Un cafè, si us plau

L'hivern neix traïdor en un poblet de secà suspès entre garrigues i fum de brasers. L'aigua gelada dibuixa cristalls als abeuradors i caramells a les teulades. Però el fred cruel no és capaç d'aturar les passejades de les dues amigues després de la missa obligada del diumenge.

La costum guia els passos amunt i avall del carrer major. Ben mudades, saluden veïnes i familiars mentre els homes es refugien en l'únic bar de la vila. Les noies, lluny de qüestionar les tradicions, en gaudeixen. No han conegut res més perquè les pors s'han engolit els records d'altres temps.

A mig matí, no obstant, la gelabror és tan punyent que, amb el cos tremolós sota el suèter i les mans insensibles dins els guants de llana, les Vivien Leight de secà prenen una decisió crítica. Entren al bar.

Mai les parets d’aquell reducte de fum i masculinitat havien esguardat una dona. Ganivets de mirades es claven en la seva pell. En la pell atrevida de les dues primeres dones que s'atansen al taulell i gosen dir: "un cafè, si us plau".