El cementiri de Montcada i Reixac s’incorpora a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica

• La nova senyalització de la fossa comuna i altres espais s’ha inaugurat aquest 18 d’octubre, en presència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.
• Sis elements informatius i de resignificació els fets que van ocórrer al cementiri de Montcada i Reixac.
• Veritat, justícia i reparació són els objectius de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica.

El cementiri de Montcada i Reixac (C. Malves, s/n) s’ha incorporat oficialment a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, un cop s’ha fet realitat el projecte de senyalització de sis espais de la instal·lació; un d’ells, la fossa més gran de la rereguarda catalana durant la guerra civil espanyola. L’acte oficial d’inauguració dels elements de memòria s’ha celebrat aquest dissabte, 18 d’octubre, presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; i l’alcalde de Montcada i Reixac, Bartolo Egea.

Durant la seva intervenció, Espadaler ha remarcat “el compromís del Govern amb la veritat, la justícia i la reparació de totes les víctimes de la repressió, i la necessitat de treballar perquè la seva memòria romangui viva com a garantia de futur”. El conseller ha afegit: “Aquest espai ens interpel·la com a societat i ens recorda el veritable sentit del mai més: no permetre que la intolerància o l’odi divideixin i destrueixin la convivència”.

L’alcalde ha expressat la importància d’actuacions com la senyalització “per reflexionar sobre l’impacte de la guerra civil i el franquisme al municipi i sobretot, reconèixer-ne les víctimes” i ha indicat que “els episodis del cementiri han quedat recollit en moltes publicacions però malgrat ser un referent per a la investigació, encara són força desconeguts per bona part de la població”. El regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Albert Carandell, ha parlat de la senyalització com “un acte de responsabilitat i compromís polític”, a la vegada que ha valorat la coordinació amb la Generalitat per tirar endavant el projecte, ja que “la memòria és una responsabilitat compartida”, ha dit.

La presentació de la senyalització forma part de la segona edició del Cicle de Memòria Democràtica, que se celebra durant octubre i novembre i que és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Montcada i Reixac i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Sis elements de senyalització del cementiri
El projecte de senyalització inclou sis punts informatius que expliquen la complexitat històrica del cementiri i la seva significació com a espai de memòria:

• Un plafó panoràmic gran, adossat a la paret exterior del cementiri, amb informació global i un plànol amb la ubicació de tots els punts senyalitzats.
• Un plafó a l’espai de la fossa comuna, que contextualitza els fets i la magnitud de la repressió a la rereguarda catalana.
• Un plafó al mausoleu, dedicat als montcadencs assassinats a la rereguarda.
• Tres plaques petites de resignificació, que revisen i reinterpreten elements amb simbologia franquista: el panteó carlista, el panteó dels militars de la Mestrança d’Artilleria i una placa col·locada el 1943 a la fossa comuna, dedicada a 27 víctimes de Batea (Terra Alta).

Un projecte per dignificar les víctimes
L’actuació deriva d’un estudi tècnic de documentació històrica que, per primera vegada, va identificar i contextualitzar amb detall la fossa comuna del cementiri. L’informe, elaborat pel professor Oriol Dueñas, de la Universitat de Barcelona, i encarregat pel Departament a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, es va presentar a l’octubre del 2024 durant la primera edició del Cicle local. L’estudi va evidenciar la necessitat de senyalitzar i reconèixer els espais del cementiri com a llocs de memòria, per contribuir a la divulgació històrica i al reconeixement públic de les víctimes.

La fossa més gran de la rereguarda catalana
El cementiri de Montcada i Reixac acull la fossa més gran de represaliats de la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, de la qual només se’n conserva una part. Entre juliol del 1936 i maig del 1937, hi van ser executades i enterrades prop de 1.200 víctimes de la violència política i social desencadenada després del fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 contra la legalitat republicana.

Es tractava de persones perseguides per les seves creences religioses, la seva militància política o la seva posició socioeconòmica. Inicialment, la fossa estava situada a l’esquerra de l’entrada del cementiri, però la saturació de cadàvers va obligar el Ple municipal, el desembre de 1936, a obrir-ne una de nova.

Entre 1937 i 1938, la Generalitat republicana va impulsar una intervenció per identificar les víctimes i investigar els fets, exhumant 450 cossos, 155 dels quals van ser identificats. Posteriorment, entre abril i juliol del 1940, el règim franquista va reprendre les exhumacions i va recuperar 748 cossos. Els no identificats —prop de 700— van ser inhumats novament a la fossa comuna, a la dreta de l’entrada del cementiri, un espai que va quedar parcialment afectat durant la dècada dels setanta per la construcció d’una filera de nínxols.