Exposició: 'Els temps dels arbres'

Pintures de Maragda Cuscuela

El projecte va néixer amb una instal·lació de pintures d’arbres (2022) que dialogaven entre ells i l’espai natural, un petit bosc al costat d’un pantà. Posteriorment, va evolucionar en l’exposició “Arbòria” (2023), en la qual s’interpretaven els arbres des del vessant més expressiu, en blanc i negre sobre paper, i la mirada es concentrava sobretot en els traços i els regalims de pintura de grans dimensions. Les capes superposades en gruixos de color i de tinta evocaven vellesa, temps i memòria. El tema va continuar a “Les veus de la terra” (2024), una altra instal·lació basada en la relació entre els rostres i els arbres, una conversa de mirades fosques i doloroses, veus humanes i vegetals que coincidien en un mateix espai simbòlic.
Ara, a “El temps dels arbres”, el gest s’ha anat simplificant fins a reduir-se a l’essencial. Comença amb l’observació directa de la terra, de les masses d’arrels de les plantes, dels nusos despullats i de l'assemblatge subterrani de ramificacions.
En el rizoma s’entrellacen la natura, els vincles i les emocions. Ara, una taca és un gest realitzat des del cos i la presència.
És el cicle de la vida i de la renovació. Les soques resseques, restes del que van ser, es redueixen aquí a línies rítmiques, empremtes de tinta fetes amb pinzell de branques naturals.
El passat transcorre pels estrats grisos del temps.
El gest vol interpretar l’essència dels filaments del sòl i del fullatge, de l’aigua que delimita el perfil de la terra quan l’acaricia, de la dona que, a la vegada, és cabell i arrel.

Maragda, gener de 2026