Big Mama presenta el seu espectacle dedicat a Teresa Pàmies

Dilluns, 11 de novembre de 2019 a les 00:00

Els actes a Montcada i Reixac dedicats al centenari del naixement de l'autora continuen amb programes de ràdio especials i clubs de lectura.

Un dels actes més destacats del programa a Montcada i Reixac de l’Any Pàmies és l’espectacle ‘La llengua com a ofici’, que la cantant Big Mama oferirà aquest dijous, 14 de novembre, a l’Auditori Municipal (plaça de l’Església, 12), a les 19.30 h. Es tracta d’una conferència-concert, amb 10 cançons, que l’artista ha creat a partir de la seva passió per l’obra de Pàmies, en considerar-la que parlava des d’una perspectiva diferent, amb un intents component humà i una visió d’esquerres i feminista.

El programa de l’Any Pàmies a Montcada i Reixac es complementarà amb un espai especial de Montcada Ràdio, del que realitzen les biblioteques, ‘Signatura 020’. Serà aquest dimecres, 13 de novembre, a les 13.05 h i a les 19.05 h. També hi haurà dos clubs de lectura a la Biblioteca Elisenda sobre dos llibres de Pàmies: aquest dimarts, dia 12 (19 h), amb La filla del gudari; i el 2 de desembre (18.30 h), amb Dona de pres.

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919-Granada, 2012) es va formar en el periodisme de manera autodidacta i als 18 anys, dirigia el setmanari 'Juliol, de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya'. Pàmies també va ser la secretària general de l’Aliança Nacional de la Dona Jove d’aquest moviment fins que va esclatar la guerra civil espanyola.

Amb 20 anys, l’autora es va haver d’exiliar amb el seu pare, també comunista. El seu exili va començar en un camp de treball de França. Després, va aconseguir fugir a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic, on va poder fer estudis de periodisme a la Universitat Femenina. En acabar la Segona Guerra Mundial, Pàmies va tornar a Europa; primer a Belgrad, aleshores, capital de l’antiga Iugoslàvia i després a Praga (en l’època de Txecoslovàquia), on va treballar de redactora i locutora de les emissions en castellà i català que es feien des de la ràdio de la ciutat eslava. 

Va tornar a Catalunya al 1971, gràcies a l’èxit del seu llibre Testament a Praga, sobre les memòries del seu pare, amb el qual va guanyar el premi Josep Pla. Amb més de 50 anys i ja a Barcelona, va aconseguir viure dels seus llibres i la seva feina com a periodista i traductora, sense deixar de banda la militància i la participació activa en el moviment feminista. La seva obra inclou una cinquantena de llibres i, entre d’altres reconeixements, al 2001 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Darrera actualització: 11.11.2019 | 09:34