Exposició. La poesia de l'Art

De Sergi Marcos
Diverses composicions pictòriques inspirades en la poesia
Inauguració: dimecres 18 de juny, 19.30 h

Sergi Marcos ens té acostumats a veure en les seves composicions pictòriques la passió que sent per la poesia, degut a que la paraula i la creació artística formen part de la mateixa obra. Una obra que recull diferents maneres d’expressar-se i de dialogar, però què en veritat cerca allò que realment li interessa, com és el de plasmar en les teles i papers la sensibilitat i emotivitat que desprenen cadascuna d’elles que, en el cas de la present exposició, mostra a partir de quatre sèries realitzades en els darrers anys on el públic podrà contemplar el seu ideari plàstic. Un ideari fidel i homogeni, atès que des dels seus inicis fins al present, el color, els símbols, el gest i la geometria segueixen sent els principals protagonistes.
La sèrie Transcendir la memòria consta de 50 peces, encara que només s’exposen mitja dotzena. Van acompanyades per haikus del mateix Sergi Marcos. A més, tenen la particularitat que són inèdites. En canvi els olis Àmbits i senderes ja els havíem vist anteriorment, on el pas del temps ens remet a la nostra feblesa i tal vegada a la nostra energia, malgrat  sembli antagònic. De fet, es tracta de l’itinerari emprès per l’artista, sobretot des de la seva joventut fins a l’actualitat. En ambdues sèries, apareixen alguns dels elements que configuren i donen notorietat al seu treball  com són els de caràcter geomètric: esferes, quadrats, cilindres, triangles.. Tots ells s’aproximen a un món metafísic però alhora naturalista, com per exemple els arbres –l’arbre de la vida-.
Les altres sèries homenatgen a dos poetes que són rellevants per a ell, principalment pel seu avantguardisme i perquè pertanyen a èpoques diferents: Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés. Altrament perquè s’han sentit atrets per tot el que feia al·lusió a la vida quotidiana, així com a la dicotomia amor-erotisme.
La sèrie sobre Estellés fa referència al llibre Prat de la Mola. Comprèn 33 olis sobre paper, dels quals s’exhibeixen un petit nombre d’ells. El contingut segueix el mateix patró que les obres anteriors, però amb la singularitat de que el fons compositiu adquireix més notorietat, gràcies a unes formes arabesques que ens aproximen a la decoració i arquitectura oriental.
Quant a Salvat-Papasseit es mostren 8 obres sobre paper, totes elles elaborades en tècnica mixta. A diferencia d’altres són de format vertical i més esquemàtiques, ja que els elements que hi figuren s’allunyen dels habituals en les seves composicions. En canvi a nivell cromàtic, el rosa, el negre i el vermell sobresurten sobre un fons càlid, transmetent la sensació d’un accentuat plaer estètic.

Ramon Casalé Soler
Museòleg, historiador i crític d’art