CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Ca Valentí, R.R.032. 1999. IPCI-PA Torre Valentí 27484. PECM 08 Filaina, 25 Portusach. PE Serra de Marina t.3-p.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BCIL.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 6. àrea d’expectativa arqueològica.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARRu Arquitectura Residencial Rural.
Subtipologia funcional: Torre d’estiueig aïllada.
Estil i època: Modernisme; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: 1927.
Parcel·la: Gran.
Context: En la part baixa de la vall de Vallençana.
Elements: Edifici d’estiueig, constituït per diversos cossos d’alçades  diferents. El principal és de planta baixa i pis, amb terrat; s’hi adossa una torre amb coberta de pavelló i mirador, de quatre plantes, adossada alhora a una masia de planta i pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab, i carener partit. Posteriorment, es va afegir un cos de planta baixa, perpendicular a l’inicial, on hi ha el menjador – estar. Els murs són de maó massís i bigues de fusta amb revoltó de rajola. Actualment hi ha quatre habitatges, dos a la masia i dos a la casa. A l’habitatge s’accedia per la façana nord, on hi ha el camp de bàsquet i, a continuació, hi ha l’edifici de cotxeres, de dues plantes i coberta de dues vessants, carener xamfranat, bola amb punxa, i teula plana d’encaix.
La torre, de planta quadrada, esta situada darrere, en la façana nord de la masia original, i n’agafa tota l’amplada. Les obertures, moltes geminades, tenen la llinda, ampit i columna central de maó vist. A sobre de cada obertura hi ha una petita coberta amb carteles de maó vist i coberta d’escames vidriades de color blau i blanc. Tots els forjats estan marcats amb una cornisa
amb maó a  45 graus i una rajola blava. L’última planta té a cada façana cinc obertures corregudes amb columnes salomòniques, arcades i ampit ondulant, de maó vist, contrastant amb la fusteria blava. La coberta té un potent ràfec amb bigues de fusta de cap serrat, les teules són àrabs, vidriades de color blanc i blau, igual que els cavallets. En la intersecció de les arestes hi ha un mirador amb barana de ferro forjat retorçat i una coberta suportada per quatre  fines columnes salomòniques i una coberta de pavelló d’escames blaves i una bola amb punxa de color blanc. El cos amb coberta plana està resolt amb mènsules, cornisa amb  maó girat 45 graus i barana de gelosia, tot amb maons vistos. El revestiment es un estuc de calç punxonat de color groc,
marcant carreus lliscats a les cantoneres i brancals. La sortida al pati, ara convertida en accés a la casa, és protegit amb un porxo, format per una teulada d’escates blaves i blanques, a dues aigües, suportat per quatre columnes salomòniques de maó; Es corona amb boles decoratives. És de destacar el portal del barri, amb un arc i una coberta decorats amb rajoles blanques i blaves.
Ús actual: Masia, torre d’estiueig.
Ús original/altres: Torre d’estiueig.
Estat de conservació: Regular; Parts de l’edifici estan en mal estat.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. La resta de la parel·la.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que configuren la torre, voltada de jardí.
Exterior: Volum general. Coberta (forma, material i cromatisme). Façanes (formalització, obertures, textura, fusteria, cromatisme i serralleria de forja). Pati (portal del barri, cotxeres i vegetació).
Interior: Estructura funcional general, escales i peces nobles.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric:
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Torre d’estiueig impactant per la seva dimensió i color. Tot i que es tracta d’un edifici tardà, encara s’intueixen alguns elements modernistes com trencadís, reixes amb motius florals i columnes salomòniques en les finestres.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, cobertes, façanes, obertures, fusteries i serralleria.
Façanes/Coberta: Cal una restauració de façanes i cobertes.
Entorn/Jardí: Jardí amb la seva vegetació, portal d’entrada.
Estructura/Interior: Forjats, peces nobles i elements de comunicació.
Gestió: Es remet a les normes urbanístiques del Pla Especial.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El mes d’abril de 1927 Agustí Valentí, joier i veí de Barcelona, va sol·licitar permís a l’Ajuntament de Montcada per edificar un conjunt d’habitatges en els terrenys de la seva propietat situats a la vall de Vallençana, a l’entorn d’una antiga masia. El document proposava quatre edificacions, tres formades per planta baixa i soterrani, i una de principal, veritable joia del conjunt, formada per planta baixa, pis i torre, amb abundants elements decoratius.
El projecte, que havia de respondre a les necessitats d’estiueig del peticionari – molt aficionat a la cacera -, i de la seva família, va ser encarregat a Josep Graner i Prat, mestre d’obres municipal, que va elaborar quatre plànols: façanes, situació i distribució interior.
L’any 1929, Valentí va afegir una nova edificació en la part més alta dels seus terrenys, formada també per planta baixa i soterrani, i amb alguns elements decoratius, com petites motllures a les finestres i una escala de doble vessant. En aquest cas, les obres foren dirigides per l’arquitecte Lluís G. Colomer i Bellol.
El contacte amb la natura, la cacera, les excursions i la relació amb el món rural, eren els principals atractius d’aquest turisme estacional de principis de segle, un estiueig que a Vallençana va crear una colònia molt avinguda que compartia tota mena d’activitats lúdiques i festives, i participava activament en els oficis religiosos de Reixac.
Si a finals del segle XIX el turisme barceloní va escollir el centre del poble per tal de bastir les seves torres, d’ençà de les primeries del nou segle, aquest es trasllada cap a Reixac i Vallençana (Bonet, Pons, Oriol, Valentí, etc.). La difusió de l’automòbil va afavorir aquest procés, facilitat per la creació de la carretera de Vallençana l’any 1921.
El traçat d’aquesta carretera corria per sota de l’actual. A Can Valentí s’hi accedia per una porta que encara avui es conserva, així com també una part del seu traçat antic.

Bibliografia:

• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L.: Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac. 2001.
• ALCÁZAR, J.: Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1930), dins de Montecatano, N. 7, Museu Municipal Les Maleses, Montcada i Reixac.
• BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de obras de Barcelona.
• LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, A., 1990, Arquitectura Modernista a Catalunya.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Llicència d’obres 1927.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran