Una exposició a la Casa de la Vila reflexiona sobre les causes i les conseqüències de les riuades del 1962

La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès és una exposició que reflexiona sobre les causes i les conseqüències d’aquesta tragèdia que va passar la nit del 25 de setembre de 1962 i que va marcar la història de bona part dels municipis de la comarca, inclòs Montcada i Reixac. La mostra és una producció de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, en col·laboració amb arxius municipals de diferents localitats vallesanes, amb motiu del 60è aniversari de l’esdeveniment. L’exposició, de caràcter itinerant, va començar el seu recorregut pel Vallès Occidental a final del 2021 i des d’ahir, 19 de desembre, i fins al 21 de gener es podrà visitar a la Casa de la Vila (Major, 32).

L’exposició a Montcada i Reixac inclou el treball col·lectiu de diferents arxius municipals comarcals, i una part específicament local, gestionada per l’Arxiu Municipal, amb imatges i documentació que provenen del fons de l’Associació Cultural Montcada, portades de diari de l’endemà de la nit tràgica, imatges que reflecteixen la catàstrofe i les seves conseqüències, fotografies provinents d’una donació a l’Ajuntament del Departament de Cultura de la Generalitat, així com documentació gràfica i il·lustrativa del que va passar, com correspondència d’entrada i sortida del consistori, cartes de condol, ofertes d’ajut d’institucions, instàncies de famílies i empreses que especifiquen el llistat de danys... material que ajuda a mostrar la dimensió que va tenir la tragèdia.

Inauguració de la mostra
El comissari de l’exposició, Jaume Parras, –acompanyat dels responsables de l’Arxiu Municipal, Joan Reglà i Tania Galán– va presentar ahir la mostra. Les dades oficials parlen de 617 persones mortes al Vallès Occidental, 30 de les quals eren de Montcada i Reixac, i la majoria de les quals eren persones que havien arribat feia poc a la comarca, provinent d’altres zones de l’Estat espanyol.

És en aquest sentit que Parras vincula el context econòmic de l’època amb la dimensió que va tenir la riuada. El canvi de paradigma del model econòmic i la ràpida industrialització va suposar la marxa de persones d’entorns agraris a les ciutats, on trobaven feina però amb salaris baixos i manca d’habitatge digne. AlVallès va proliferar el barraquisme i l’autoconstrucció a la llera del Ripoll per acollir els milers de persones que calia com a mà d’obra.

“La causa de la riuada va ser natural però no és cert que la dimensió de la catàstrofe fos inevitable; va ser culpa de la manca de planificació urbanística, de la cobdícia, de l’especulació, d’haver venut terrenys no urbanitzables, dels empresaris afamats per mà d’obra barata i de les condicions indignes en què vivia aquesta població”, va indicar Parras.

El periodista Ángel Acín, autor del llibre La Riuada del 25 de setembre de 1962 (1997), va participar al col·loqui i va oferir dades de la dimensió que va assolir la riuada a Montcada i Reixac. Com la resta de poblacions vallesanes afectades, el municipi va viure l’arribada de població immigrant –als anys 50 hi vivien 8.700 persones i al 62, al voltant de 13.500– per treballar a la indústria i va patir la manca de planificació urbanística per acollir-la, així com la permissibilitat de les autoritats, que va autoritzar la instal·lació de fàbriques a la llera del riu.

L’orografia especial de Montcada i Reixac i la brossa acumulada sota el pont de la línia de tren de Portbou, que es va convertir en una pressa, van ser dos aspectes clau perquè la riuada al municipi causés els danys que va provocar. A banda de la trentena de persones mortes, un total de 17 habitatges es van destruir totalment i altres 300, de forma parcial; i 600 famílies afectades. Els danys al municipi es van quantificar en 1,2 milions d’euros; aleshores, 200 milions de pessetes. A nivell físic, els efectes de les riuades són visibles avui dia al municipi, a partir de la canalització del riu Ripoll que es va fer al 1963.

La directora de La Veu de Montcada i Reixac, Pilar Abián, va parlar de la responsabilitat del mitjà públic municipal com a divulgador de la història local. Al 2012, amb motiu del 50è aniversari de les riuades, La Veu va elaborar el documental Les veus de la tragèdia, amb testimonis de persones que directament van patir la desgràcia de pèrdua un familiar a la catàstrofe. Es va parlar amb persones de gairebé la totalitat de les famílies afectades. La projecció de l’audiovisual i una xerrada sobre les riuades és una activitat que s’inclou a la Guia d’activitats educatives que ofereix l’Ajuntament a les escoles i cada curs, alumnat de cinquè i sisè hi participa.

L’alcalde, Bartolo Egea, va cloure l’acte destacant que “el 25 de setembre de 1962 va marcar la vida de molta gent per sempre i per a moltes d’elles, aquesta ferida encara és oberta”. L’edil va recordar les víctimes mortals i les persones que van patir danys als seus habitatges i empreses i va destacar també la solidaritat que va mostrar la població de Montcada i Reixac aquells dies. El vídeo de la presentació de l’exposició es pot veure al canal de Youtube de La Veu de Montcada i Reixac.