1.1. NECESSITAT DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE PROTECCIÓ I CATÀLEG DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, HISTÒRIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

El procés de creixement de la població, per la via del Pla General Metropolità vigent, condueix a la desaparició de molt patrimoni arquitectònic, ja que no el va tenir en compte en la seva redacció.

El Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana de 1976, actualment vigent, i fou objecte d’aprovació definitiva per acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona, del 14 de juliol de 1976. A les Normes Urbanístiques, en l’article 20 Protecció de valors artístics, històrics, arqueològics, típics i tradicionals” es manifesta l’esperit de redactar el Plans Especials i els Catàlegs de Protecció dels municipis de l’àrea que s’estén el PGM, sent aquest el cas de Montcada i Reixac.

La necessitat de protecció es justifica plenament pel fet que la imatge de la població, així com la història que reflecteix, és patrimoni col·lectiu de tots els montcadencs. Cal distingir entre la propietat privada de l’edificació i la propietat col·lectiva de la imatge urbana que cada edifici, considerat aïlladament i sobretot com a part d’un conjunt, determinen. Aquesta imatge constitueix el paisatge urbà quotidià de tots els ciutadans i és per això que, d’alguna manera, és patrimoni comú que l’administració pública ha de protegir adequadament.

El Pla Especial i el Catàleg, resulten els instruments urbanístics adequats per a garantir aquest tractament singular i individual alhora que per aquest mateix motiu, el camp de selecció dels béns que han de formar part del Catàleg resulta acotat i especialitzat

L’equip redactor agraeix la col·laboració dels montcadencs que han estat consultats i que, d’una o altra manera, han ajudat a tirar endavant aquest treball, dedicant-lo especialment a tots aquells que amb el seu esforç van potenciar i endegar que el Pla Especial es portés a terme.

1.2. ANTECEDENTS

L’ajuntament de Montcada i Reixac va sol·licitar, en data de juliol 1998, la redacció d’un Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Aquest document es va lliurar a l’ajuntament el 1999 i contenia 99 elements inventariats que es varen ampliar fins a 107.

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Montcada i Reixac va acordar, en sessió plenària celebrada el 10 de setembre de 2001; Primer.- Aprovar la llista dels elements inventariats que han de passar a formar part del Catàleg i del Pla de Protecció del patrimoni històric, que s’assenyalen en el punt 2 de la present memòria (un total de 63 elements). Segon.- Suspendre, pel termini d’un any a comptar des de la publicació d’aquest acord, l’atorgament de llicències d’enderrocament de les edificacions incloses en la esmentada llista d’elements que han de formar part del Catàleg i del Pla de Protecció del patrimoni històric i arquitectònic. Tercer.- Publicar aquest acord en el DOGC i en el BOP.

Seguidament, a l’any 2001 es va redactar el Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac, amb 75 elements a protegir. Aquest es va iniciar la seva tramitació administrativa amb una aprovació inicial el 23/07/2002, exposició pública sense al·legacions, aprovació provisional el 25/07/2002 per part del consistori, però no es va arribar a aprovar definitivament.

Dins del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” de la Diputació de Barcelona, a sol·licitud de l’ajuntament, va aprovar la contractació de l’actuació “ Treball d’actualització del Catàleg de patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Montcada i Reixac” en data 25 d’octubre de 2013.

1.3. MARC GENERAL

Els criteris de desenvolupament urbanístic sostenible es basen, entre d’altres aspectes, en l’establiment d’un model d’ordenació equilibrat que utilitzi racionalment el territori, el medi ambient i els recursos naturals. Assolir aquesta fita, definida pel Text Refós de la Llei d’Urbanisme (en endavant, TRLUC), comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels valors històrics, arquitectònics arqueològics, culturals i paisatgístics, així com dels valors identitaris dels municipis.

Per a aconseguir l’efectivitat de les mesures de protecció, els municipis han de tenir en el seu planejament un catàleg de béns protegits, que ha d’incloure aquells que figuren en els inventaris del Departament de Cultura ( béns culturals d’interès nacional, béns culturals d’interès local i espais de protecció arqueològica), els protegits per altra via sectorial o els que el municipi vulgui protegir per la via urbanística.

La Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’art. 127 de l’Estatut d’Autonomia, té competència exclusiva en matèria de patrimoni cultural català. En aquest sentit, el Departament de Cultura, el Servei Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana, els consells comarcals i els ajuntaments, d’acord amb la Llei de patrimoni Cultural Català (en endavant, LPCC) i la legislació local, assumeixen importants atribucions de protecció del patrimoni cultural local, dins de l’esfera de les seves competències.

L’art. 144 de l’Estatut d’Autonomia atorga, en matèria de medi ambient, a la Generalitat de Catalunya competència compartida per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Així mateix, li correspon la competència exclusiva de regulació i declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals.

En data 19 de setembre de 2018 el Conseller de Territori i Sostenibilitat va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla general metropolità d’actuacions compensatòries per l’ordenació singular d’elements del Pla especial urbanístic i Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Montcada i Reixac i es va publicar als efectes de la seva executivitat en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7734 de data 25 d’octubre de 2018.

Aquesta modificació té per objecte establir les actuacions compensatòries i desafectar els sistemes, els béns protegits pel Pla especial urbanístic i Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental, per fer compatible la consolidació del seu aprofitament urbanístic i la seva protecció.

D’aquesta manera, els paràmetres d’ordenació urbanística dels béns 05.EA, 09.EA, 10.EA, 29.EA, 30.EA, 31.EA, 32.EA, 34.EA, 36.EA, 37.EA, 39.EA , 41.EA 42.EA i 46.EA venen regulats per la indicada Modificació i s’incorpora a la fitxa de cadascun  d’ells el plànol d’ordenació.

1.4. OBJECTIUS

En el marc  del planejament urbanístic , un Pla Especial i Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Històric, arquitectònic  i ambiental  (en endavant, PEUPiC) és un document normatiu que permet als ajuntaments protegir el patrimoni més significatiu del municipi. A través de fitxes individualitzades identifica els conjunts i els elements patrimonials rellevants (arquitectònics, arqueològics, paleontològics, socioculturals, etnològics, naturals i ambientals o paisatgístics) i estableix el nivell de protecció al qual estan subjectes, determinant el tipus d’intervencions o actuacions possibles d’acord amb el contingut normatiu de Pla, per tal de garantir la preservació dels valors i de les formes tradicionals d’ocupació humana del sòl.

El propi Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana de l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, en l’article 20 Protecció de valors artístics, històrics, arqueològics típics i tradicionals, diu textualment: 1.- La Corporació Metropolitana de Barcelona i els Ajuntaments de l’àrea a que s’estén aquest Pla promouran, en l’exercici de llurs competències, la inclusió en el Catàleg o en els Catàlegs dels edificis o construccions, o dels conjunts, que la justifiquin per llur interès, artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional. 2.- També promouran i, quan correspongui, aprovaran Plans especials per a la protecció dels valors que s’esmenten en l’apartat anterior i per a la protecció de paisatges, jardins, indrets, racons i altres elements d’interès artístic, arqueològic, històric, tradicional o típic, encara que en aquest Pla General no hi sigui expressament prevista aquesta operació de protecció.

Aquest PEUPiC té en compte les determinacions de la Llei 9/1993 de
Patrimoni Cultural Català.

En aquest marc, els objectius bàsics del Pla Especial Urbanístic de
Protecció i Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental
del municipi de Montcada i Reixac són els següents:

• Inventariar exhaustivament els béns immobles, els jaciments arqueològics i altres elements singulars de valor patrimonial, així com els valors naturals i paisatgístics del municipi, amb la finalitat d’aprehendre el territori i facilitar la presa de decisions quant a quins elements cal protegir.
• Aprofundir en el coneixement de la història de cadascun d’aquests
  elements, així com dels trets urbanístics i arquitectònics que els defineixen i caracteritzen, per a determinar els seus valors històrics, tipològics i ambientals, definir els motius de la seva catalogació i fixar la categoria i nivell de protecció.
• Establir un seguit de mesures urbanístiques de protecció jurídica que serveixin d’instrument normatiu capaç de permetre la preservació i la posada en valor de tots aquests elements.
• Proporcionar a l’Ajuntament una documentació que li permeti explicar fàcilment el treball a terceres persones: equip de govern, ciutadania, etc.
• Permetre la difusió i el coneixement per part de la ciutadania dels valors patrimonials, naturals, paisatgístics i de la història que aquests elements transmeten.

1.5 L’ARQUITECTURA DE MONTCADA I REIXAC COM A PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I CULTURAL

L’arquitectura és un testimoni directe del desenvolupament i passat històric de cada poble, de manera que li confereix un caràcter propi i diferenciat davant d’altres. Segons el màxim moment de creixement i la transformació lenta o ràpida de les estructures urbanes, adquireix una forma única que és la que ens arriba avui en dia.

Montcada i Reixac ha esdevingut en els darrers anys una vila atractiva per a molta gent. Són molts els que avui decideixen establir-se a Montcada i Reixac i l’elegeixen com a primera residència, atrets pel seu creixement urbanístic. Però l’elecció no és gratuïta, sinó que cal buscar-la en una sèrie de factors que la fan adient: la proximitat de Barcelona i la seva xarxa industrial i de serveis.

La imatge que dóna caràcter a la població és el carrer Major, d’origen medieval, però ha patit importants transformacions al llarg dels segles. Amb tot, la vila actual és fruit del desenvolupament urbanístic dels segles XIX i XX generat per la pràctica de l’estiueig de la burgesia barcelonina, el qual va afavorir el traçat de nous carrers (Colon, Montiu, Sant Lluís i Elionor) i, com a conseqüència, el creixement de Montcada més enllà del carrer Major.  

El procés d’industrialització de  Montcada i Reixac, iniciat  a començament del segle XX, ha anat transformant de nou i de forma continuada el seu urbanisme, el qual, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, no ha estat sempre respectuós amb el passat.  Les zones del barri antic s’han modificat sense criteri històric i les zones rurals van desapareixent per donar pas a grans àrees d’urbanització en detriment dels antics assentaments rurals, amb alguns d’ells abandonats i en procés de degradació.

És, doncs, un moment delicat per l’arquitectura i l’ urbanisme de Montcada i Reixac, però, també, és un moment de valoració del passat històric de cada poble. L’estudi del patrimoni arquitectònic i urbanístic ha de servir per valorar aquest com a herència cultural i per, des de l’òptica actual, fer-lo necessari i partícip del present.

1.6. FORMACIÓ DEL PATRIMONI A MONTCADA I REIXAC

El patrimoni construït de Montcada i Reixac, pertany majoritàriament als segles X, XVIII, XIX i primera meitat del XX; hi ha, però, les excepcions d’alguns edificis medievals del casc antic i d’algunes construccions rurals, l’origen de les quals està documentat també des d’època medieval.

Atenent al procés de formació del municipi, podem englobar les edificacions en dos grups.

Un primer grup comprèn el conjunt d’edificis que van contribuir a la formació del nucli vell de la vila. Te els seus orígens a l’Edat Mitjana i se situa al voltant del carrer Major i de l’església parroquial. L’edificació es va anar estenent al llarg del camí ral de Barcelona a Granollers. També formen part d’aquest grup els edificis que conformen el carrer Colon que comunica amb l’estació del ferrocarril .

En segon lloc, hi ha totes aquelles edificacions rurals, les masies, les quadres i les torres d’estiueig, que, distribuïdes pel terme municipal i integrades en determinats elements del paisatge, presenten un especial interès.

 1.7. METODOLOGIA DE TREBALL

 1.7.1  Equip redactor

L’equip adjudicatari de la redacció del PEUPiC de Montcada i Reixac fou Gorina i Farrés arquitectes SLP, format per Josep Lluís Gorina i de Travy (arquitecte) i Ricard Farrés i Casadesús (arquitecte); Jaume Alcazar i Parera (historiador) i  com a col·laborador, Jordi Farrés Casadesús (delineant informàtic).

La tasca de direcció i coordinació del treball s’ha portat a terme directament des del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, així com la definició de les directius metodològiques i científiques per a la redacció dels documents, la recopilació de la documentació (fotografies antigues, plànols antics dels béns, planimetria i cartografia) dipositada a l’arxiu general de la Diputació de Barcelona i a l’arxiu del propi Servei, l’elaboració de les fitxes corresponents als bens arqueològics i l’assessorament infogràfic.

Els tècnics que han participat en l’equip redactor com a representants de l’SPAL han estat: Raquel Lacuesta Contreras, doctora en Història de l’Art i Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió (STiCD) en el moment de l’encàrrec; Imma Vilamala i Aliguer, historiadora; David Galí i Farré, historiador,  Àlvar Caixal i Matas, arqueòleg;  Jordi Grabau i Fígols, infògraf, i Lucía Fernández Arias, administrativa.

L’equip redactor també ha comptat amb la col·laboració dels Serveis Tècnics de l’ajuntament de Montcada i Reixac, representats per Josep Gomis Novell, arquitecte Cap del Servei d’Urbanisme i Habitatge, Enric Martínez Vallmitjana, arquitecte municipal,  i Júlia Vinent Ramírez de Arellano, Cap Tècnica de Parcs i Jardins.

 1.7.2 Abreviatures dels autors de les fotografies

En els peus de les fotografies i plànols de les fitxes hi ha l’abreviatura del nom dels autors. S’adjunta el llistat amb els acrònims i el nom sencer.

ACM:,Àlvar Caixal Mata.
ALR: Albert López Rovira.
ATV: Àngel Toldrà Viazo.
BAM: Bruna Àlvarez Mora.
BR: Berta Roca.
CC: Carles Carbonell.
CCM: Carme Carmona Marin.
CFA: Conxita Ferrer Álvarez.
CN: Chema Navarro.
DAV: David Asensio Vilaró.
DGI: Daniel Giner Iranzo.
DPU: David Parcerisa Ungé.
DMF: Daniel Moly Fernández.
GBP: Gemma Busqué Palau.
GH: Gemma Hidalgo.
IMO: Isabel Muñoz Olmos.
JAP:  Jaume Alcázar Parera.
JBS: Josep Bacardit Sanllehí.
JLG: Josep Lluís Gorina de Travy.
JC: Joan Cebollero.
JCB: Jordi Contijoch Boada.
JM: Jordi Moisés.
JoGF: Jordi Guàrdia Felip.
JGF:  Jorge García Fernández.
JR: Jordi Ramos.
JVR: Júlia Vinent Ramírez de Arellano.
LG:   Laura Grau.
LMP: Lourdes Moret Pujol.
MD: Mercedes Duran.
MTB: Museu Torre Balldovina.
PO: Pedro Otiña.
RLC: Raquel Lacuesta Contreras.
RF: Ricard Fernández.
VH: Víctor Heredia

1.7.3  Desenvolupament per etapes

La revisió s’ha desenvolupat en dues etapes:

 Treballs previs a la redacció del PEUPiC (etapa 1)

Treball de camp de verificació i visita dels béns del catàleg de 2001

Compilació de dades:

• Consulta de les corresponents referències cadastrals i coordenades (via telemàtica).
• Consulta del PGM, Actualització de Juliol 2013 (via telemàtica).
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac de 1999.

Recopilació de normativa:

• Anàlisi del documents de planejament vigents relatius a la protecció del patrimoni del municipi: El Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac de 2001, establint els criteris de selecció dels elements amb valor patrimonial que s’ha considerat incorporar al PEUPiC
• El Pla Especial de protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, aprovat el 16 d’abril de 2002 (DOGC de 24/05/2002).
• El Pla director urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, aprovat definitivament el 29 d’abril de 2005.El Decret 146/2010 de 19 d’octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola, on s’amplia l’àmbit, entre d’altres en el T.M. de Montcada i Reixac, (DOGC núm. 5745, de 29/10/2010).
• El Pla director urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, aprovat definitivament el 29 d’abril de 2005.
• Pla especial de Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Montcada i Reixac, aprovació definitiva el 8/07/2016. (DOGC de 15/09/2016).

Recerca documental:

• Consulta i buidat de l’Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu (en endavant: IPPCE), elaborat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya l’any 1980.
• Consulta i buidat de l’Inventari de d’Immobles d’Interès arquitectònic de Propietat Municipal, (en endavant: IIAPM) elaborat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona l’any 1988.
• Consulta i buidat del Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac de 2001 (no aprovat definitivament).
• Consulta i buidat de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya (en endavant: IPCIC), elaborat i successivament actualitzat per la Generalitat de Catalunya.
• Consulta i buidat de la Carta Arqueològica de Catalunya (en endavant: CAC), elaborada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de l’Àrea de Coneixement i recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
• Consulta i buidat de les memòries de les intervencions arqueològiques i dels estudis històrics precedents realitzats en l’àmbit municipal i en el context territorial proper per obtenir més dades referents a l’origen i l’evolució històrica dels elements patrimonials.
• Consulta i buidat dels fons bibliogràfic, fotogràfic i documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (en endavant: SPAL)de la Diputació de Barcelona.
• Consulta i buidat dels fons de l’Arxiu Municipal de Montcada i Reixac.
• Consulta i buidat de l’Arxiu Nacional de Catalunya: Fons documental de la Maquinista Terrestre y Marítima.
• Consulta i buidat de l’Arxiu de la Fundació Cultural Montcada.

Tractament de cartografia:

Adaptació de la cartografia del PGM i preparació de bases per a la incorporació específica fruit dels treballs portat a terme.

Treball de camp

Realització del treball de camp de verificació i visita dels béns del catàleg de 2001, i dels nous elements proposats. Incloent la presa de fotografies, la ubicació sobre el territori i la constatació de que cap d’aquest elements havia desaparegut o havia estat modificat. La identificació de tots aquells elements d’especial interès natural i paisatgístic.

L’equip redactor ha realitzat un total de onze visites, a les que han assistit tant representants de l’SPAL com de l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

DATA	ELEMENTS VISITATS
27/11/2013	Casa de la Vila, Reixagó i Casa de les Aigües
02/02/2014	Ponts de ferrocarril, cementiri, font de Mitja Costa, turó de Montcada
16/02/2014	Les Maleses
02/03/2014	Mirador torre dels Conills
04/04/2014	Torre dels Frares, Reixac, Can Moia, Carrer Major
05/04/2014	Ascensió al turó de Montcada
27/04/2014	Aqüeducte petit
11/05/2014	Mirador de l’Estrella, aqüeducte del Vallès I
18/05/2014	Puig Castellar, mirador del turó del Sextet
14/09/2014	Can Rocamora, Ca n’ Albinyana, Llera del Ripoll i Besòs
15/09/2014	Plataners crta. Vella i Ripollet. Arbreda de Mas Duran.
21/10/2014	Arbrat d’interès local

Treballs de redacció de les fitxes individualitzades del PEUPiC i elaboració del Quadre resum (etapa 2)

 Recerca documental específica per a conèixer la història concreta dels béns immobles, els jaciments arqueològics i altres elements singulars de la població, recollint les seves característiques urbanístiques i jurídiques i descrivint els seus valors tipològics, arquitectònics i ambientals, tant rurals com urbans.

Elaboració d’una fitxa resum específica per a cadascun dels elements estudiats, recollint les dades obtingudes gràcies al treball de camp i d’arxiu. Aquestes fitxes individualitzades del Elements Arquitectònics (EA) i conjunts Arquitectònics (CA), els Béns Arqueològics i Paleontològics (BARP), els Béns Naturals (BN) i els Béns Ambientals i Paisatgístics (BAMP), tenen el format establert pèl departament de Territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i incorporaren les aportacions singularitzades del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Definició d’unes propostes de protecció del patrimoni municipal en el seu conjunt, adientment recollides, analitzades i descrites en la corresponent memòria específica. Tenen la vocació de salvaguardar, conservar, restaurar i difondre els elements catalogats.

Definició d’unes propostes de protecció específiques per a cada element concret, en funció dels nivells de protecció predefinits, especificant quines parts són les de major interès, quines són modificables i, si així s’estableix, de quina manera es pot intervenir en el conjunt.

Georeferenciació de tots els elements inclosos en el PEUPiC, amb coordenades UTM del sistema de referència ETRS89, per tal que la informació sigui exportable al SITMUN (Sistema d’Informació Territorial Municipal utilitzat per la Diputació de Barcelona) i al programa INSPIRE, que promou l’harmonització de la geoinformació arreu d’Europa.

Redacció del document final del Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac.