CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Vila Palacios, R.U.073. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BCIL.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana / Urbana Aïllada.
Subtipologia funcional: Torre aïllada amb jardí.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1885.
Autor/Promotor: Joan Trayó, mestre d’obres. Francesc Solà i Vives, promotor.
Parcel·la: Conforma cantonada.
Context: En un turonet de la part alta de la vila, actualment en el pati d’illa, voltada d’edificacions senzilles.
Elements: Habitatge aïllat, de planta quadrada i volum compacte, de baixos, pis i una torre-mirador, amb coberta a quatre vessants de teula plana d’encaix amb cavallets i cresteria. Totes les façanes tenen una composició simètrica, i resolta amb un llenguatge classicista. La façana principal, que té dotze metres d’amplada, esta orientada a llevant, i consta d’un cos central, on hi ha el portal d’accés, i a sobre un gran balcó-terrassa, rematat per un frontó triangular. A cada banda d’aquest cos hi ha dues obertures, de proporció vertical, una a sobre de l’altra. La façana posterior té la mateixa composició, però sense frontó, ni es remarca el cos central. Les façanes laterals tenen dues obertures a la planta baixa i dues obertures a  la planta pis, de la mateixa mida, proporció i decoració que la resta. En la part superior hi ha una rèplica reduïda del volum de la casa com a torre-mirador, amb tres obertures per façana, ara tancades amb finestres de fusta i vidre. Els balcons que protegeixen les entrades estan suportats per dues columnes bessones, molt gruixudes, a cada extrem, fent de porxo. Les cantoneres estan remarcades amb un especejament de carreus, el fris consta d’una cornisa i una sanefa en relleu prefabricada, amb motius geomètrics; a sota el ràfec es repeteix un segon fris a base de respiralls. Les baranes són de balustres, i les finestres tenen dues columnes exemptes prefabricades, com a brancals, i una llinda amb trencaaigües potent, decorat amb una flor de lotus al mig i dues petxines als extrems. El parament és estucat a la calc, amb imitació de carreus de to
rosat, que ha estat pintada de color clar. En el gran jardí encara existent, amb espècies centenàries, hi ha una cascada mirador amb un estany inferior, molt interessant. L’accés a la finca és pel carrer Closes.
Ús actual: Habitatge de primera residència.
Ús original/altres: Habitatge d’estiueig.
Estat de conservació: Bo.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Unihabitatge aïllat amb jardí.
Exterior:
– Volum general
– Cobertes: forma i materials.
– Façanes: formalització, elements (columnes, llindes i brancals) i cossos sortints, obertures, textura, persianes i vitralls.
– Jardí: perímetre, arbres i cascada (s’exclou el cos del garatge i la piscina)
Interior:
– Estructura funcional general.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Exemple de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants a finals del segle XIX, que pel seu emplaçament ha esdevingut una fita urbana visible des de qualsevol indret de la vila.
Valor urbanístic: El seu emplaçament, sobre el carrer Domènec Fins, en l’indret anomenat el Padró, va facilitar la urbanització del turó d’en Fermí, i el traçat del carrer Closes i el seu enllaç amb els carrers Sant Sebastià i Ripoll.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Notable torre aïllada, resolta en llenguatge classicista, pel mestre d’obres Joan Trayó l’any 1885. Presenta una composició i elements dec remarcables. Conserva la cresteria de la firma Romeu Escofet.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; d’elements decoratius, façana, obertures i fusteria.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme, elements funcionals o decoratius, i vitralls.
Entorn/Jardí: Perímetre, arbres i cascada.
Gestió:Restaurar les façanes amb els estucs i colors originals. Rebaixar la tanca perquè permeti la visió des de l’exterior.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Francesc Solà i Vives representa el sector més benestant del turisme barceloní de finals del segle XIX, i com la major part dels seus veïns d’estiueig era propietari de molts solars escampats pel municipi de Montcada. L’any 1886, per exemple, va adquirir de Joaquim Montiu, promotor de la urbanització de les terres del sud del Bogatell (1884), vuit parcel·les situades en el carrer Colon i l’1 de juliol de 1889 iniciava les obres d’edificació de l’espectacular torre situada en el núm. 13 del carrer (popularment anomenada torre del rellotger), projectada pel mestre
d’obres Joan Trayó.
Per aquestes dates Francesc Solà ja era propietari de l’emblemàtica torre (Vila Palacios) situada a sobre del carrer Sant Antoni, en l’indret anomenat el Padró. Aquesta edificació, promoguda el 23 de novembre de 1885, formada per planta i pis, i destinada a habitatge d’estiueig del peticionari i la seva família, fou encarregada també al mestre d’obres Joan Trayó. Les teules i cresteria son de la casa Romeu Escofet.
Trayó va dissenyar un edifici, de planta quadrada i amb una torre projectada inicialment com a galeria, segons els plànols datats el 12 de novembre de 1885. El jardí tenia pel carrer Sant Antoni una escalinata, i arribava fins al carrer del turó d’en Fermí.
Al llarg del segle XIX, els terrenys situats en aquest indret de Montcada restaven aïllats del nucli urbà. És per això, que el 30 d’octubre de 1885, els propietaris de les parcel·les situades al darrere del carrer Sant Antoni (actual Domènec Fins) van acordar d’urbanitzar la zona i van projectar carrers «de cuarenta palmos de ancho, suficiente para que pueda pasar un carro o
cualquier otro vehículo». Naixia així el carrer Closes i el carrer del Turó d’en Fermí. El projecte, realitzat pel mestre d’obres municipal Josep Graner i Prat, fou signat per tots els propietaris de parcel·les, entre ells en Francesc Solà, i fou aprovat per l’ajuntament pocs mesos després.
Però el traçat d’aquests carrers no fou encara definitiu. El 3 de setembre de 1886, Solà va fer aixecar una tanca, formada per mur i reixa, a l’entorn de la seva propietat, i anys més tard, el 1890, la seva muller Adela Uñó va voler que la nova reixa abracés també les seves terres, situades a tocar de les del seu marit. Però per això calia modificar el projecte d’urbanització aprovat el
1885 i variar substancialment el carrer núm. 2 (actual carrer Closes).
El 7 de gener de 1891 l’ajuntament va acordar la modificació del projecte concedint a Adela Uñó la corresponent autorització per edificar la nova i definitiva tanca, projectada el 22 de desembre de 1890 pel mestre d’obres Joan Trayó.
El nom de Vila Palacios prové de la seva propietària Francesca Palacios i Galarde. Durant la dècada dels anys quaranta del segle XX la torre fou comprada per l’empresa Aismalibar SA i posteriorment pels seus actuals propietaris.

Bibliografia:

• AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac.
• BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de obras de Barcelona.
• CATÀLEG: Àlbum de la fábrica al vapor de productos cerámicos de J. Romeu Escofet. Barcelona, 1898. (reedició).

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Urbanisme Expedients Sola-Uñó 1885, 1890.
• Documents Varis: Projecte d’urbanització darrera carrer Sant Antoni (1885) i modificació al  projecte (1891). Expedient Solà (carrer Colon) 1886.
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación l. Fons Fotogràfic, Panoràmiques.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran