CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: arqueològic-paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Categoria: BCIN.
Núm. reg/cat: 1077-MH. Decret de 22/04/1949.
Nivell prot.: Nivell 6. AEA.
Altres prot.: Declarat BCIN / 1077-MH, Decret de 22/04/1949, BOE del 05/05/1949. Decret de protecció de castells R-I- 51-5547 Jaciment n. 3157 de l’IPCI-PAP.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: arqueològic-paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Categoria: BCIN.
Núm. reg/cat: Jaciment 3157 de l’IPCI-PAP.
Nivell prot.: Nivell 6. AEA.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Lloc d’habitació, assentament militar i edifici religiós sense estructures conservades.
Cronologia: Neolític, ibèric i medieval.
Context: El turó de Montcada es troba al marge esquerre del riu Besòs, a l’extrem de la serralada  de Collserola. Geològicament, el turó té presència de roca calcària, pissarres i carbó mineral. La llarga activitat extractiva, aturada finalment l’any 2013, n’ha reduït considerablement l’alçada (avui dia 270 metres) i ha provocat una forta depressió topogràfica agreujada pels processos erosius, la manca de sòl i l’absència de vegetació. S’han perdut moltes de les propietats naturals del turó i han quedat seriosament afectades les qualitats mediambientals i paisatgístiques. Tot i això, hi ha la voluntat d’engegar un projecte de restauració de la pedrera i de reconversió d’usos de l’espai, tenint en compte sempre actuacions addicionals per recuperar i protegir la flora i la fauna afectada, i les possibles restes patrimonials que encara es puguin conservar en els vessants del turó.
Elements: No es conserva cap dels elements patrimonials bastits al cim del turó. Hi ha constància per informació oral, però sense evidències arqueològiques, de l’existència en el turó de Montcada d’un conjunt de coves i galeries amb restes prehistòriques d’època neolítica que van ser destruïdes a causa de l’explotació realitzada per la fàbrica de ciment (ALMAGRO, SERRA, COLOMINAS 1945). Tampoc no hi ha cap evidència estructural del suposat  poblat ibèric, sobre el qual es va bastir posteriorment el castell medieval (ALMAGRO, SERRA, COLOMINAS 1945). Arran de la Guerra de Successió, Felip V va determinar la demolició de la fortalesa; van restar dempeus, almenys fins a mitjan de segle XIX, quatre baluards i un tram de la muralla amb merlets i espitlleres, a part d’un altre cos central també mig enrunat (CLAPÉS 1931). El poc que quedava del castell (progressivament delmat) i la capella de la Mare de Déu es van conservar parcialment fins que van desaparèixer del tot arran d’una esllavissada de terres provocada per l’activitat extractiva de l’empresa Asland.
Ús actual: Terrenys erms. Va ser zona d’extracció de pedra calcària fins a l’any 2013.
Ús original/altres: Lloc d’habitació en cova, petit assentament ibèric, castell i capella. Desaparegut.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 3157 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Valor arqueològic i paleontològic

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

• INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

El castell i la capella estaven situats al capdamunt del turó, espai arrasat en l’actualitat a causa de l’explotació de la fàbrica Asland, que va extreure roca del cim i vessants de la muntanya des de principis del segle XX, i gairebé al llarg de cent anys. Durant la segona dècada del segle XX, la fàbrica de ciment Portland de La Pobla de Lillet no donava l’abast a cobrir la demanda del mercat estatal. Calia augmentar la producció i abaratir els costos. La situació de Montcada a uns pocs quilòmetres al nord de Barcelona i les importants comunicacions terrestres de què disposava van propiciar la ubicació d’una nova fàbrica al turó. L’Asland va començar a produir ciment portland a Montcada l’any 1917 i, des d’aleshores, va sotmetre la muntanya a una intensa extracció de roca calcària.
Originàriament, el turó feia 300 metres d’alçada, però en l’actualitat ha quedat reduït a uns 270 m aproximadament. Com a conseqüència d’aquesta activitat han desaparegut unes coves naturals (fenòmens càrstics de relativa importància) i altres galeries subterrànies de funcionalitat i cronologia desconegudes (existeix informació oral que hi testifica la presència d’indústria lítica i altres materials de sílex treballats), l’ermita de la Mare de Déu de Montcada i les ruïnes del castell fortalesa de la família dels Montcada.
La primera referència documental del castell dalt del turó és del 1023, data en què apareix al Llibre dels Feus. La comtessa Ermessenda va fer donació al seu fill, Berenguer Ramon I, de la fortalesa de Montcada com a penyora de la pau i treva que li havia jurat. A inicis del segle XII, Berenguer Ramon de Montcada va donar la custòdia del castell a Ramon Mir. L’any 1136, el comte li va encomanar al senescal Guillem Ramon l’administració de diverses fortaleses, entre les quals estava la de Montcada. En aquell moment es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu. Al llarg del segle XIV la possessió del castell va passar per diversos propietaris fins que el rei Joan el va incorporar al patrimoni reial el 1387. Tres anys més tard, el 1390, el rei va vendre el castell i el lloc de Montcada, amb el feu de Cervelló, als consellers de la ciutat de Barcelona per 131.000 florins (DALMAU 1969: 71). El 1713, la fortalesa va ser enderrocada per ordre del rei Felip V i molts dels carreus van servir per bastir masos i torres d’estiueig de Montcada (DURAN 1914: 86). Hi ha constància documental que al segle XIX es van aprofitar les restes de la fortificació per adequar una torre de telegrafia òptica (amb visió directa a la torre de Montjuïc, a Barcelona, i, en direcció nord, amb la torre de Bosquerons, a Montornès del Vallès) i una petita guarnició militar (http://montcadareixac.blogspot.com.es/search?q=tur%C3%B3+de+montcada).
Al costat del castell hi havia emplaçada la capella de Santa Maria de Montcada, documentada des del 1134, i que va romandre dempeus fins el 1808, quan va ser destruïda pels francesos. La nova església, bastida el 1908 amb projecte d’Enric Sagnier, aleshores arquitecte diocesà, va quedar abandonada i enrunada a partir del 1928, quan es va traslladar la imatge de la marededéu a Montcada. Finalment, tots dos edificis van desaparèixer del capdamunt del turó l’any 1939 arran d’una esllavissada de terres provocada per les activitats extractives que patia l’interior de la muntanya.

Bibliografia: El castell i la capella estaven situats al capdamunt del turó, espai arrasat en l’actualitat a causa de l’explotació de la fàbrica Asland, que va extreure roca del cim i vessants de la muntanya des de principis del segle XX, i gairebé al llarg de cent anys. Durant la segona dècada del segle XX, la fàbrica de ciment Portland de La Pobla de Lillet no donava l’abast a cobrir la demanda del mercat estatal. Calia augmentar la producció i abaratir els costos. La situació de Montcada a uns pocs quilòmetres al nord de Barcelona i les importants comunicacions terrestres de què disposava van propiciar la ubicació d’una nova fàbrica al turó. L’Asland va començar a produir ciment portland a Montcada l’any 1917 i, des d’aleshores, va sotmetre la muntanya a una intensa extracció de roca calcària.
Originàriament, el turó feia 300 metres d’alçada, però en l’actualitat ha quedat reduït a uns 270 m aproximadament. Com a conseqüència d’aquesta activitat han desaparegut unes coves naturals (fenòmens càrstics de relativa importància) i altres galeries subterrànies de funcionalitat i cronologia desconegudes (existeix informació oral que hi testifica la presència d’indústria lítica i altres materials de sílex treballats), l’ermita de la Mare de Déu de Montcada i les ruïnes del castell fortalesa de la família dels Montcada.
La primera referència documental del castell dalt del turó és del 1023, data en què apareix al Llibre dels Feus. La comtessa Ermessenda va fer donació al seu fill, Berenguer Ramon I, de la fortalesa de Montcada com a penyora de la pau i treva que li havia jurat. A inicis del segle XII, Berenguer Ramon de Montcada va donar la custòdia del castell a Ramon Mir. L’any 1136, el comte li va encomanar al senescal Guillem Ramon l’administració de diverses fortaleses, entre les quals estava la de Montcada. En aquell moment es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu. Al llarg del segle XIV la possessió del castell va passar per diversos propietaris fins que el rei Joan el va incorporar al patrimoni reial el 1387. Tres anys més tard, el 1390, el rei va vendre el castell i el lloc de Montcada, amb el feu de Cervelló, als consellers de la ciutat de Barcelona per 131.000 florins (DALMAU 1969: 71). El 1713, la fortalesa va ser enderrocada per ordre del rei Felip V i molts dels carreus van servir per bastir masos i torres d’estiueig de Montcada (DURAN 1914: 86). Hi ha constància documental que al segle XIX es van aprofitar les restes de la fortificació per adequar una torre de telegrafia òptica (amb visió directa a la torre de Montjuïc, a Barcelona, i, en direcció nord, amb la torre de Bosquerons, a Montornès del Vallès) i una petita guarnició militar (http://montcadareixac.blogspot.com.es/search?q=tur%C3%B3+de+montcada).
Al costat del castell hi havia emplaçada la capella de Santa Maria de Montcada, documentada des del 1134, i que va romandre dempeus fins el 1808, quan va ser destruïda pels francesos. La nova església, bastida el 1908 amb projecte d’Enric Sagnier, aleshores arquitecte diocesà, va quedar abandonada i enrunada a partir del 1928, quan es va traslladar la imatge de la marededéu a Montcada. Finalment, tots dos edificis van desaparèixer del capdamunt del turó l’any 1939 arran d’una esllavissada de terres provocada per les activitats extractives que patia l’interior de la muntanya.
Bibliografia: Fitxa jaciment arqueològic n. 3157 de l’IPCI-PAP. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

• ALCÁZAR, J. 1998: L’origen de Montcada i Reixac. Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J. 2009: L’Abans. Montcada i Reixac. Recull gràfic 1891-1975. El Papiol.
• ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.C.; COLOMINAS, J. 1945: Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid: 143.
• CLAPÉS, J. 1931: Fulles històriques de Sant Andreu del palomar. IX. Barcelona: 12.
• DALMAU. R. (ED.) 1969: Els castells catalans. Volum II. Barcelona: 59-82.
• DURAN I CANYAMERES, F. 1914: Notas Arqueológico-Históricas sobre los castillos feudales de Cataluña. Barcelona: 86.
• DURAN, M.; HUNTINGFORD, E.; DÍAZ, J. 1987: Montcada i Reixac i el seu entorn: guia històrico-artística. Estudis Monogràfics del Museu de Montcada, 1 (Museu Les Maleses). Montcada i Reixac.
• MAS, J. 1910: Nota històrica de la Mare de Deu del castell de Montcada. Barcelona.
• SCHILDER, J.C. 1987: Els Montcada. Una família de nobles catalans a l’Edat Mitjana (1000-1230).  Barcelona.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran