CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Torre dels Frares, .R.R.021. IPCI-PA 27490. PECM: 10 Frares.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BCIL.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 6. Àrea d’expectativa arqueològica.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: AR Arquitectura Religiosa.
Subtipologia funcional: Edifici conventual aïllat.
Estil i època: Arquitectura popular – tradicional; Època moderna (Segle XVII).
Cronologia: Origen segle XI-XII, amb importants reformes i ampliacions els segles XVII i XVIII.
Parcel·la: Gran.
Context: En el marge esquerre del riu Besòs, a l’inici de la vall de Vallençana. Dins de l’àmbit de la serralada de Marina.
Elements: Edifici aïllat, originalment de planta quadrada amb un gran pati en l’interior; consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La planta té unes mides exteriors de 28 m x 26,5 m, la crugia és de 6 m i 6,5 m segons el costat i el pati, és d’uns 16 m x 14,5 m. En l’actualitat queden dos cossos units en forma de “L”, un tercer només amb els murs estructurals, sense forjats ni sostre, i del quart només en resta el mur exterior amb contraforts.
A l’edifici s’accedeix mitjançant un barri d’entrada amb dues portes oposades. La façana principal és un rectangle pla, amb un balcó situat més o menys al mig; es corona amb un ràfec important. En planta baixa hi ha un portal d’arc de mig punt de dovelles desplaçat de l’eix de simetria. En planta primera hi ha el balcó amb barana de ferro forjat i dues finestres, una a cada banda; en el segon pis, hi ha tres finestres alineades amb les anteriors. Estructuralment, són parets de càrrega, volta en el primer forjat i bigues de fusta amb mènsules i revoltó de rajola en el segon forjat. L’altre cos, més baix que l’anterior, conté l’escala, dependències a la planta baixa, com la cuina menjador dels masovers, i en la planta pis un corredor amb diverses cambres, amb la seva corresponent finestra.
Estructuralment, són murs de càrrega, bigues de fusta i revoltó de rajola en el primer forjat, que presenta unes deformacions molt grans, i el segon forjat de bigues de fusta, llates i rajola. En la planta baixa de la intersecció d’aquests dos cossos hi ha una sala amb uns carreus grans i ben tallats i volta amb arestes d’una gran bellesa. Al tercer cos han desaparegut les arcades diafragma de mig punt formades per dues filades de maó a sardinell, que encara es conservaven l’any 1999 i part dels murs perimetrals. El pati està partit en dos nivells, amb un pou al centre, on s’hi va trobar restes d’un capitell de finestra gòtica del s. XIV esculpit amb floretes, avui desaparegut. En tot el mur perimetral hi ha contraforts dels murs de pedra i tàpia.
Ús actual: Habitatge (d’una comunitat de joves neo rurals).
Ús original/altres: Masia, convent i més tard, casa d’estiueig.
Estat de conservació: Dolent; Hi ha força elements esfondrats.
Façanes/Coberta: Les façanes han perdut bona part del seu revestiment. Hi ha sectors de la teulada enfonsats, i el cos de tramuntana, que l’any 1999 encara conservava les arcades diafragma de mig punt i part dels murs perimetrals, actualment s’ha deteriorat gairebé fins a desaparèixer.
Estructura/interior: Presenta forjats i escales ensorrats.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que configuren la torre, incloent-hi els voltants.
Exterior: Volum general. Coberta (forma, material i cromatisme). Façanes (formalització, obertures, textura, fusteria i rellotge de sol). Pati (pou i fonaments existents), barri i tanca. I la bassa del costat sud.
Interior: Estructura funcional general, escala i peces nobles. Sala en planta baixa, amb parets de grans carreus, cups, grafits.
Entorn de protecció: Assenyalat al plànol.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: És una de les edificacions més antigues de Montcada. Originària de l’Alta Edat Mitjana, va patir ampliacions als segles XVII i XVIII. Va ser habitada per frares de Sant Jeroni de la Murtra, els quals la dotaren de la seva morfologia conventual.
Valor arqueològic i paleontològic: Segons alguns autors, aquest sector pot correspondre a la desapareguda Pobla Vella de Montcada documentada al segle XI i traslladada al seu emplaçament actual el 1381. També va ser lloc d’enterrament dels frares de Sant Jeroni.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Destaca per la seva tipologia singular entre conventual i agrícola. Té una sala de volta rebaixada amb llunetes de gran bellesa, una galeria de cel·les i rajols en el paviment. Conserva dependències amb cups de vi i un conjunt de grafits fets al segle XIX.
Valor natural/ambiental/paisatgístic: És situada a les portes de la vall de Vallençana i del Parc de la Serralada de Marina, en un indret envoltat de boscos i camps de conreu.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Consolidació.
Regulació: No es permet la modificació.
Façanes/Coberta: Restauració general del conjunt, té parts esfondrades que cal recuperar i evitar el col·lapse.
Gestió: Per la seva importància i emplaçament pot esdevenir un equipament del  Parc de la Serralada de Marina. Es recomana l’adquisició per part d’alguna entitat pública.
Altres intervencions: Iniciar excavacions arqueològiques i estudis documentals que permetin conèixer el monument.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: La Torre dels Frares és una construcció única, tant pel seu origen medieval com per la seva morfologia singular que ens recorda un convent o edifici conventual. El pati interior és envoltat per uns cossos d’edificis de proporcions similars i simètrics, a llevant, tramuntana (aquest molt malmès) i migjorn, i per una galeria tancada (avui desapareguda) per ponent, és a dir, la seva disposició recorda un claustre. D’altra banda, el sector ocupat fins fa alguns anys per masovers conserva encara en el pis superior una galeria de cel·les o habitacions individuals de petites proporcions, les quals presenten festejadors en les finestres d’un sol seient. S’han conservat també les rajoles del paviment en moltes dependències, la majoria del segle XIX, tot i que hi ha alguns sectors dels segles XVII i XVIII.
Anomenada al segle XI com torre de Montcada, va ser ocupada per una comunitat religiosa depenent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra durant els segles XVI i XVII, període durant el qual l’edifici va patir diferents reformes i ampliacions. Són apreciables, per exemple, les tècniques d’acondiciament d’edificis religiosos introduïdes per fra Josep de la Concepció el segle XVII, i d’altra banda, el balcó de la façana, davant del barri, i la seva morfologia ens fa pensar en una important reforma al segle XVIII.
La part més antiga del conjunt és la situada en el sector de tramuntana. L’estructura actual d’aquest cos ens recorda el d’una capella o edifici religiós vinculat a una comunitat monacal.  Segurament també va patir importants reformes al llarg dels segles XVII i XVIII. Tot i així, l’edifici havia de tenir unes proporcions considerables ja que presenta contraforts en l’exterior.
La importància i el poder econòmic de la comunitat religiosa que habitava l’edifici, propietària fins a la desamortització de 1835 d’una gran extensió de terres dedicades majoritàriament al conreu de la vinya, és apreciable també en els cups de vi que encara es conserven en les dependències situades a banda i banda de l’accés principal.
El conjunt està envoltat per una tanca que encara conserva restes d’un petit cobert damunt les dues portes d’entrada. Sota la finestra del segon pis de la façana de migjorn hi havia un relleu de pedra de grans dimensions avui desaparegut, segons s’aprecia en fotografies de principi del segle XX. D’altra banda, un cop traspassat el portal principal, en els murs de l’intradós que donen accés al pati interior de l’edifici, es conserven diferents grafits que representen un conjunt d’embarcacions del segle XVIII, la major part, però, destruïts per la humitat i el deteriorament de la paret. Es tracta de dibuixos fets mitjançant un estilet sobre el guix dels murs que presenten la data de 1887.
La zona que ocupa l’actual masia, la part baixa del torrent de Vallençana, fou durant els segles X i XI una zona de poblament pagès, amb cases, camps de conreu, i segons alguns autors (Font i Cusó, 1980) era el lloc on hi havia l’església de Santa Engràcia, documentada en aquest indret l’any 1007, i traslladada al seu emplaçament actual a mig segle XIV.
Sabem que l’any 1511, un tal Pere Ses Olivelles va obtenir dels frares de Sant Jeroni de la Murtra la torre de Montcada amb les seves terres. L’any 1556 el propi monestir de Sant Jeroni comença un plet amb els hereus de Pere Ses Olivelles, per tal que li fos restituïda la propietat de la masia, ja que ni la seva dona ni les seves filles eren reconegudes com a legals. Aquest plet dura fins al 1592, en què la Torre dels Frares torna a dependre del monestir de Sant Jeroni.
El 1835, a causa de la desamortització i havent sortit aquesta propietat a subhasta, sabem que abraçava una extensió molt considerable: 873 quarteres de bosc i conreus, plantacions de vinya i regadius (unes 320 Ha).
Al llarg del segle XIX, l’edifici fou propietat de Josep Carreres, veí de Barcelona, que utilitzava la masia com a casa d’estiueig i els seus boscos per a practicar la cacera. Anys més tard, la casa fou propietat de Francesc Figuerola.

Bibliografia:

• AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Fundació Cultural Montcada.
• AADD, 1987, Montcada i Reixac. ltineraris històric-arqueològics. Regidoria de Cultura. Ajuntament de Montcada i Reixac
• ALCÁZAR, J. (1998), L’origen de Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORlNA, J. L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura. Ajuntament de Montcada i Reixac,
• ALCÁZAR, J. (2012), “Els grafits de la Torre dels Frares, un patrimoni desconegut”, dins de Quaderns, N. 24, Fundació Cultural Montcada.
• AMADES, J., 1938, La Casa, col. Art Popular. Barcelona.
• DURAN, M.; HUNTlNGFORD,E.; DÍAZ, J.J., 1987, Montcada i Reixac i el seu entorn: Guia Històric-Arqueològics. Museu Municipal Les Maleses.

Documentació:

• AM: Secció Correspondència. Any 1853.
• GAVÍN, J. M., 1989, lnventari d’esglésies. Vol. 22 Vallès Occidental.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran