Hora del conte: 'A Bocafoscant. Al bosc (Ana María Matute)'

Literatura oral, literatura popular i literatura de tradició oral són algunes de les denominacions que s'han utilitzat al llarg del temps per referir-se a aquella literatura que s'ha transmès oralment d'una generació a una altra. S'ha recreat, transformat i utilitzat segons les necessitats de cada moment, configurant el nostre imaginari col·lectiu .
 

Ana Maria Matute va ser una gran narradora d'històries. Els llibres eren per a ella com un bosc de misteris, i l'escriptura una manera de perseguir les paraules.
 

La funció de la narració de viva veu és obrir les portes que comuniquen els diferents mons. En certa manera els relats tenen una mica de sagrat, ja que la seva funció és vincular mons que la raó separa: el món dels vius i el dels morts, el dels adults i el dels nens, el de les persones i el dels animals, el del diví i el del que és humà… I és l'ànima, la nostra ànima, qui fa aquests viatges.

D'aquell temps en que la mirada no estava tan garbellada pel pensament fred i cerebral, ens arriben una ressaca de criatures fantàstiques que habiten dins els boscos. Bruixes voladores, ogres i gegants, nimfes, dimonis, fades, dones d'aigua... Les veus dels habitants del cor del món.
Els contes son mapes, modestes cartes de navegació que ens il·luminen i ens acompanyen des del principi del llenguatge, des del principi del foc, des del principi de la comunicació.
Segons com imaginem, veiem. Som fills i filles de la nostra imaginació.
Els contes són el pas natural per accedir a les terres de ficció, el substrat fonamental de les quals és la imaginació. La imaginació és, entre altres coses, la manera de conèixer la realitat més enllà de la raó, endinsar-se en allò profund des de l'àmbit simbòlic, el joc i la ruptura dels impossibles. Aquesta és la proposta de joc amb els mirionames d'Elena Odriozola.

A càrrec de Mon Mas
Activitat adreçada a infants majors de quatre anys. Inscripció prèvia