DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARU Arquitectura Rural.
Subtipologia funcional: Masia.
Estil i època: Arquitectura popular – tradicional; Època moderna (Segle XVIII).
Cronologia: Documentada al segle XIV. Reforma segle XVIII. Capella de Sant Pere 1801.
Parcel·la: Gran.
Context: Emplaçada enmig de camps de conreus, al nord-oest del municipi.
Elements: Masia de planta rectangular, de baixos, pis i golfa, amb coberta a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a façana principal. En la volada de la coberta hi ha una imbricació de caps de teula. En la façana principal hi ha el portal d’arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca de color beix i porta rectangular. En la planta pis, té un balcó a sobre del portal amb brancals i llinda de pedra sorrenca, aresta exterior amb motllura i data de 1770 dins un rombe; les altres dues finestres també tenen brancals, ampit i llinda de pedra; el rellotge de sol esta pintat al costat del balcó. La golfa té una petita obertura amb arcada de mig punt, amb restes d’un emmarcat de color gris fet amb l’estuc de calç del revestiment. Aquesta masia està protegida per un barri, que té un gran portal, d’arc escarser de maó massís a sardinell. Els murs del barri estan fets a base de filades de rajola i tàpia. Al costat de l’entrada al barri hi ha la capella del s. XIX, de planta rectangular i coberta a dues aigües de teula àrab; la façana a migdia té un petit òcul i una obertura rectangular amb una reixa de barrots; l’interior és neoclàssic, amb volta de canó, pilastres i cornisa, tot amb guix; no s’ha pogut apreciar res més per estar plena de canyes. Per la banda de ponent hi ha un altre barri amb una estació transformadora aèria i una nau amb la coberta ensorrada; aquesta té un gran portal a la façana lateral nord, i la coberta encara té una encavallada de fusta i la teula àrab. En el camí, al davant de la casa, hi ha un gran om amb el  tronc molt foradat, una basa i un pou.
Ús actual: Masia.
Ús original/altres: Masia, barri i capella.
Estat de conservació: Regular.
Façanes/Coberta: La façana està força malmesa amb el revestiment desaparegut en alguns trams. Han desaparegut els tancaments de les obertures.
Entorn/Jardí: La pallissa situada a l’exterior del barri ha desaparegut recentment com a conseqüència d’un incendi. La capella és utilitzada com a magatzem.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que configuren el mas, incloent-hi la capella.
Exterior:

• Volum general del cos original de la masia i la capella.
• Coberta (forma i material).
• Façanes (formalització, obertures, textura, fusteria i rellotge de sol). Pati (era i portal del barri).

Interior:

• Estructura funcional general, escala i peces nobles.
• Capella (interior neoclàssic)

Entorn de protecció: Assenyalat al plànol. Franja de 10 metres del perímetre actual.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: És una de les masies més antigues del municipi. Entre els segles XIV i XVII molts membres de la família Albinyana van arribar a ser batlles i jurats de la baronia de Montcada.
Valor arqueològic i paleontològic: A final del segle X hi ha notícies d’assentaments pagesos en la zona.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Masia reformada al segle XVIII. Les obertures del balcó i les finestres presenten brancals i llinda amb aresta exterior i motllura. És de les poques masies que compta amb capella construïda l’any 1801 que conserva l’interior neoclàssic.
Valor sociocultural i etnològic: La capella de la masia va ser al llarg del segle XIX lloc de culte dels habitants de les masies i masos del pla, que d’aquesta manera podien estalviar-se de pujar a Reixac.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; dels volums exteriors ni la geometria de les obertures en façanes ni coberta.
Façanes/Coberta: Refer el revestiment de les façanes i consolidar la teulada. Col·locar tancaments en les obertures. Restaurar capella.
Entorn/Jardí: Manteniment del barri. Conservació arbrat.
Gestió: En la redacció del planejament tenir en compte l’existència i situació de la masia per revalorar-la i dignificar-la.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El topònim Albinyana ja apareix a la documentació medieval l’any 986. Al llarg dels segles X i XI el territori d’Albinyana formava part de la parròquia de Sant Pere de Reixac i designava les terres planes situades a ponent del riu Besòs, a banda i banda de la riera Seca. Albinyana aplegava llavors les terres de conreu dels habitants de les viles de Reixac i Ventenac, uns petits assentaments situats en les valls torrenteres que envoltaven l’església.
La primera referència d’un assentament pagès en aquest territori ens el dóna una escriptura del Llibre Antic de la Catedral, signada el 28 de gener del 989. En aquest cas es tracta d’un document de venda d’una explotació formada per una casa, una cort, terres, una vaca, un vedell i una bóta, propietat d’un pagès de la parròquia de Sant Pere anomenat Blandí, i valorada en 100 sous.
No sabem la situació exacta d’aquesta casa (tot i que és l’única que apareix documentada en aquest indret al llarg dels segles X i XI), però amb tota seguretat es tracta d’una construcció molt rústega característica d’aquest període, formada per una sola planta. bastida amb murs de pedra seca i un sostre fet amb branques, argiles o lloses planes.
Les primeres notícies de la masia daten del segle XIV. Segurament una construcció molt més senzilla que l’actual, formada per un sol cos i que ampliacions posteriors (segles XVI i XVII) van acabar per configurar el seu aspecte actual.
Durant el XVII la gran inseguretat que comportava el bandolerisme va propiciar que la masia s’envoltés d’un barri amb una sola obertura. D’altra banda, el 1770 l’edificació va patir una important reforma de la façana, a la qual se li va afegir un balcó i es va reduir l’espai de la porta de mig punt de dovelles. Per la seva part, el rellotge de sol fou pintat el 1836.
La importància i el poder econòmic d’aquesta casa era apreciable també en el valor dels delmes que pagava a Sant Jeroni de la Murtra i a Sant Pere de Reixac (1837) o en la seva contribució municipal (l’any 1848 ascendia a 1.142 Reals). D’altra banda, entre els membres de la família Albinyana hi trobem, rectors de Reixac (1361-1411) i batlles i jurats del poble (1566, 1699, 1702).
La importància i extensió dels conreus lligats a la masia van determinar l’existència de construccions auxiliars, com l’era o la pallissa. Aquesta darrera s’ajusta a la tipologia del Vallès, amb una planta quadrangular i teulada sostinguda per dues columnes, una d’elles rodona. El 1767 la masia comptava amb una poderosa premsa feta de roure i ferro destinada a transformar els fruits de la verema.
El 26 de novembre de 1799, lsidre Albinyana va sol·licitar al vicari de Reixac l’autorització per erigir una capella pública a tocar de la seva masia, la qual li fou concedida el 2 de gener de 1800. La nova capella, dedicada a sant Pere, fou beneïda el 15 de novembre del 1801 i el permís del bisbat va arribar pocs dies més tard. Va oficiar la seva primera missa el rector de Santa Maria l’Antiga (Santiga). Tanmateix, no s’hi podia dir missa per Nadal, Pasqua,  Assumpció i per Sant Pere. Tampoc hi podia haver campana.

Bibliografia:

• Arxiu Fotogràfic de la Fundació: Masies.

• AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). ALCAZAR, J.: L’origen de Montcada i Reixac. (1998).
• BERTRAN, J.: Montcada un poble. (1990).

 Documentació:

• Arxiu Municipal: Documents Varis 1800.
• Arxiu Fundació: Documents segle XIV, XV, XVI, XVII. Registre Parroquial (Llibres de testaments i manuals parroquials).

UBICACIÓ