DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: AP/E Arquitectura Pública, semipública. Equipament.
Subtipologia funcional: Casal d’entitats, sala d’actes.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1885, construcció cafè i casino. 1886, construcció Sala de Ball. 1962, reforma de la sala.
Autor/promotor: Francesc P. Vila, arquitecte (1885 i 1886). Fernando Gordillo, arquitecte (construcció Sala de Ball,1962).
Parcel·la: Gran.
Context: Situada en un carrer davant la via del ferrocarril, molt a prop de l’estació, i voltat d’antigues torres d’estiueig de final del segle XIX.
Elements: Edifici entre mitgeres, en parcel·la doble (20 x 30 m.) que consta de planta semisoterrani, planta baixa, planta altell i planta pis. La planta semisoterrani ocupa tot el solar, tenint sortida pel carrer Montiu. L’edifici, inicialment de planta baixa, amb semisoterrani i altell, té la façana simètrica, resolta amb llenguatge neoclàssic. Consta d’un sòcol, format pels quatre
graons en què s’aixeca la planta baixa de la vorera, una part central, amb cinc obertures, tres portals i dues finestres, limitades per dues pilastres amb el seu capitell, un fris amb cornisa i barana de gelosia i pilastres amb gerro, que en la part central s’eleva formant un frontó circular, on hi ha el nom de l’entitat amb ferro. El portal central, amb arc rebaixat, té els elements més treballats, com les pilastres amb estries i capitells jonics amb garlanda. El fris és a base de tríglif i mètopa amb un cor invertit, i quatre d’elles són obertures de l’altell. El parament de franges esta pintat de color blanc trencat a sobre de l’estucat. La fusteria està pintada d’un color granat. La planta pis, construïda posteriorment, està reculada per no malmetre la façana i dóna lloc a una terrassa, té vuit obertures i nou pilastres que suporten la cornisa i
balustrada.
Ús actual: Casino, cafè i teatre.
Ús original / altres: Sala d’espectacles, casal d’entitats, centre cívic.
Estat de conservació: Regular.
Façanes/Coberta: Les cornises que coronen les façanes dels dos pisos estan molt deteriorades i amenacen de caure. El revestiment de la façana en la planta pis presenta despreniments.
Entorn protecció: Parcel·les núm. 4 i 6 del mateix carrer Colon.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Edifici entre mitgeres de caràcter públic.
Exterior:
– Volum general del carrer Colon, cobertes (forma i material), façanes (formalització, elements i coronaments, textura, cromatisme, obertures i fusteria).
Interior:
– Estructura funcional general.
– Estructura de paredat, forjats i escales.
Entorn de protecció: Parcel·les núm. 4 i 6 del mateix carrer Colon.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Edifici emblemàtic per a la població. És un dels primers casinos bastits per la colònia d’estiuejants a Montcada. Ha mantingut al llarg dels anys el seu esperit com a centre cultural, festiu lúdic per a moltes generacions de montcadencs.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Edifici projectat com a casino que presenta una volumetria, composició i elements decoratius remarcables, amb una façana de composició simètrica resolta en llenguatge neoclàssic.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Restauració.
Regulació: No es permet l’enderroc; del volum del carrer Colon. Si és permet la modificació del volum del carrer Montiu.
Façanes/Coberta: Consolidar i restaurar les balustrades de les cornises. Reparar el revestiment de la façana i recuperar l’estuc de calç i textura. Eliminar cablejat i palometes de la façana. Minimitzar impacte visual mitgeres.
Gestió: Els paràmetres d’ordenació urbanística del conjunt arquitectònic venen regulats per la modificació del PGM d’actuacions compensatòries per a l’ordenació d’elements del PEPAHA i per les Normes Urbanístiques del PGM.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Durant el darrer terç del segle XIX una bona representació del món cultural, polític, intel·lectual i econòmic de Barcelona escolliren la vila de Montcada per tal de fixar la seva  segona residència. Estiuejants com Regordosa, Sagnier, Larramendi, Llanza, Del Río, Montiu,
Rocamora, Carbonell, Fins, Bofarull, Agustí, Ubach, entre d’altres, edificaren un bon nombre de cases i torres d’estiueig, modificant el paisatge urbà de la vila i iniciant un ressorgiment econòmic, social i, fins i tot, cultural de la Montcada del llindar de segle.
Aquest procés va estar afavorit per l’arribada del ferrocarril l’any 1854.
Josep Vilaseca i Galimany, figura rellevant del món industrial de la ciutat de Barcelona, propietari dels cafès Colón i Pajarita, entre d’altres, fou com molts dels estiuejants de finals de segle, un personatge compromès amb la vida social i cultural del poble. Va participar en el cost de la construcció del campanar de l’església nova (obra d’Enric Sagnier) i féu donació d’un rellotge per a la torre.
Propietari dels terrenys situats entre el carrer Montiu i la via del ferrocarril de França (adquirits poc temps abans a Josep Ventura), el 4 de juliol de 1885 va sol·licitar a l’Ajuntament el permís per construir un edifici de planta baixa destinat a cafè i casino per a la colònia estiuenca de Montcada i que va batejar com a cafè Colón. El projecte fou encarregat a l’arquitecte Francesc de Paula Vila, el qual en va presentar plànols el mes de juny.
Un any més tard, el 6 d’abril de 1886, va sol·licitar l’autorització per tal de modificar una part del projecte anterior i convertir tot el jardí del darrere (situat a tocar del carrer Montiu) en un cobert sustentat per columnes, destinat a sala de ball, amb escenari per a les orquestres i actuacions. Els plànols del nou projecte foren obra també de l’arquitecte Francesc de P. Vila.
Tot i que no s’ha conservat cap document de la remunta del pis, gràcies a fotografies de l’època sabem que en els darrers anys del segle XIX l’edifici ja presentava l’aparença actual. La inauguració del nou teatre fou un esdeveniment sense precedents en la vida social i cultural del poble. Fins i tot la companyia del ferrocarril va contribuir-hi formant un tren especial destinat a traslladar a Montcada els veïns dels pobles de les rodalies. El teatre es va inaugurar amb la  companyia d’Emilio Mario, amb l’obra “Lo que vale el talento”. Al llarg dels anys, actuaren en el local compositors com Isaac Albéniz i sopranos com Maria Barrientos, així com també artistes d’experiència contrastada com Enric Borràs i Margarida Xirgu.
L’any 1909 es va constituir l’Associació Benefico Instructiva (ABI), amb seu al Cafè Teatre Colón. La seva finalitat era la de fomentar el progrés de la població, amb especial atenció escolar i a la beneficència. D’aquesta manera s’hi va muntar una escola per als fills dels socis i s’hi organitzaven vetllades musicals. L’any 1910 es va fundar la coral de l’entitat,
adherida als Cors d’en Clavé, amb el nom d’Agrupació Coral de l’Associació Benefico Instructiva.
Per aquells anys, l’edifici del Cafè Teatre va ser adquirit per Domingo Fins Segarra, estiuejant i mecenes, que l’any 1918 el va cedir a l’associació amb la condició que aquesta no s’apartés dels seus objectius fundacionals de beneficència i educació. Al mateix temps hi va crear un patronat que vetllés pel patrimoni de l’entitat en cas que l’associació no respectés aquestes condicions. Amb el pas dels anys es van produir episodis de tensió entre el patronat i l’associació, fins al punt que l’any 1926 aquell va aconseguir dissoldre-la, apoderant-se del patrimoni i creant una nova entitat amb el nom d’Ateneu Fins. Aquest va mantenir l’activitat fins al 23 de desembre de 1931, quan el plet que mantenien l’associació i el patronat va ser resolt a favor de la primera i obligà al patronat a retornar-li totes les atribucions.
Al llarg de la dècada de 1930, l’ABI va mantenir una gran activitat social, cultural i  educativa.
En els seus locals es desenvolupaven les tasques habituals de l’escola integral i de català, s’organitzaven sessions de cinema i, per Sant Sebastià, se celebrava el ball de la Festa Major d’hivern. L’oferta lúdica es completava amb un gimnàs, una sala de billars i les actuacions del grup escènic de l’entitat, el qual va rebre un gran impuls durant el període 1950 al 1970.
Passats els difícils anys de la postguerra, la sala de l’ABI es va convertir en una cita permanent del teatre local i companyies foranes, i va esdevenir un referent cultural per al municipi. Des de l’associació s’organitzaven els actes de la Festa Major, els balls de Carnaval i, tots els caps de setmana, sessions de ball amb orquestres.
L’edifici de l’associació va ser també la seu d’altres entitats de caire cultural, com  l’Agrupació Artístic Cultural, activa durant la dècada de 1930, i dedicada a la divulgació de les lletres i les arts. També va ser la seu d’entitats esportives com la Penya de Ajedrez Montcada, fundada l’any 1925, i que va arribar a tenir setanta socis; la Penya Blanc-i-blava de Montcada i Reixac (1973) i la Penya Barcelonista de Montcada i Reixac (1974).

Bibliografia:

• AADD, 1987, ABI, 75 Anys d’Història. Associació Benefico Instructiva.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.Ll., 2001, Evolució Urbana de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J., 2010, L’Abans de Montcada i Reixac, Recull gràfic 1891-1975. Editorial Efadós.
• ALCÁZAR, J., 2005, Entre el desdeny i el compromís: L’estiueig a Montcada i Reixac (1884 – 1930),dins de “Monte Catano” N. 7. Museu Municipal Les Maleses. Montcada i Reixac.

Documentació:

• AM: Plànols dels projectes 1885, 1886, 1962.
• Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, carrer Colón.

Actuacions finca: L’any 1962, el negociat d’espectacles del Govern Civil de Barcelona va notificar a l’associació, d’acord amb els informes tècnics elaborats per l’Ajuntament, la suspensió de les activitats de la sala d’actes, ja que bona part de la seva estructura amenaçava d’esfondrar-se. El 25 d’agost de 1962, l’assemblea va acordar la demolició de dita sala i la construcció d’una nova sala de ball i espectacles. Els plànols del nou projecte foren a càrrec de l’arquitecte municipal Fernando Gordillo i Fàbregas (1926 – títol 1954).

UBICACIÓ

Veure plànol més gran