CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: 1PAAMiR: Masia Can Fontanet, R.R.027. 1999. 1PC1-PA 27477. PE Serra de Marina t4.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 6. Àrea d’expectativa arqueològica.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARU Arquitectura Rural.
Subtipologia funcional: Masia.
Estil i època: Arquitectura popular – tradicional; Època medieval. Baixa Edat Mitjana (Segles XIII-XV).
Cronologia: Segle XIII. Ampliació segle XIV.
Parcel·la: Gran.
Context: En el sector de ponent de la serralada de Marina, en l’indret anomenat Pla de Reixac, a tocar de la carretera que transcorre a la vora de la llera del Besòs. Al costat del camí que puja a l’església de Sant Pere de Reixac. Està envoltada d’altres masies.
Elements: Masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i planta semisoterrani; coberta a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a façana principal: en la volada de la coberta hi ha una imbricació de dues filades de caps de teula. L’estructura és de murs de càrrega, fonamentats sobre la roca tova a diferent nivell, provocant desplaçaments, cosa que ha donat origen a esquerdes i fissures, que han estat aturades en la façana de ponent per cinc importants contraforts; molts sostres de la planta baixa són de volta ceràmica; les bigues de la coberta són de formigó i la coberta és nova. En la façana principal hi ha el portal d’arc de mig punt amb grans dovelles de pedra sorrenca de color beix; a l’esquerra del portal, hi ha una obertura d’arc escarser de dovelles i brancals de maó massís. En la planta pis, i en l’eix del portal, té una finestra esculpida de gran riquesa ornamental i  bellesa, amb brancals i llinda de pedra sorrenca; sota el guardapols acabat amb mascarons, hi ha l’escut de la família: una font, suportada per dos angelets; les altres dues finestres també tenen brancals, ampit i llinda de pedra amb un guardapols a tot el volt. La façana lateral presenta una aresta de carreus al mig, que delimita el cos primitiu, contraforts prismàtics i quatre finestres conopials lobulades que procedeixen probablement d’altres masies. Aquesta masia està protegida per un barri, que s’accedeix pujant una escalinata de graons arrodonits de gres. Al voltant del barri hi havia les quadres, avui menjadors. Els murs són de pedra rejuntada, apareixen moltes rajoles ceràmiques, sobretot a voltant de les finestres laterals; havien estat estucats segons mostra una fotografia de l’any 1934. Les necessitats del nou ús han fet créixer les edificacions al voltant del barri, amb menjadors.
Ús actual: Restaurant.
Ús original/altres: Masia.
Estat de conservació: Bo; Els nous edificis de menjadors estan malmetent la imatge de la masia. Algunes obres recents s’han fet amb molt poc rigor.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que formen el mas.
Exterior: Volum general del cos original. Coberta (forma i material).
Façanes (formalització, obertures i elements). Pati (era), barri.
Interior: Estructura funcional general. Estructura de paredat i arcades.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. Al pati, en cas que es planti arbrat s’haurà de permetre la visió de la masia des dels vials. No es pavimentarà el sector del voltant, tradicionalment de terra.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Una de les masies més importants del municipi. Documentada al segle XIII, el seu emplaçament és estratègic, a mig camí entre la muntanya i el pla de Reixac, dominant l’antic camí ral. Va tenir moltes propietats en el territori (terres, molins i masies).
Valor arqueològic i paleontològic: Pot tenir arrels anteriors al segle XIII. En aquesta zona hi ha notícies documentals d’assentaments pagesos des del  segle X i XI no localitzats la major part formada per poblament dispers a l’entorn de les torrenteres que davallaven de la muntanya.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Presenta contraforts en la façana de ponent i ornamentació en les obertures força interessants: Quatre finestres d’arc conopial i arquets lobulats, i altres amb decoració de motllura, una d’elles amb arc conopial i l’escut dels Fontanet.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, cobertes, façanes, obertures i fusteries. Cal eliminar la semiesfera vidriada sobre el portal d’entrada.
Façanes/Coberta: Eliminar cablejat aeri.
Entorn/Jardí: Manteniment de l’era, porta del barri i vegetació.
Estructura/Interior: Eliminar obres recents fetes amb poc rigor com l’escala d’accés i volums adjacents.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Les muntanyes de Reixac són una de les zones d’assentament més antigues de tot el territori. Ja l’any 924 hi ha notícies documentals d’un petit grup de cases pageses i les seves dependències auxiliars en un turó situat molt a prop de l’església de Sant Pere. Aquests primers assentaments pagesos, anomenats viles en la documentació, seran l’origen del poble de Montcada i, alhora, els responsables de la proliferació en aquest sector del municipi d’un bon nombre de masies. A partir del segle XII, el poblament va davallar de les valls i torrenteres de la muntanya cap al pla, una terra beneficiada d’un relleu més suau i d’una agricultura més agraïda.
La masia de Can Fontanet té el seu origen en una construcció més modesta bastida i recolzada en part en una roca (encara apreciable en una de les dependències de la masia). Aquest sector fou durant l’edat mitjana molt ric en prats i pastures com a conseqüència de la seva abundor d’aigua. Al curs baix dels torrents s’hi formaven bassiols (a vegades protegits per murs o rescloses) que eren aprofitats com a vivers de peix. Un d’ells, documentat sota el puig de Sant Pere, va donar lloc a un topònim: el Viver de les Fontanes (segle XI).
Tanmateix, aquest no és l’origen del nom de la masia. En documents de l’any 1309 l’edifici apareix citat com a Mas Riera. Fontanet prové del nom del seu primer comprador, Simón Fontanet, mercader de Barcelona que la va adquirir, l’any 1386, al Convent de la Mare de Déu de la Mercè, juntament amb el Mas Soler (Torre Moia), dos molins i terres, per sis mil sous de moneda barcelonina.
A finals del segle XIV (1395) se li va afegir un cos final (és apreciable encara l’aresta en la façana de ponent) i s’hi van col·locar 4 finestres d’arc conopial i arquets lobulats en el pis superior. La façana presenta una porta de mig punt amb dovelles i, coronant la finestra central, l’escut dels Fontanet.
La masia era envoltada per un barri amb una sola porta d’accés, aixecat durant el segle XVI, per tal de protegir-se del bandolerisme. Tanmateix, sabem que l’any 1849 el masover de Can Fontanet va haver d’abandonar la casa i traslladar-se al poble amb la seva família davant les amenaces del bandoler Beliardo.
Depenent de Sant Pere de Reixac, hi pagava delmes el 1837. D’altra banda, la importància de les seves terres era apreciable en el valor de la contribució municipal: l’any 1848 Can Fontanet era la finca que més pagava al municipi, amb 3.007 reals.
Actualment acull un restaurant.

Bibliografia:

• ALCÁZAR, J., 1998, L’origen de Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada.
• DURAN, M.; HUNTINGFORD,E.; DÍAZ, J.J., 1987, Montcada i Reixac i el seu entorn: Guia Històrics-Arqueològics. Museu Municipal Les Maleses.

Documentació:

• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons Parroquial de Santa Engràcia i Sant Pere de Reixac: Segles XV a XVIII. Manuals parroquials.
• Arxiu Municipal Montcada: Documents varis: Contribució. Segle XIX

UBICACIÓ

Veure plànol més gran