La ciència darrere la sega dels nostres prats

Si passegem per Montcada i Reixac, és fàcil adonar-se que els nostres espais verds estan canviant. Allà on abans hi havia gespes uniformes i tallades al mil·límetre que requerien un consum d'aigua desmesurat i l'ús de productes químics, avui hi trobem prats vius, amb flors espontànies i diferents alçades. Això no és deixadesa, sinó una estratègia planificada de naturalització per combatre els efectes del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat al nostre municipi

Per què estem segant ara, al juny?

La gestió del verd a Montcada s'adapta als ritmes de la flora i la fauna local, no als calendaris artificials. Els prats naturals de la nostra ciutat tenen un cicle molt estudiat:

• Es respecta la floració de la primavera i s'espera que les plantes es desenvolupin.
• Segons els criteris tècnics del nostre Servei de Verd Urbà, molts d'aquests prats requereixen una sega controlada durant la primavera tardana. El motiu? Aquesta intervenció precisa és la que estimula el creixement de noves plantes i assegura la conservació dels prats al llarg dels anys.
• Per tant, fer-ho ara al juny, abans de l'arribada de la calor intensa i la granació de tardor (octubre), manté el prat sa, net i ple de vida per als mesos en què els veïns gaudeixen més dels parcs.

Com es fa aquesta sega?

Els equips de l'Àrea de Medi Ambient i de Parcs i Jardins treballen el terreny amb tres enfocaments diferents segons l'espai:

• A les zones de joc i passeig intensiu (Prats ornamentals): Es fan entre 6 i 8 segues l'any per garantir el confort de l'ús ciutadà.
• Als pulmons verds (Prats naturals): Es redueix a 1 o 3 segues anuals, com la que s'està executant ara, respectant els cicles naturals.
• Als solars i grans parcs periurbans (Herbassars): Es fa una sega purament esporàdica. Aquí es deixa créixer l'herba (com fonolls o cards) perquè és el refugi on els ocells granívors del municipi alimenten les seves cries amb petits insectes a la primavera, i on busquen llavors a l'hivern.

En què es beneficia el ciutadà de peu?

Aquesta manera de segar té un impacte positiu i diari en la qualitat de vida dels montcadencs i montcadenques:

• Un aire més pur i menys calor: Aquests prats fixen el CO2, absorbeixen el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules contaminants dels cotxes, i actuen com a "aires condicionats naturals" davant de l'asfalt, aportant humitat i baixant la temperatura mitjana de l'entorn.
• Adéu als químics, benvinguda la "lluita biològica": En no arrasar els prats, permetem que hi visquin insectes beneficiosos com els sírfids (mosques pol·linitzadores inofensives). Les seves larves són autèntiques devoradores de pugó, així com les formigues. Gràcies a ells, protegim els arbres del carrer de les plagues i evitem haver de fumigar el municipi amb productes químics.
• Seguretat i salubritat: Mantenir aquests prats vius requereix la complicitat ciutadana. Un prat natural no és un espai abandonat ni un abocador. Si els mantenim lliures de residus, evitem de manera directa la proliferació de rates, transformant aquests punts en zones netes, amables i saludables per passejar o relaxar-se.