’han tingut en compte altres aspectes, com la relació amb elements arquitectònics protegits, el valor paisatgístic de l’element en si mateix, els valors antropològics , com els culturals, històrics i socials. S’ha recollit el llistat de l’ajuntament afegint els plataners de la carretera Vella i els plataners de la carretera de Ripollet. En algunes fitxes de patrimoni arquitectònic s’han descrit alguns exemplars de propietat particular que formen part de jardins o espais singulars.

Aquests elements botànics singulars no es poden substituir ni pot ser modificat el seu emplaçament. Tampoc es permet l’alteració del seu entorn immediat.

3.12. LLISTAT DE BÉNS CATALOGATS

El llistat inicial de béns a catalogar fou el de l’anterior catàleg no aprovat, el de 2001,  i s’han incorporat nous elements procedents de nous documents,i inventaris i del treball de camp. Es va redactar un Quadre Resum que segons el model estandarditzat per l’SPAL, recollia les dades bàsiques de cada bé: codi, fotografia, nom, altres noms, localització, data/època, autor, protecció existent, categoria i nivell de protecció proposat.

La informació d’aquest quadre es va anar revisant a mesura que avançava el treball de camp. Aquest va permetre ratificar (o no) que els valors que els varen ser reconeguts en el passat eren suficients com per mantenir-los en el llistat i constatar que cap havia desaparegut o havia estat transformat de manera que la seva vàlua hagués quedat reduïda. A més, l’exploració exhaustiva de tot el territori del municipi va permetre descartar que cap element d’interès quedés fora de la compilació i identificar aquells béns d’especial interès natural i paisatgístic.

El present Catàleg recull 112 elements classificats per categories segons el tipus de bé.

Els elements arquitectònics (EA), s’han agrupat segons la tipologia funcional

  • Arquitectura pública/semipública. Equipaments (AP/E)
  • Arquitectura religiosa (AR)
  • Arquitectura residencial rural/agrícola (ARRU)
  • Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA)
  • Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM)
  • Obres d’enginyeria (OE)
  • Arquitectura Industrial (AI)
  • Interès paisatgístic (IP)
  • Jaciment arqueològic (JA)
  • Jaciment paleontològic (JP)
  • Parcs i espais públics (P)
  • Elements singulars (S)

Els béns arqueològics i Paleontològics (BARP), un total de disset àrees disseminades pel municipi.

Els béns naturals (BN), en un total de setze elements i els béns ambientals-paisatgistics (BAMP), en un total de nou elements, també s’han especificat, identificat i situat.

Per contra, ateses les singulars característiques del municipi, no es recull cap bé sociocultural i Etnològic (BSE)

 3.12.1.  LLISTAT GENERAL DE TOTS ELS BÉNS CATALOGATS

CONJUNTS ARQUITECTÒNICS (CA): 4

01.CA Església de Sant Pere de Reixac, campanar, casa rectoral, cementiri i creu
68.CA Casa de les Aigües
69.CA Fàbrica de ciments Asland
70.CA Carrer Major i carrer  Barcelona

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS(EA): 66

AR ARQUITECTURA RELIGIOSA

02.EA Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada
03.EA Església de Santa Maria de Montcada, casa rectoral i creu de terme

AP/E  ARQUITECTURA PÚBLICA, SEMIPÚBLICA. EQUIPAMENT

04.EA Casa de la Vila
05.EA Societat Cultural i Recreativa La Unió
06.EA Auditori Municipal
07.Ea Col·legi La Salle
08.EA Cementiri Municipal
09.EA Associació Benèfica Instructiva
10.EA Can Tauler
11.EA Antic Hospital de Montcada

ARRu ARQUITECTURA RESIDENCIAL RURAL

12.EA Masia Can Pomada
13.EA Masia Ca n‘Albinyana i capella annexa de Sant Pere
14.EA Masia Can Piella
15.EA Masia Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora
16.EA La Torre dels Frares
17.EA Can Moia
18.EA Can Toi
19.EA Masia Can Pla
20.EA Masia Can Fontanet
21.EA Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder
22.EA Ca N’ Oliver
23.EA Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
24.EA Torre Oriol
25.EA Ca n’ Oriol Vell
26.EA Can Bonet, edifici annex i masoveria
27.EA Ca l’Alcalde

ARUr/UM ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA/urbana entre mitgeres o aïllada

28.EA Casa Nadal
29.EA Casa Casanovas
30.Ea Casa  Riera
31.EA Can Cuyàs
32.EA Casa Massagué
33.EA Torre Vila
34.EA Cases Bofill
35.EA Casa Bofill
36.EA Casa Grau
37.EA Casa Dulcet
38.EA Can Casamada
39.EA Torre Alemany
40.EA Casa Rufí
41.EA Casa Santaló
42.EA Torre Fins
43.EA Casa Larratea i jardí
44.EA Casa Serra
45.EA Casa Pla
46.EA Casa Ciuró
47.EA Casa Pàmies
48.EA Casa del Sindicat Agrícola
49.EA Vila Palacios
50.EA Casa Fàbregas
51.EA Vista Rica

OE OBRA D’ENGINYERIA

52.EA Estació de França
53.EA Estació de Sant Joan i escales
54.EA Estació del Nord
55.EA Estació de Can Sant Joan
56.EA Estació de Mas Rampinyo
57.EA La Mina i el Reixagó
58.EA Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses
59.EA Pont  sobre el riu Ripoll de la carretera C-17
60.EA Pont de ferro de la  línia de ferrocarril de França al seu pas pel Ripoll
61.EA Aqüeducte del Vallès I( de Can Cuyàs)
62.EA Aqüeducte del Vallès II

AI ARQUITECTURA INDUSTRIAL

63.EA Xemeneia 1, Bòbila coll de Montcada
64.EA Xemeneia 2, Bòbila coll de Montcada
65.EA Xemeneia 3, Bòbila coll de Montcada
66.EA Xemeneia 4, Casa Fàbregas
67.EA Xemeneia 5, Vallençana

JA JACIMENT ARQUEOLÒGIC-PALEONTOLÒGIC (BARP): 17

71.BARP Les Maleses
72.BARP Turó de Montcada
73.BARP Mas Duran
74.BARP Puig Castellar
75.BARP Mas Vilar
76.BARP Via Augusta – Camí Ral de Sabadell
77.BARP Barri de Can Maiol
78.BARP Can Viola
79.BARP Rec Comtal
80.BARP Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona
81.BARP Ca la Beguda
82.BARP Mas Duran 2
83.BARP Assentament medieval de Reixac
84.BARP Vila medieval de Ventenac
85.BARP Can Sans
86.BARP Mas Rampinyo
87.BARP Gravera de Ca n’Albinyana

PATRIMONI NATURAL (PN): 16

88.BN Turó de Montcada
89.BN Arbreda de Mas Duran
90.BN Plataners de la Carretera Vella
91.BN Plataners de la carretera de Ripollet
92.BN Llera del riu Besòs
93.BN Llera del riu Ripoll
94.BN Om de l’escola Mitja Costa
95.BN Pollancre de la Riera de Sant Cugat
96.BN Alzina de Santa Maria
97.BN Lledoner de Ca n’Oller
98.BN Conjunt de quatre plàtans al Reixagó
99.BN Pi dels pous de la Casa de les Aigües
100.BN Pi del masover i Butia de la Casa de les Aigües
101.BN Roure de la Font del Tort
102.BN Cedre del carrer Montiu
103.BN Conjunt de quatre plàtans de Can Milans

PATRIMONI AMBIENTAL – PAISATGÍSTIC (BAMP): 9

104.BAMP La Font Pudenta
105.BAMP La Font del Tort
106.BAMP La Font de Mitja Costa
107.BAMP La Font dels Avellaners
108.BAMP La Font dels Caçadors
109.BAMP Mirador de Reixac
110.BAMP Mirador de Ca n’Oriol Vell – Torre dels Conills
111.BAMP Mirador de l’Estrella
112.BAMP Mirador del Turó del Sextet

3.12.2.  LLISTAT DELS ELS BÉNS CATALOGATS PER CATEGORIA DE PROTECCIÓ PROPOSADA

Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC : 3 elements

Codi i tipus de bé Nom BCIN
72.BARP Turó de Montcada
68.CA Casa de les Aigües
57.EA La Mina i el Reixagó

Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC : 13 elements 

Codi i tipus de bé Nom BCIL
01.CA Església de Sant Pere de Reixac, campanar, casa rectoral, cementiri i creu
02.EA Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada
15.EA Masia Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora
16.EA La Torre dels Frares
17.EA Can Moia
23.EA Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
26.EA Can Bonet, edifici annex i masoveria
33.EA Torre Vila
38.EA Can Casamada
49.EA Vila Palacios
50.EA Casa Fàbregas
71.BARP Les Maleses
74.BARP Puig Castellar

Bé de protecció urbanística (BPU)

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC : 96 elements

Codi i tipus de bé Nom BPU
69.CA Fàbrica de ciments Asland
70.CA Carrer Major i carrer  Barcelona
03.EA Església de Santa Maria de Montcada, casa rectoral i creu de terme
04.EA Casa de la Vila
05.EA Societat Cultural i Recreativa La Unió
06.EA Auditori Municipal
07.Ea Col·legi La Salle
08.EA Cementiri Municipal
09.EA Associació Benèfica Instructiva
10.EA Can Tauler
11.EA Antic Hospital de Montcada
12.EA Masia Can Pomada
13.EA Masia Ca n‘Albinyana i capella annexa de Sant Pere
14.EA Masia Can Piella
18.EA Can Toi
19.EA Masia Can Pla
20.EA Masia Can Fontanet
21.EA Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder
22.EA Ca N’ Oliver
23.EA Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
24.EA Torre Oriol
25.EA Ca n’ Oriol Vell
27.EA Ca l’Alcalde
28.EA Casa Nadal
29.EA Casa Casanovas
30.Ea Casa  Riera
31.EA Can Cuyàs
32.EA Casa Massagué
34.EA Cases Bofill
35.EA Casa Bofill
36.EA Casa Grau
37.EA Casa Dulcet
39.EA Torre Alemany
40.EA Casa Rufí
41.EA Casa Santaló
42.EA Torre Fins
43.EA Casa Larratea i jardí
44.EA Casa Serra
45.EA Casa Pla
46.EA Casa Ciuró
47.EA Casa Pàmies
48.EA Casa del Sindicat Agrícola
51.EA Vista Rica
52.EA Estació de França
53.EA Estació de Sant Joan i escales
54.EA Estació del Nord
55.EA Estació de Can Sant Joan
56.EA Estació de Mas Rampinyo
58.EA Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses
59.EA Pont  sobre el riu Ripoll de la carretera C-17
60.EA Pont de ferro de la  línia de ferrocarril de França al seu pas pel Ripoll
61.EA Aqüeducte del Vallès I( de Can Cuyàs)
62.EA Aqüeducte del Vallès II
63.EA Xemeneia 1, Bòbila coll de Montcada
64.EA Xemeneia 2, Bòbila coll de Montcada
65.EA Xemeneia 3, Bòbila coll de Montcada
66.EA Xemeneia 4, Casa Fàbregas
67.EA Xemeneia 5, Vallençana
71.BARP Les Maleses
72.BARP Turó de Montcada
73.BARP Mas Duran
75.BARP Mas Vilar
76.BARP Via Augusta – Camí Ral de Sabadell
77.BARP Barri de Can Maiol
78.BARP Can Viola
79.BARP Rec Comtal
80.BARP Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona
81.BARP Ca la Beguda
82.BARP Mas Duran 2
83.BARP Assentament medieval de Reixac
84.BARP Vila medieval de Ventenac
85.BARP Can Sans
86.BARP Mas Rampinyo
87.BARP Gravera de Ca n’Albinyana
88.BN Turó de Montcada
89.BN Arbreda de Mas Duran
90.BN Plataners de la Carretera Vella
91.BN Plataners de la carretera de Ripollet
92.BN Llera del riu Besòs
93.BN Llera del riu Ripoll
94.BN Om de l’escola Mitja Costa
95.BN Pollancre de la Riera de Sant Cugat
96.BN Alzina de Santa Maria
97.BN Lledoner de Ca n’Oller
98.BN Conjunt de quatre plàtans al Reixagó
99.BN Pi dels pous de la Casa de les Aigües
100.BN Pi del masover i Butia de la Casa de les Aigües
101.BN Roure de la Font del Tort
102.BN Cedre del carrer Montiu
103.BN Conjunt de quatre plàtans de Can Milans
104.BAMP La Font Pudenta
105.BAMP La Font del Tort
106.BAMP La Font de Mitja Costa
107.BAMP La Font dels Avellaners
108.BAMP La Font dels Caçadors
109.BAMP Mirador de Reixac
110.BAMP Mirador de Ca n’Oriol Vell – Torre dels Conills
111.BAMP Mirador de l’Estrella
112.BAMP Mirador del Turó del Sextet
     

  3.12.3.  LLISTAT DELS ELS BÉNS CATALOGATS SEGONS NIVELL DE PROTECCIÓ

Nivell de protecció 1: Integral

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC : 11 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 1: Integral
01.CA Església de Sant Pere de Reixac, campanar, casa rectoral, cementiri i creu
68.CA Casa de les Aigües
57.EA La Mina i el Reixagó
61.EA Aqüeducte del Vallès I( de Can Cuyàs)
62.EA Aqüeducte del Vallès II
63.EA Xemeneia 1, Bòbila coll de Montcada
64.EA Xemeneia 2, Bòbila coll de Montcada
65.EA Xemeneia 3, Bòbila coll de Montcada
67.EA Xemeneia 5, Vallençana
71.BARP Les Maleses
74.BARP Puig Castellar

Nivell de protecció 2: Conservació

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :32 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 2: Conservació
69.CA Fàbrica de ciments Asland
02.EA Església parroquial de Santa Engràcia de Montcada
03.EA Església de Santa Maria de Montcada, casa rectoral i creu de terme
04.EA Casa de la Vila
08.EA Cementiri Municipal
09.EA Associació Benèfica Instructiva
10.EA Can Tauler
13.EA Masia Ca n‘Albinyana i capella annexa de Sant Pere
14.EA Masia Can Piella
15.EA Masia Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora
16.EA La Torre dels Frares
17.EA Can Moia
18.EA Can Toi
19.EA Masia Can Pla
20.EA Masia Can Fontanet
21.EA Torre Na Joana i capella de Jesús del Gran Poder
22.EA Ca N’ Oliver
23.EA Can Valentí, masia de Can Filaina, cotxeres i masoveria
24.EA Torre Oriol
26.EA Can Bonet, edifici annex i masoveria
27.EA Ca l’Alcalde
33.EA Torre Vila
36.EA Casa Grau
38.EA Can Casamada
39.EA Torre Alemany
43.EA Casa Larratea i jardí
44.EA Casa Serra
47.EA Casa Pàmies
49.EA Vila Palacios
50.EA Casa Fàbregas
51.EA Vista Rica
59.EA Pont  sobre el riu Ripoll de la carretera C-17

Nivell de protecció 3: Parcial

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :16 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 3: Parcial
05.EA Societat Cultural i Recreativa La Unió
06.EA Auditori Municipal
07.Ea Col·legi La Salle
11.EA Antic Hospital de Montcada
28.EA Casa Nadal
29.EA Casa Casanovas
30.Ea Casa  Riera
31.EA Can Cuyàs
32.EA Casa Massagué
34.EA Cases Bofill
35.EA Casa Bofill
37.EA Casa Dulcet
40.EA Casa Rufí
45.EA Casa Pla
46.EA Casa Ciuró
48.EA Casa del Sindicat Agrícola

  Nivell de protecció 4: Ambiental

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :26 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 4: Ambiental
70.CA Carrer Major i carrer  Barcelona
88.BN Turó de Montcada
89.BN Arbreda de Mas Duran
90.BN Plataners de la Carretera Vella
91.BN Plataners de la carretera de Ripollet
92.BN Llera del riu Besòs
93.BN Llera del riu Ripoll
94.BN Om de l’escola Mitja Costa
95.BN Pollancre de la Riera de Sant Cugat
96.BN Alzina de Santa Maria
97.BN Lledoner de Ca n’Oller
98.BN Conjunt de quatre plàtans al Reixagó
99.BN Pi dels pous de la Casa de les Aigües
100.BN Pi del masover i Butia de la Casa de les Aigües
101.BN Roure de la Font del Tort
102.BN Cedre del carrer Montiu
103.BN Conjunt de quatre plàtans de Can Milans
104.BAMP La Font Pudenta
105.BAMP La Font del Tort
106.BAMP La Font de Mitja Costa
107.BAMP La Font dels Avellaners
108.BAMP La Font dels Caçadors
109.BAMP Mirador de Reixac
110.BAMP Mirador de Ca n’Oriol Vell – Torre dels Conills
111.BAMP Mirador de l’Estrella
112.BAMP Mirador del Turó del Sextet

  Nivell de protecció 5: Documental

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :12 elements.

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 5: Documental
12.EA Masia Can Pomada
25.EA Ca n’ Oriol Vell
41.EA Casa Santaló
42.EA Torre Fins
52.EA Estació de França
53.EA Estació de Sant Joan i escales
54.EA Estació del Nord
55.EA Estació de Can Sant Joan
56.EA Estació de Mas Rampinyo
58.EA Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses
60.EA Pont de ferro de la  línia de ferrocarril de França al seu pas pel Ripoll
66.EA Xemeneia 4, Casa Fàbregas

Nivell de protecció 6: Àrea d’Expectativa Arqueològica (AEA)

Número de béns amb aquesta categoria de protecció proposats pel PEUPiC :15 elements

Codi i tipus de bé Nom element amb Nivell de protecció 6: AEA
72.BARP Turó de Montcada
73.BARP Mas Duran
75.BARP Mas Vilar
76.BARP Via Augusta – Camí Ral de Sabadell
77.BARP Barri de Can Maiol
78.BARP Can Viola
79.BARP Rec Comtal
80.BARP Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona
81.BARP Ca la Beguda
82.BARP Mas Duran 2
83.BARP Assentament medieval de Reixac
84.BARP Vila medieval de Ventenac
85.BARP Can Sans
86.BARP Mas rampinyo
87.BARP Gravera de Ca n’Albinyana
Darrera actualització: 21.03.2022 | 12:05
Darrera actualització: 21.03.2022 | 12:05