CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Can Moia, R.R.023. 1999. IPCI-PA 27497. PE Serra de Marina t6-p PECM: 15 Moia, Can.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BCIL.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 6. Àrea d’expectativa arqueològica.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARRu Arquitectura Residencial Rural.
Subtipologia funcional: Masia.
Estil i època: Arquitectura popular – tradicional; Època medieval. Baixa Edat Mitjana (Segles XIII-XV) .
Cronologia: Documentada el 1322. Capella de la Puríssima, 1372. Reformes segles XVIII i XIX.
Parcel·la: Gran.
Context: En el vessant de ponent de la serralada de Marina, sota el puig de Sant Pere de Reixac, en un indret on hi ha altres masies. S’accedeix per un camí que surt del P.Q. 8,900 de la carretera de Sant Adrià de Besòs a La Roca.
Elements: Masia de planta rectangular; volumètricament té aspecte compacte, cosa que no és així.
Té un volum perimetral, format per tres cossos disposats en forma de “U”, de baixos, pis i golfa, amb coberta a un vessant cada cos, de teula àrab; en la part interior i a cara nord, hi ha un cos de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. En la façana nord té un cos de planta baixa, coberta plana i merlets com a barana. Les cobertes són noves i el ràfec presenta una imbricació de
caps de teula. La façana principal té una aparença de palau renaixentista; aquesta es el fruit de diverses reformes i adaptacions. El portal, lleugerament desplaçat de l’eix de simetria, és d’arc de mig punt amb dovelles mitjanes de pedra sorrenca de color beix i portam de fusta. En aquesta planta hi ha tres finestres més de mides iguals i reixes de ferro forjat amb caps de drac. En la
planta pis, en els extrems, hi ha dues finestres geminades gòtiques en molt bon estat i de gran bellesa; la de la dreta és la més antiga, però no era de la façana, segons fotografia antiga; en la part central hi ha dues obertures rectangulars amb llinda, ampit i brancals de pedra; en aquest nivell es pot veure el fons d’un rellotge de sol. En la planta golfes, hi ha quatre arcades seguides, de mig punt, emmarcades, on ressalta un capitell de rajola. les altres dues finestres, als extrems són més simples. En les cantoneres hi ha carreus i el mur esta revestit amb un arrebossat. La façana lateral de ponent està també arrebossada i té uns grans finestrals, poc adients a una masia. Alguna llinda esta partida, existint un pilar fi i rodó, amb capitell, en la part central, com a reforç. La façana de llevant no està arrebossada i presenta dues finestres en la planta pis. Al davant de la façana hi ha una gran era pavimentada amb cairons ceràmics.
Ús actual: Segona residencia amb masover.
Ús original/altres: Masia.
Estat de conservació: Bo; Les façanes i cobertes han estat reformades a principi de la dècada de 1990.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. Franja de 10 metres del perímetre actual.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El conjunt d’edificacions que formen el mas, incloent-hi els voltants.
Exterior: Volum general. Coberta (forma i material). Façanes (formalització, obertures, textura,   fusteria, reixes de ferro forjat i rellotge de sol). Pati (era)
Interior: Estructura funcional general, escala i peces nobles.
Entorn de protecció: Assenyalat al plànol. Interior: Estructura funcional general, escala i peces nobles.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Masia documentada a principi del segle XIV, va ser propietat de cavallers i mercaders de Barcelona durant l’edat mitjana i al segle XVII passa a mans dels marquesos de Barberà. El seu poder econòmic incloïa molins paperers i drapers.
Valor arqueològic i paleontològic: Construcció d’origen medieval. Hi ha notícies documentals d’assentaments pagesos en aquesta zona des del segle X.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Presenta una composició de façana que recorda un palau gòtic i peces de gran valor artístic: Portal de mig punt amb dovelles, dues finestres geminades gòtiques amb columna, capitell i arcs lobulats, i finestres amb reixes de ferro forjat.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació.
Façanes/Coberta: Arrebossar la façana de llevant i manteniment de les altres.
Entorn/Jardí: Conservació de l’era.
Gestió: En la redacció de planejament, tenir en compte la masia perquè recobri importància.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Anomenat Mas Soler fins al segle XVIII, el primer document on hi apareix data del 20 d’agost de l’any 1322. En aquest cas es tracta d’una Sentència Arbitral, segons la qual, els jutges de Barcelona declararen el mas Soler com una senyoria depenent del Benefici de Sant Joan (altar de l’església), fundat en l’interior de la parròquia de Sant Pere de Reixac. La Sentència posava fi als litigis sobre la propietat del mas entre el sacerdot de Reixac i Romia, muller de Bernat de Sarradell. Quatre anys més tard, la masia posseïa molins fariners i drapers situats a tocar del Besòs. Aquesta propietat fou confirmada pels jutges de Barcelona el 21 de febrer de 1326.L’any 1328, el nou senyor del mas i de les seves terres era Arnau Ferrando de Vilafranca, ciutadà de Barcelona, el qual el conserva fins al 1332 en què el vengué a Jaume Bastida: «…en pur i franc alou, de tota la torre i mas Soler, de Sant Pere de Reixac, amb tots els honors i possessions, i de tots els molins i aigua per moldre, amb tots els drets i pertinences a cens….cedint un parell de gallines al senyor del castell de Montcada».A partir d’aquest moment, la masia i les seves dependències passaren a ser propietat de diferents cavallers i ciutadans de Barcelona. En pocs anys fou de Ramon Ricart, de Jaume Gracia, argenter de Barcelona, de Guillem Ca Rovira, mercader, i del convent dels frares de la Mare de Déu de la Mercè. D’altra banda, el 1372 es concedia llicència per a celebrar missa, cantada i amb sermó, a la capella de la Puríssima situada dins la masia. L’any 1386 el mas Soler, que ja per aquestes dates començava a tenir importància i prestigi, amb tots els seus molins fariners i drapers, i el mas Riera (actual Can Fontanet), foren adquirits per Simón Fontanet, mercader de Barcelona, a canvi de sis mil sous.
D’aquest passa a Francesc Vilaseca (1395), Bonamat Pere, batxiller en lleis (1409), Bartomeu de Sant Just (1452), Emanuel de Corbera, cavaller (1455), que fou exempt de pagar el delme de cabrits a l’església de Sant Pere, etc. A principis del segle XVII la propietat fou adquirida pel marqués de Barberà.
La importància i el creixent poder econòmic del mas es manifestava també en l’elevat índex de productivitat de les seves terres i en la introducció i explotació de nous conreus. L’any 1653, per exemple, els seus propietaris pagaren un total de 42 lliures per les tasques de sembrar i bregar cànem. D’altra banda, l’extensió de la propietat era enorme, abraçava bosc i conreus de la plana i la muntanya, segons es llegeix en un inventari de terres i propietats signat el 1695.
L’adquisició de la masia per Agustí i Caietana Copons, marquesos de Moia, l’any 1715, va significar el canvi de nom definitiu de la masia.

Bibliografia:

• AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Fundació Cultural Montcada.
• AADD, 1987, Montcada i Reixac. Itineraris històric-arqueològics. Regidoria de Cultura. Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J. (1998), L’origen de Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J.;LACUESTA, R.; GORINA, J. L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura. Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J. (2012), “Els grafits de la Torre dels Frares, un patrimoni desconegut”, dins deQuaderns, N. 24, Fundació Cultural Montcada.
• AMADES, J., 1938, La Casa, col. Art Popular. Barcelona.

• DURAN, M.; HUNTINGFORD,E.; DÍAZ, J.J., 1987, Montcada i Reixac i el seu entorn: Guia Històric-Arqueològics. Museu Municipal Les Maleses.

 Documentació:

• AM: Secció Correspondència. Any 1853. Contribució segle XIX.
• Arxiu Fundació Cultural: Arxiu de la casa Moya. Arxiu Vilallonga.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran