Exposició. Mihoko Ono

Inauguració: 9 de setembre, 19.30 h

Mihoko Ono. Ichi-go Ichi-e

La filosofia zen, amb l’ichi-go ichi-e ("una oportunitat, una trobada") al centre, ens convida a viure cada instant com un esdeveniment únic, ple de significat efímer. Arrelada en la impermanència i el mu (el buit que no és absència, sinó la font de tota possibilitat), aquesta visió promou una atenció plena semblant a la meditació zazen, en la qual la ment es buida per abraçar l’aquí i l’ara. Aquest enfocament contrasta amb la concepció occidental del temps, heretada de la Il·lustració, que ens veu atrapats en una cursa cap al progrés. El capitalisme modern fragmenta el temps en moments productius, convertint-nos en ocells que volen contra el vent, incapaços d’aturar-se a contemplar la bellesa del present.
L’artista japonesa Mihoko Ono (Tòquio, 1954) encarna aquesta saviesa zen en les seves obres de sumi-e, una tècnica de pintura amb tinta aiguada on cada traç és un acte irrepetible, com l’instant que defineix l’ichi-go ichi-e. Les seves pinzellades, carregades d’intenció i silenci, uneixen cos i esperit en un gest que captura l’essència del moment. Les seves obres, sense títol, són espais oberts que conviden l’espectador a completar-ne el sentit, creant un diàleg íntim i únic, com una cerimònia del te en la que cada detall ressona profundament.
A diferència de l’art occidental, sovint marcat per l’ambició de transcendència, l’acumulació de detalls i la recerca de permanència, el sumi-e d’Ono abraça la simplicitat i l’efímer. Com els haikus, que condensen la bellesa en poques paraules, les seves pintures combinen el negre de la tinta i el blanc del paper per revelar l’equilibri del món en la seva forma més pura. Aquest minimalisme, inspirat en el zen, desafia la mentalitat occidental de conquesta del futur, proposant una pausa per endinsar-se en l’instant.
En un món dominat per la urgència i la desconnexió, l’ichi-go ichi-e i l’obra d’Ono són un recordatori de la saviesa zen: viure el present, abraçar el buit i trobar profunditat en cada trobada fugaç és un acte de resistència. Cada pintura, com cada moment, és una invitació a aturar-se, respirar i descobrir el sagrat en allò que passa i no torna.

Jordi Garrido
Historiador i crític d’art