El DILM 2023 reivindica l’ús de les llengües maternes per promoure la diversitat cultural
L’activista i escriptora Nadia Ghulam i la traductora Marga Castells van participar ahir dimarts, dia 21, a l’acte central del Dia Internacional de la Llengua Materna a Montcada i Reixac.
Dia Internacional de la Llengua Materna (DILM) 2023 a Montcada i Reixac
L'acte central de l'efemèride (21 de febrer) va girar al voltant de la dona com a transmissora de les llengües maternes i de com la tradició oral ajuda a que es continuïn parlant algunes llengües d'arreu del món.
Una cinquantena de persones va participar ahir dimarts, 21 de febrer, a l’acte central del Dia Internacional de la Llengua Materna (DILM) 2023 organitzat per l’Ajuntament de Montcada i Reixac, les biblioteques, el Pla Educatiu d’Entorn i el Servei Local de Català, a la Biblioteca Elisenda. La dona com a transmissora de les llengües maternes era l’eix central de la proposta, exposat amb la presentació del llibre El suïcidi i el cant, de landais, poemes breus en llengua paixtu; i la intervenció de l’activista i escriptora afganesa Nadia Ghulam.
El suïcidi i el cant (editorial Karwán) és un recull de petits poemes de transmissió oral (landais) de les dones de la cultura paixtu, a l’Afganistan. Els landais són poemes breus d’una intensitat i bellesa inusitades que les dones paixtus de les valls afganeses i els camps de refugiats del Pakistan improvisen per parlar sobre l’amor, l’honor i la mort. La veu dels landais és la d’una dona lliure que manifesta les seves inquietuds i els seus plaers i que canalitza a través d’aquestes manifestacions orals un crit desconsolat davant l’opressió de la societat tribal i patriarcal en què viu.
El llibre el va presentar la traductora Margarida Castells, qui ha traduït al català l’obra recopil·lada pel poeta i filòsof afganès Sayd Bohodín Marjruh. Castells va destacar la importància d’aquests breus poemes per mostrar la situació de les dones paixtu, oprimides per una societat patriarcal.
Nadia Ghulam va destacar que al seu país d’origen, l’Afganistan, es parlen desenes de llengües però que els reiterats conflictes armats al país estan diluint aquesta diversitat lingüística. Va explicar que la llengua paixtu la va aprendre en un camp de refugiats perquè volia conèixer la llengua d’origen del seu pare i va expressar la importància de conèixer diferents llengües. Va llegir landais fets per ella mateixa al camp de refugiats, així com d’altres escrits per dones afganeses.
‘Montcada i Reixac és un municipi molt ric culturalment, s’hi parlen més de trenta llengües i cadascuna d’elles ens enriqueix’, va expressar la regidora d’Igualtat, Feminismes i LGTBI i d’Educació, Jessica Segovia, qui hi va intervenir en nom de l’Ajuntament.
L’arbre i les escales de les llengües maternes
Les aules d'acollida dels centres educatius de Montcada i Reixac han creat un arbre de les llengües on queden representades cadascuna de les llengües maternes de l'alumnat de les aules d'acollida. Cada arbre pretén posar en valor la diversitat lingüística dels centres educatius, així com l’existent al municipi.
- Plaça Nicaragua: Institut escola El Viver i Centre de Formació d’Adults de Montcada i Reixac
- Espai verd del carrer Llevant: Institut La Ribera
- Parc Salvador Allende: Escola Font Freda i Institut Montserrat Miró
- Parc de la Llacuna: Escola Elvira Cuyàs i Institut escola Mas Rampinyo
- Parc de la Ferreria: Institut La Ferreria
L’Espai Jove Can Tauler, la Muntanyeta Viu, el Servei Local de Català o el grup de dones del programa d’acompanyament al reagrupament familiar també han elaborat arbres de llengües als equipaments municipals. D’altra banda, les escales del vestíbul de Montcada Aqua mostren la paraula mare en diferents llengües que es parlen a Montcada i Reixac.
Objectius del DILM
El 21 de febrer es commemora arreu el Dia Internacional de la Llengua Materna, promogut per la UNESCO, amb la intenció de fer un reconeixement a la diversitat lingüística i cultural i al plurilingüisme.
A Montcada i Reixac, l’any 2018 es va organitzar per primer cop una actuació per commemorar el DILM que va tenir continuïtat amb noves propostes els anys 2019, 2020, 2021 i 2022. En cada ocasió s’han triat diferents temes per donar a conèixer la diversitat lingüística: els jocs populars, la tradició oral (el conte), la salutació, les onomatopeies, les expressions i frases fetes i, enguany, la transmissió oral i la paraula mare.
