Una exposició sobre l’interior i la salut mental de les persones refugiades tanca el cicle de Drets Humans, Migració i Refugi 2025-26

• ‘El camí és al meu cap’ mostra amb fotografies les rutes migratòries des d’una mirada humana i introspectiva en tres escenaris: Moçambic, Mèxic i Ucraïna.
• L’obra és del periodista Agus Morales i de la fotògrafa Núria López, que van fer una visita guiada ahir dimarts, 24 de març, per inaugurar la mostra.

“El camí és al meu cap” explora amb fotografies les rutes migratòries des d’una mirada humana i introspectiva, centrant-se en la salut mental. Per mitjà de les imatges, la mostra retrata el viatge interior de les persones desplaçades i no només de fronteres físiques, sinó també dels límits emocionals i mentals del desarrelament, en contextos de migració forçada.

Núria López, fotògrafa documentalista que centra el seu treball en els drets humans; i el periodista Agus Morales, director de la revista 5W, han posat i imatge i textos a la mostra, que es pot veure a l’Auditori Municipal (pl. Església, 12) fins al 26 d’abril. L’exposició es va inaugurar ahir dimarts, dia 24, en presència de les persones autores, acompanyades del regidor de Cultura i Patrimoni, Albert Carandell. López i Morales van oferir una visitada guiada al públic assistent. La mostra tanca el cicle de Drets Humans, Migració i Refugi 2025-2026.

Les imatges expliquen com el camí del refugi castiga el cos, però també la ment. Les persones que busquen refugi arreu del món xoquen contra les fronteres i s'enfronten a traumes que van més enllà del viatge: la mort de familiars, la complexa relació amb la família i amb el país d'origen, la decepció a causa de les expectatives creades, però sobretot la incertesa: el camí s’endinsa als seus caps.

L’exposició reivindica que és hora de parar atenció a la salut mental de les persones que fugen, ja sigui a la cerca de protecció o d'una vida millor i d’assumir que qui travessa fronteres i s'enfronta a les violacions de drets humans no només necessita assistència mèdica o legal, sinó també psicològica. Aquesta exposició viatja a tres llocs del món per explorar les ments de les persones en moviment, castigades per la guerra i la indiferència.

L'exposició té fotografies i històries d'Ucraïna, Mèxic i Moçambic. A Ucraïna es mostra la vida de persones grans i altres col·lectius afectats per una guerra que no s’atura: la població que vivia a zones ocupades per Rússia és la que més pressió psicològica ha patit. A la frontera entre Mèxic i els Estats Units es pot comprovar el sofriment mental que genera el llarg camí als migrants que volen assolir el somni americà. A Moçambic, centenars de milers de persones desplaçades pel conflicte busquen, davant el silenci de la comunitat internacional, la manera de començar una nova vida. En aquest món injust, el camí s’endinsa al cap de les persones que fugen.