El govern municipal reprèn el procés per regularitzar la zona 21 de Terra Nostra

El Ple de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, celebrat aquest dijous, 28 d’abril, ha aprovat un avanç de la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) a la zona 21 de Terra Nostra, sector pendent de consolidar. Aquest document assenta les bases i els conceptes a tenir en compte en aquest procés.

L’Ajuntament ha rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona per elaborar el nou planejament i la previsió és portar al Ple de juliol la modificació del PGM. Un cop s’aprovi aquest tràmit, caldrà elaborar els projectes d’urbanització –dotació de serveis bàsics com l’asfaltat,les voreres i el clavegueram– i de reparcel·lació, el que defineix el pressupost que ha d’assumir cada propietat per urbanitzar el sector i les zones verdes necessàries, i l’aprovació de les quotes que haurà d’assumir cada propietat en tot aquest procés. Es preveu fer una urbanització que dignifiqui el sector, que arribi als mínims legals perquè els costos que hagin d’assumir el veïnat siguin els menys possibles, amb aigua potable, clavegueram asfaltat de carrers i voreres.

‘La zona 21 és un dels cinc sectors del municipi pendents de consolidar i presenta dues diferències destacades respecte la resta; la seva magnitud, és un àmbit molt gran; i una problemàtica especialment greu perquè al 2004 ja es va intentar regularitzar per part de l’equip de govern d’aleshores, però amb l’oposició del veïnat, que hi van interposar recursos judicials i els van guanyar’, ha explicat el president de l’Àrea Territorial, Jordi Sánchez. En cinc sentències, dictades entre el 2007 i el 2009, els tribunals van rebutjar el nou planejament, amb l’argument que la divisió entre drets i càrregues que fixava el pla es va fer de forma desequilibrada, perquè afavoria una constructora i carregava les despeses al veïnat.

Davant d’aquesta situació, el govern municipal va encarregar un informe jurídic per analitzar les sentències i la raó fonamental per la qual la justícia va rebutjar l’anterior plantejament era la definició de les unitats d’actuació i el desequilibri entre beneficis i costos. ‘Així doncs, no comencem el procés de zero perquè hi ha part de la feina feta anys enrere que és vigent, com la classificació de sòl com a urbà no consolidat i tampoc no cal tramitar de nou la declaració d’impacte ambiental’, ha apuntat Sánchez.

L’avanç de planejament planteja ara tres polígons d’actuació. El denominat Ponent correspon al bloc de pisos de la constructora,a la qual s’instarà perquè assumeixi les càrregues de les compensacions per obtenir les zones verdes obligatòries al sector.

El polígon d’actuació 2 correspon a la majoria dels habitatges, la propietat dels quals haurà d’assumir els costos d’urbanització, però quedaran eximits de la major part dels costos d'obtenció de zones verdes. El polígon 3, denominat Llevant, el conformen els habitatges situats a la part més alta del sector, a tocar amb el Turó. En aquest àmbit es proposa compensar la propietat de les parcel·les amb dificultats per edificar-hi –en aquesta part del sector és molt complicat fer-hi arribar serveis i urbanitzar carrers– amb drets edificatoris a la façana de l’N-150.

La zona 21 compta amb 247 parcel·les, 112 estan edificades, amb un total de 136 habitatges. El president de l’Àrea Territorial ha explicat que el govern municipal està treballant de forma coordinada amb la junta de l’AV zona 21 per tal d’arribar al màxim consens en el projecte, però ha indicat que aquest veïnat ‘porta al damunt un històric de desconfiança, per això és important que aquest projecte s’hagi aprovat per unanimitat i amb el consens dels representants veïnals’.

Amb la represa del procés a la zona 21, es dona un pas més en el procés de regularitzar les zones urbanísticament deficitàries existents avui dia al municipi, que va començar amb l’Estany de Gallecs –les obres d’urbanització del sector ja adjudicades i està aprovat el projecte de reparcel·lació i les quotes que ha d’assumir cada propietat– i amb Vallençana baixa (aprovats els projectes d’urbanització i reparcel·lació). Els altres dos sectors pendents de regularització són Can Pomada i Reixac.