CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: 1PAAMiR: Can Bonet i masoveria, R.R.035. 1999. 1PC1-PA Torre de Can Bonet 27473, Masoveria de Can Bonet 27474. PECM:02 Bonet, can. PE S. Marina t.1-p.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BCIL.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. El nivell 5. Documental, solament és per la masoveria.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARRu Arquitectura Residencial Rural.
Subtipologia funcional: Torre d’estiueig aïllada.
Estil i època: Modernisme; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: 1914-1916.
Autor/Promotor: Josep Domènech i Mansana, arquitecte. Carles Bonet i Duran, promotor.
Parcel·la: Gran.
Context: En un turonet, voltat de bosc, en la Serra de Marina, amb magnífiques vistes sobre Montcada.
Elements: Gran torre d’estiueig aïllada, formada per diversos volums de planta baixa i pis, semi soterrani, golfes, amb coberta composta, amb molt pendent i diferents vessants, i una torre de quatre plantes amb coberta de pavelló, de teula àrab vidriada de color verd i vermell. La planta té
forma de creu, amb una torre de planta quadrada, al costat de la intersecció, per la banda de la vila de Montcada. Els murs són de maó massís i bigues de fusta amb revoltó de rajola. L’accés principal esta orientat a migdia, es pot llegir “Ave Maria” i en façana hi ha una escultura de sant Antoni de Pàdua; la sortida al pati esta protegida per un porxo, amb terrassa superior, de maó vist, a ponent. Al costat de l’entrada hi ha una capella amb un altar i retaule de fusta, que actualment serveix d’oficina.
Cada tram de façana és simètrica en ella mateixa, introduint alguna obertura o cos especial per trencar-la. Consta d’un sòcol de pedra rematat per una imposta de maó vist, un parament llis estucat, de color groguenc, on hi ha totes les obertures, i una coberta amb un ràfec, suportat per bigues de fusta de cap serrat. Hi ha molts tipus d’obertures, destacant- se una de proporció vertical i llinda esglaonada, marcant el capitell amb rajoles vidriades de color blau, protegides per persianes de llibret i part superior serrada, pintades de color verd.
En el rellotge de sol hi ha la data de 1916 i “LO BON DEU ME DO LA VIDA”.
A l’entrada a la finca hi ha el petit edifici de la masoveria, que repeteix el mateix repertori formal i policromat de la torre senyorial.
Ús actual: Restaurant / masoveria: habitatge.
Ús original/altres: Habitatge d’estiueig.
Estat de conservació: Bo.
Estructura/Interior: La capella està desmuntada. S’han col·locat nous arrimadors.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Edifici principal i edifici annex, aïllats, amb el seu entorn.
Exterior:
Volum general dels dos edificis.
Coberta: forma, material i cromatisme.
Façanes: formalització, obertures, textura, cromatisme, fusteria, serralleria de forja i elements (escultura i rellotge de sol).
Jardí: arbrat.
La masoveria: nivell 5. documental.
Interior:
Estructura funcional general.
Estructura de paredat i forjats.
Capella i peces nobles de l’edifici principal (habitatge).
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Exemple de la nova arquitectura aportada pel sector més benestant de la colònia d’estiuejants, durant el primer quart del segle XX.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Excepcional obra d’autor, resolta amb llenguatge modernista, que aprofita les possibilitats del totxo tant constructivament obra de l’arquitecte Josep Domènec i Mansana.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, cobertes, façanes, obertures, fusteries i serralleria de l’edifici principal i l’annex.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius de l’edifici principal i l’annex.
Entorn/Jardí: Recuperar la vegetació en el jardí.
Estructura/Interior: Forjats, peces nobles i elements de comunicació verticals. Restaurar la capella de l’edifici principal.
Gestió: Mantenir la masoveria fins que no es realitzi la modificació puntual del PGM que permeti incrementar el nivell de protecció. Eliminar el tub galvanitzat de sortida de fums de la cuina i l’extractor exterior (col·locar-lo en l’interior). Enderrocar el cos dels lavabos. Soterrar el dipòsit de propà.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Segons que es llegeix en el Registro de Permisos de Edificación de Moncada, conservat a la Fundació Cultural, l’any 1914, Carles Bonet i Duran, veí de Barcelona, va sol·licitar a l’ajuntament el permís per edificar, en uns terrenys de la seva propietat situats a tocar de la carretera de Santa Coloma a La Roca, una torre d’estiueig de proporcions considerables, per a la qual va pagar 30 pessetes en concepte de drets municipals.
La nova edificació, destinada a acollir les estades del promotor i la seva família durant els mesos d’estiu, ocupava un petit turó situat al bell mig de la seva parcel·la, que s’estenia des d’un dels vessants de la serra de Marina fins a la carretera de Santa Coloma, la qual s’havia perllongat fins a Montcada l’any 1907.
Bonet, caçador i estiuejant, representa el sector més benestant de la colònia de Montcada, una condició de privilegi que, segons els arxius documentals i fotogràfics de la Fundació Cultural Montcada, es manifestava en el seu innovador automòbil de motor, el primer de Montcada, i en les proporcions i característiques de la seva torre, obra de l’arquitecte barceloní Josep Domènech i Mansana.
Domènec i Mansana va projectar un habitatge de transició vers el noucentisme (encara amb elements modernistes), format per planta, pis i torre. Segons els plànols del projecte, la planta baixa comptava amb “hall”, capella i sagristia (dedicada a sant Antoni de Pàdua), l’escala, un extens menjador amb fumador, una sala de billar, cuina amb office, w.c. i una sala d’accés a jardí. En el pis, es repartien els dormitoris (7 en total), un bany , w.c. i una sala amb llar de foc.
El projecte incloïa també una tanca que envoltava l’extensa parcel·la, i la casa del masover, situada a tocar de la carretera, i elaborada en el mateix estil noucentista que la torre del senyor.
Josep Domènech i Mansana (1885 /1910/1973), era fill de l’arquitecte Domènech i Estapà.
Va ésser Arquitecte del Ministeri de lnstrucció Pública des de 1917 i va construir moltes escoles (Badalona, Matadepera, Argentona.). Arquitecte Municipal de Sant Celoni i d’Esparreguera. A Barcelona va projectar La Quinta de Salut “L’Aliança” (1917) c/ St. Antoni Maria Claret, 135.

Bibliografia:

•  AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
• AADD, 1999, Catàleg de l’exposició Domènech Estapa, Domènech Mansana Arquitectura y Construcción, 1918. Director Manuel Vega i March: Plànols del projecte i fotografies.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GOR1NA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac
• BOHIGAS, O., 1973, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista I y II.
• LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, A., 1990, Arquitectura Modernista a Catalunya.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada: Padró 1905.
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permiso de Edificación de Montcada. Vol. I.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran