Assentament medieval de Reixac

Dimarts, 5 d'octubre de 2021 a les 09:48

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent: PGM i PE de Protecció i Millora Serralada de Marina
Classificació: SNU (no urbanitzable)
Qualificació: Clau 26 Lliure permanent. Sistema viari bàsic
Exp. RPUC: 1976/000477/B – 2001/001857/M
Relació ntiva: PGM i PE de Protecció i Millora Serralada de Marina

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments arqueològics
Núm. reg/cat: IPAAMiR: Assentament medieval de Reixac, I.AR.098.1999. PE Serra de Marina p1

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments arqueològics
Categoria: BPU
Nivell prot.: Nivell 6. AEA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Lloc d’habitació amb estructures conservades.
Cronologia: Medieval.
Context: En el sector nord-est del municipi, en els vessants de la serralada de Marina. S’hi arriba des de la pista forestal que mena al nucli de Reixac i que arrenca a la dreta del PK 7,000 de la carretera BV-5011 de Badalona a Montcada i Reixac. Un cop sobrepassada la finca de Can Piquer cal continuar cap a Can Fàbregues i el turó del Valent. El jaciment està situat poc abans d’arribar a Reixac, en una cruïlla de camins, envoltat de boscos d’alzines i roures, de vegetació arbustiva i d’àrees de reforestació controlada.
Elements: Restes d’estructures conservades i materials arqueològics d’època medieval dispersos en superfície.
L’obertura d’un camí a prop del nucli de Reixac va propiciar el descobriment d’una sèrie d’habitacions excavades a la roca granítica i tres fosses interpretades com a possibles sitges. A uns quants metres de la primera troballa es van localitzar posteriorment restes d’una altra estança. Les característiques morfològiques d’aquests llocs d’habitació han de ser molt similars a les cabanes de la vila de Ventenac. També es constata la presència
dispersa de ceràmica grisa medieval, teules i altres materials constructius en superfície o en els talls estratigràfics oberts en els marges del camí.
Ús actual: Terrenys erms.
Ús original/altres: Assentament medieval.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 20678 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El jaciment es va descobrir el 1992 arran dels moviments mecànics de terra efectuats per a l’obertura d’un camí que havia de facilitar l’accés a les àrees de repoblació forestal, molt a prop del nucli de Reixac. Les primeres notícies documentals del lloc daten del 924. Els textos escrits fan referència a un petit assentament, anomenat Pasturanicis o Reixac, format per unes poques cabanes i uns camps de conreu i corts de bestiar adjacents.
Aquesta comunitat de pagesos que creix allunyada dels perills de les vies de comunicació està àmpliament documentada al llarg dels segles X, XI i XII. La gent treballava els horts i les terrasses de vinya i cereal del voltant, emmagatzemava els excedents en sitges retallades a la roca i donava els primers passos per generar una incipient activitat artesanal (molins fariners, ferreries…). A partir de ben entrat el segle XII, i sobretot al llarg del segle XIII, aquesta mena d’assentaments seran substituïts per altres formes de poblament, que potencien l’hàbitat dispers i l’aparició dels grans masos medievals.

Bibliografia: Nou jaciment arqueològic.

  • ALCÁZAR, J. 1998: L’origen de Montcada i Reixac. Montcada i Reixac.
  • ALCÁZAR, J.; DURAN, M.; HUNTINGFORD, E. 1992: El poblament de Reixac als segles X i XI. Montcada i Reixac.

UBICACIÓ


Veure plànol més gran

Darrera actualització: 08.10.2021 | 10:25