L’Ajuntament demana a la ciutadania que reivindiqui el tractament singular per a Montcada i Reixac

Especialistes en geografia, urbanisme i polítiques socials avalen la petició de l’Ajuntament de Montcada i Reixac de reclamar un tractament singular per al municipi per fer front al cost que suposa l’esquarterament del territori. Ho van  posar de manifest ahir dimarts, 21 de març, durant l’acte de presentació al públic de ‘Montcada i Reixac diu prou’, celebrat al Teatre Municipal. L’acte va comptar amb la presència del geògraf i exsecretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo; el geògraf i presentador de TV3 Francesc Mauri i la sociòloga i consultora de polítiques urbanes i innovació social Mariela Iglesias.

La declaració de singularitat pretén que al municipi se li atorgui aquest reconeixement per fer front a l’impacte econòmic, social i urbanístic de la sobrecàrrega d’infraestructures viàries, ferroviàries i fenòmens naturals, que en la seva majoria no tenen cap contrapartida a benefici de la ciutat. La fórmula per obtenir aquest reconeixement és la creació d’un marc normatiu, amb una llei sectorial que reconegui la singularitat del municipi i que li aporti els recursos econòmics necessaris per fer front a les accions que cal fer realitat per minimitzar-ne l’impacte.

‘A les forces polítiques que heu vingut avui us demano unitat i que esdevingui altaveu d’aquesta petició i a la ciutadania, que us feu nostre el projecte perquè ens  hem guanyat el dret a reivindicar els nostres drets’, va manifestar l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos. L’edil va presentar a la ciutadania l’estudi que l’Ajuntament va encarregar a Barcelona Regional per tal de valorar el cost que suposa la presència sistemàtica d’infraestructures al municipi, a més del seu impacte sobre la salut, el medi ambient, la cohesió social i en el dia a dia de la ciutadania. ‘El que ens diferencia d’altres poblacions afectades per infraestructures és que Montcada i Reixac és l’única ciutat metropolitana on aquestes travessen un elevat percentatge de teixit urbà i residencial’, va indicar Campos.

L’estudi detalla que a Montcada i Reixac hi ha 29 quilòmetres d’infraestructures viàries i ferroviàries que travessen el territori; a més de grans vials com la C-58 –hi passen 160.000 vehicles a diari– i la C-33, que des de l’alliberament dels peatges ha comportat un pas diari de més de 350.000 vehicles a Montcada i Reixac. Cada dia hi passen 510 trens, també té implementades 41,76 hectàrees d’infraestructures ambientals d’ús metropolità (com l’EDAR o l’ecoparc), les línies d’alta tensió i el gasoducte per que passa per tot el municipi i que no li donen servei; els 40 quilòmetres de xarxa hidrogràfica o el 34% de zones de connectivitat ecològica que presenten una situació crítica per la presència d’infraestructures.

L’estudi estima que el cost econòmic que suposa per al municipi l’esquarterament territorial és de 17,1 milions d’euros; 4,3 són costos econòmics directes i 12,8 milions, de costos indirectes provocats pels efectes barrera, els passos a nivell... Com a exemple del que representa per a l’Ajuntament donar servei a un municipi esquarterat, l’alcaldessa ha indicat que la neteja viària i la recollida d’escombreries costa 48 euros per habitant més que a poblacions similars, com Ripollet o Barberà, el que representa un pressupost anual de 4,3 milions d’euros, un 10% del pressupost municipal. Respecte l’impacte social, els recorreguts al municipi són 9 minuts més elevats per superar les barreres que no pas si els camins fossin rectes. L’estudi aportada dades sobre la qualitat acústica, atmosfèrica i lumínica.

Solucions
L’estudi de Barcelona Regional aporta un total de 70 actuacions per pal·liar l’impacte de les infraestructures i dignificar i cohesionar el territori, pressupostades en 94 milions d’euros –a més dels 621 milions d’euros del soterrament de l’R2. El president de l’Àrea Territorial, Jordi Sánchez, va presentar aquestes propostes de millora, alguna de les quals l’Ajuntament ja ha posat en marxa. ‘L’obsessió d’aquest govern municipal és la cohesió territorial i social del municipi’, va indicar l’edil, qui va parlar de projectes viaris, ferroviaris i vinculats a les barreres naturals.

El soterrament de l’R2 és la peça fonamental per a la cohesió territorial i altres projectes vinculats als trens són la nova estació de Can Sant Joan, l’intercanviador modal entre l’R2 i l’R4 i el desdoblament de l’R3. A nivell viari, l’edil va indicar que ‘treballem per convertir en avingudes metropolitanes la C-17, l’N-150 i l’antiga N-152, creant-ne espais d’urbanitat’. Vinculat a espais naturals, el projecte apunta la solució al barraquisme de la llera del Besòs, la connexió fins al parc Salvador Allende de la xarxa ciclable paral·lela al Ripoll que neix a Sabadell –actualment arriba fins al polígon de la Ferreria–, l’anella cívica de carrils bici que connecten tot el municipi o la conservació del Pla de Reixac.

Avals d’especialistes
El geògraf Oriol Nel·lo va definir el projecte ‘Montcada i Reixac diu prou’ com un pla per a la vida i per a l’equitat metropolitana i que té com a mèrit ‘dir prou i donar una alternativa’. El geògraf i presentador de TV3 Francesc Mauri va indicar a la seva intervenció que ‘els trens han d’estar propers a la ciutadania i soterrats’, tot defensant el projecte de soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac. La sociòloga i urbanista Mariela Iglesias va parlar del perill de la segregació territorial per a la convivència i va dir que les ciutats han de generar ‘distribució social, cohesió comunitària i autoestima col·lectiva’.

El contingut íntegre del projecte ‘Montcada i Reixac diu prou!’, així com el vídeo de la presentació al Teatre Municipal es pot consultar al nou espai allotjat al web municipal: https://www.montcada.cat/temes/mirprou/