El Ple aprova l’avanç de modificació de planejament per fer compatible la protecció del Pla de Reixac amb un creixement urbanístic sostenible

• La sessió de juliol ha donat llum verda a l’avanç de modificació del Pla General Metropolità i les seves vores.
• La proposta planteja que el creixement del municipi es faci en espais actualment residuals o degradats, que s’integrarien en les trames urbanes.

Protegir el Pla de Reixac, un espai de gran valor ambiental, paisatgístic i social, i a la vegada, donar resposta a les necessitats de creixement del municipi són els objectius d’un tràmit aprovat pel Ple de juliol, celebrat ahir dijous, dia 23. La sessió va donar llum verda a l’avanç de modificació del Pla General Metropolità (PGM) i el pla de vores del sector, dos passos per impulsar un nou model territorial que prioritza la preservació d’uns dels principals pulmons verds de Montcada i Reixac, a la vegada que preveu un desenvolupament urbanístic sostenible.

“Durant molts anys semblava que al Pla de Reixac només hi havia dues opcions, o construir sobre el territori o frenar el creixement de la ciutat, el pla de vores ara ens obra una tercera via, créixer amb intel·ligència, sense consumir innecessàriament el territori, fer-ho millor; per primer cop som capaços d’harmonitzar dues necessitats que fins ara semblaven incompatibles”, va expressar al Ple el president de l’Àrea Territorial i de Mobilitat, Andreu Iruela. L’edil va reconèixer les demandes d’habitatge del municipi, indicant que “Montcada i Reixac necessita créixer ja avui dia cada cop és més difícil aconseguir un habitatge digne i assequible a la ciutat, com a ajuntament responsable, no podem donar l’esquena a aquesta realitat”.

Reordenació de les reserves d’habitatge
Un pla de vores és un instrument de planejament urbanístic que serveix per ordenar i gestionar les zones de transició o límits d’una ciutat. Els seus principals objectius són millorar la connectivitat entre el teixit urbà i els espais naturals i agrícoles; crear espais de transició que evitin un xoc brusc entre l’asfalt i el medi natural; i integrar les infraestructures de mobilitat que sovint fragmenten el territori.

L’avanç de modificació del PGM del Pla de Reixac proposa actuar en aquests àmbits de transició, perquè deixin de ser espais residuals o degradats i es converteixin en una frontera urbana de més qualitat, integrada amb el paisatge i amb nous espais públics, zones verdes, habitatge i millors connexions per a vianants i bicicletes. L'objectiu és reforçar la relació entre la ciutat i el Pla de Reixac, evitant noves ocupacions sobre els terrenys agrícoles i naturals.

El Pla de Reixac encara manté la reserva d’espai per a la creació de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Mas Duran, que al 2009 hi va projectar la Generalitat i suposava la construcció de 2.130 habitatges en sòl agrícola, 1.080 de protecció oficial, en un àmbit entre Can Pomada i Can Rocamora, espai que es vol conservar lliure d’urbanització. L’avanç de modificació del PGM reordena les reserves d’habitatge protegit “ubicant-les allà on té sentit, completant barris existents, regenerant zones i no ocupant sòl agrícola, tot plegat, construint una ciutat més cohesionada”, va dir Iruela.

Un cop aprovat l’avanç de la modificació del PGM, s’obre un procés d’informació pública d’un mes perquè la ciutadania pugui presentar suggeriments i aportacions. En paral·lel, es posa en marxa el procediment d'avaluació ambiental estratègica, imprescindible per garantir que el futur planejament incorpori els criteris de sostenibilitat i preservació ambiental.

El Pla de Reixac és un corredor verd de 450 hectàrees ubicat entre Montcada i Reixac, Ripollet, Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta i és una de les zones agrícoles de secà més importants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del Vallès. El pla forma part del connector biològic que uneix les serralades del Prelitoral, des del Farell fins a la serralada Litoral, amb la serralada de Marina.