L’Ajuntament demana una compensació a l’Estat per les pèrdues que generarà l’anul·lació del cobrament de l’impost de les plusvàlues

• L’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana grava l’augment de valor que experimenta un terreny urbà quan aquest es ven, s’hereta o es dona.
• El Tribunal Constitucional, que en els últims cinc anys ha fet dos pronunciaments contraris a aquest tribut, va declarar el passat dimarts la nul·litat del càlcul del seu import ja que la llei que el regula dona per fet que el valor del terreny urbà sempre puja.
• En el cas de Montcada i Reixac, aquest tribut suposa un 5,86% del total dels ingressos del consistori i la proposta de pressupostos per a l’any 2022 preveu una recaptació de 2,75 milions d’euros.

El Ple ordinari que es va celebrar aquest dijous de manera virtual va aprovar una moció que es va tramitar a última hora per donar resposta a la decisió del Tribunal Constitucional (TC) que, el passat dimarts, va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat d’alguns dels articles del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals que fixen l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), més conegut com l’impost de plusvàlues que grava l’augment de valor que experimenta un terreny urbà quan aquest es ven -en aquest cas, l’impost el paga el venedor-, s’hereta o es dona -en aquests dos casos, l’assumeix la persona que adquireix l’immoble. Aquesta decisió judicial del TC, la tercera en el últims cinc anys contra l’impost de les plusvàlues, rebutja la manera com es calcula la base imposable d’aquest tribut ja que el text refós que el regula dona per fet que el valor del terreny sempre puja, amb independència que hagi existit aquest increment i la seva quantia real.

Aquest impost el cobren directament els ajuntaments i és, només per darrere de l’Impost de Béns Immobles (IBI), la segona via més gran de finançament per als municipis. En el cas de Montcada i Reixac, suposa el 5,86% del total d’ingressos i la proposta de pressupostos per al 2022, que s’ha de sotmetre a aprovació el proper 11 de novembre en un Ple extraordinari que tornarà a ser presencial, preveu una recaptació de 2,75 milions, que no es podran cobrar una vegada s’hagi publicat la sentència del TC.

La moció aprovada durant la sessió plenària insta al Govern de l’Estat a que presenti, amb urgència, un projecte de llei de modificació del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals que situï el marc jurídic d’aquest impost en els termes establerts per la sentència del TC. A més, li demana que inclogui a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 un fons específic de compensació per les pèrdues ocasionades als ajuntament. El text, a més, acorda promoure, juntament amb les entitats municipalistes, la nova llei de finançament dels ens locals amb l’objectiu que esdivinguin uns governs amb capacitat de transformació i puguin desenvolupar amb qualitat les seves competències i serveis. De la mateixa manera, demana al Govern de la Generalitat que elabori i presenti al Parlament la seva propia llei de finances locals, complint amb el que encomana l’Estatut de Catalunya.

Reaccions del govern local
L’alcaldessa, Laura Campos, va lamentar durant la sessió plenària que el sistema de finançament dels ajuntaments està desfasat ja que la seva base es manté des de  que la Llei Reguladora de les Hisendes Locals es va aprovar per primer cop al 1976. “Aquest sistema no compleix amb el mandat de la Constitució que exigeix suficiència financera per als ajuntaments, que han patit una progressiva reducció dels seus ingressos”, va dir Campos, qui va qualificar la pèrdua del cobrament de l’impost de les plusvàlues com “un drama que ha posat en peu de guerra a tots els ajuntaments”. L’alcaldessa, que es va connectar al Ple de l’Ajuntament des de Torremolinos (Màlaga), ciutat a la que es va desplaçar per participar a les jornades municipalistes del 40è aniversari de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, exigeix a l’Estat “un sistema i una llei d’hisendes locals justes, així com un reconeixement sense fisures del marc competencial de les administracions locals a l’hora de recaptar tributs per poder oferir polítiques socials i tots els serveis que la ciutadania necessita”.

Per la seva part, el president de l’Àrea Econòmica, Gerard Garrido, va acusar l’Estat de no haver reaccionat a temps davant les sentències que el TC ha anat dictaminant des de l’any 2017 contra l’impost de les plusvàlues: “La seva inacció ha provocat que els ajuntaments, que estem totalment encotillats a l’hora de generar ingressos, ens trobem en una situació totalment insostenible”. Garrido es va mostrar preocupat per la incertesa que ha generat la decisió judicial del TC en un moment en el que les administracions locals han d’aprovar els seus pressupostos per al proper any i demana a l’Estat una “mesura compensatòria per poder mantenir els ingressos previstos, així com una reforma profunda de la llei d’hisendes locals per donar més marge de maniobra per al finançament dels ajuntaments”.