Llera del riu Besòs

Dimecres, 6 d’octubre de 2021

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent: PGM
Classificació: SNU (no urbanitzable).
Qualificació: Sistemes (S) Clau SH Sistema hidrogràfic.
Exp. RPUC: 1976/000477/B
Relació ntiva:  PGM

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni natural.
Classificació: Entorns fluvials i marítims.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni natural.
Classificació: Entorns fluvials i marítims.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 4. Ambiental.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipus funcional: P Parcs i espais públics.
Subtipus funcional: Entorn fluvial.
Context: Llera fluvial que travessa el municipi de nord a sud, a tocar de la serralada de Marina.
La llera del riu Besòs és un espai públic que travessa el terme municipal de Montcada i Reixac de nord a sud, té una longitud total de 17 km i el tram de Montcada i Reixac (en endavant M i R) té una longitud de 4.200 metres de llarg (24,7% de la llera) i una amplada de 130 metres. El tram de M i R està canalitzat amb murs de contenció de formigó en una amplada constant. Conflueixen diferents rieres i torrents, però per la meitat de la llera conflueix el riu Ripoll com a més important. El Besòs és un riu mediterrani, amb períodes d’estiatge i inundacions ocasionals. Això genera una dinàmica fluvial molt canviant i alhora impredictible. La fesomia de la llera canvia amb tota la riquesa i diversitat d’ambients: meandres que es mouen, illes que es fan i es desfan, platges de sorra, platges de còdols, basses amb vegetació…
La part baixa de la llera, a partir del riu Ripoll forma part del Parc Fluvial del Besòs gestionat per l’Àrea d’Espais Naturals la Diputació de Barcelona des de l’any 2000. El objectius bàsics són:1.-Millora de la qualitat ambiental i paisatgística; 2.-Millora de l’efluent de l’estació depuradora de Montcada i Reixac, mitjançant la implantació a la llera d’un tractament terciari basat en la generació de zones humides; 3.-Millora de la capacitat hidràulica del riu; 4.-Aprofitament controlat de determinades zones de la llera del riu per al lleure de la ciutadania.
El riu ha recuperat els habitats naturals i juga un paper clau com a connector ecològic entre la Serralada de Marina i Collserola i forma part de la ruta migratòria de la Mediterrània Occidental.
Actualment a la llera hi ha el canal d’aigües baixes, els wetlands o canyissars de depuració i els camins de servei. En aquest tram hi ha 7 parcel·les de wetlands que conté canyís plantat amb un substrat de graves per millorar la qualitat de l’aigua que s’aboca al riu des de la depuradora de Montcada. La vegetació plantada és el canyís ( Phragmites australis), el lliri groc (Iris pseudacorus) i la boga (Typha agustifolia). En el canal d’aigües baixes, marges i illes fluvials hi ha vegetació lligada a l’aigua, de creixement espontani i
regulada pel propi riu. Dominen comunitats de canyissars, els bogars i els creixenars (crèixems bords).
A nivell de fauna tenim, els ocells com a grup amb més representants, prop de 200 espècies, entre les que cal destacar amb presència regular, el blauet (Alcedo atthis), el corb marí gros (Phalacrocarax carbó), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta). De peixos hi ha tres espècies autòctones, l’anguila, la llisa llobarrera i la bagra i una espècie introduïda la carpa. Els mamífers que viuen són el ratolí comú, la musaranya comuna, la rata comuna. S’ha vist la mostela i una espècie invasora, el visó americà. També s’ha observat el porc senglar i el conill de bosc. El amfibis són la reineta, la granota verda i el gripau corredor. Finalment el grup dels rèptils el formen la tortuga de rierol, la tortuga florida, la colobra verda, la sargantana ibèrica i el dragó comú.
Per la llera també passen instal·lacions de clavegueram i el gasoducte Ramal Besòs d’Enagas i s’han construït un pont i una passera per a vianants.
Elements: Llera fluvial. Riu i vegetació de ribera i fauna associada.
Ús actual: Llera fluvial.
Ús original / altres: Llera fluvial.
Entorn protecció: L’amplada de la llera, definida pels talussos de formigó en tot el seu recorregut pel municipi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’amplada de la llera, definida pels talussos de formigó en tot el seu recorregut pel municipi.
Valor històric: El riu i la seva vall van ser l’element fonamental per afavorir el trànsit de persones i mercaderies cap a Barcelona.
Valor sociocultural i etnològic: La llera del Besòs ha esdevingut lloc d’esbarjo per els montcadencs amb el traçat de recorreguts per a passejar (naturals i culturals).
Valor natural/ambiental/paisatgístic: La progressiva recuperació del riu i la seva llera ha esdevingut un element natural de primer ordre situat a tocar de les zones urbanes.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Preservació del paisatge / Conservació.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.
Gestió: Ampliar l’àrea de gestió del parc fluvial al nord de la confluència amb el Ripoll, i d’aquesta manera abraçar el curs del riu en tot el terme municipal.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: En la llera del Besòs sempre ha tingut activitat. Fins a finals del segle XIX el riu, els pous i les mines properes abastien d’aigua els pobles i les cases del voltant. En 1911 es construeix el pont de Rocamora.
Les Besosades són les crescudes del riu, i una de dramàtica fou la de 1962 per l’alt nombre de víctimes. La contaminació i degradació del riu Besòs i del seu entorn és un problema que prové del anys seixanta, especialment pel gran creixement de les poblacions que envolten el riu i el procés d’industrialització en aquestes ciutats. La política de recuperació d’espais fluvials degradats iniciada als anys vuitanta pels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya, sempre amb la col·laboració d’una ciutadania cada cop més sensibilitzada, han millorat notablement l’estat del riu Besòs. Cal destacar l’efectivitat de
les mesures de sanejament aplicades, sobretot a la dècada dels noranta, per tal de deixar de considerar el riu Besòs com una claveguera.
Aquesta millora de la conca del riu Besòs era un requisit imprescindible a partir del qual l’any 1995 els ajuntaments de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet van signar un conveni de col·laboració per tal d’actuar d’una forma conjunta en la zona final del riu, amb l’objectiu de la seva recuperació mediambiental. Al conveni de cooperació intermunicipal, s’hi va afegir l’any següent el Consorci per a la
Defensa de la Conca del riu Besòs.
Amb l’impuls dels ajuntaments i el consorci, i la subvenció d’un 80% del cost del projecte mitjançant fons de cohesió de la Unió Europea, va executar-se el projecte de “Recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs”. L’import total de les obres executades va ser de 37 milions d’euros.
Al segle XXI s’està dignificant el riu com a espai natural.

Bibliografia:

Documentació:

  • Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic. El riu Besòs

UBICACIÓ


Veure plànol més gran

Darrera actualització: 8.10.2021 | 10:29