Manifest 26 d'abril. Dia de la Visibilitat Lèsbica 2021

Dilluns, 26 d'abril de 2021 a les 00:00

A càrrec de l'Ajuntament de Montcada i Reixac i l'Observatori Contra l'Homofòbia.

L'any 2008, tres anys després de l'aprovació del matrimoni igualitari, es va acordar el dia de la Visibilitat Lèsbica per iniciativa de Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals (FELGTB). La seva commemoració en el món encara és incipient, però va tenir especial acolliment a Sud-amèrica. Per exemple, a l'Argentina, és un dia per a recordar l'assassinat de Natalia Gaitán per part del pare de la seva parella, i també per a reclamar diferents injustícies que pateixen les dones lesbianes.

Per aixòrecordem aquesta V de Visibles, perquè revivim aquest gest que ens va empoderar en el seu moment, que ens va impulsar a expressar-nos en llibertat sent qui som i estimant a qui estimem i, sobretot, a nosaltres mateixes.

És important seguir reclamant la visibilitat lèsbica perquè la realitat que ens envolta continua donant per fet l’heterosexualitat. Als centres de treball, als centres educatius, en l’àmbit sanitari, en les residències de gent gran, en centres esportius, es donen constantment situacions de discriminació directa o indirecta.

Les  interaccions se segueixen donant en clau ‘hetero’. Per exemple, rebre preguntes o comentaris incòmodes assumint l’heterosexualitat immediata com ‘tens nòvio?’ o ‘llàstima que siguis lesbiana’ crea situacions d’estrés i malestar a la feina. No tenir referents o rebre insults o bullying a l’escola o a l’institut per ser lesbiana és una altra de les situacions més comunes i que genera sentir-se fora de lloc. Que en les revisions ginecològiques es doni per fet que es tenen relacions sexuals heterosexuals i s’apliquin protocols inadequats genera situacions violentes i que moltes lesbianes evitin acudir a les cites. Pel que fa a reproducció assistida encara hi ha molt camí per fer per aconseguir els plens drets en unes institucions que no s’han revisat ni modernitzat suficientment, on encara no existeix l’homomaternalitat en els formularis institucionals.

En la indústria cultural o en els materials pedagògics manquen contínuament referents. Els models de relacions afectives, els models de famílies que hi apareixen no són diversos. Això es trasllada en el món quotidià en una societat que encara rebutja veure senyals d’afecte o sexualitat entre dones lesbianes. Sovint trobem mirades de rebuig, i fins i tot, insults o agressions físiques en la via pública, en els transports públics, en els espais d’oci o inclús dins de les pròpies famílies. Aquesta situació s’agreuja quan s’entrecreuen altres opressions per raó de raça, edat, classe social, procedència, etc. Segons l’enquesta europea LGTBI de 2020 el 61% de parelles homosexuals eviten agafar-se de la mà al carrer sempre o sovint. Una dada alarmant que ens ha de fer actuar.

És per tots aquests motius que segueix sent clau visibilitzar la realitat lèsbica i fer-ho sense el filtre de la mirada masculina que l’erotitza, l’estereotipa i l’instrumentalitza. Continua sent necessària l'efectiva implementació de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI. Adequar les mesures i resoldre els problemes en el circuit del protocol de reproducció humana assistida, és un altre dels imperants a visibilitzar i reclamar. Segueix sent necessària la sensibilització i formació del personal sanitari, especialment d’atenció primària i  ginecològica, així com el personal de centres geriàtrics, i forces i cossos de seguretat de l’estat.

Malgrat tot, són moltes les dones lesbianes que en els últims anys han aconseguit donar un pas endavant i ser visibles en diferents àmbits, com la política, els mitjans de comunicació, la cultura, l’esport, la salut o l’educació, i aquesta visibilitat és important perquè ens converteix en referents positius i de diversitat per a altres. A nivell d’espai públic a Catalunya comptem amb els Jardins de Safo, ubicats a Barcelona, però creiem necessari un major reconeixement a l’afecte i simbolismes lèsbics en l’espai públic.

Tot això és important per nosaltres, però sobretot per totes aquelles que avui encara no poden ser elles mateixes, per totes aquelles que s’enfronten o conviuen en espais i amb persones intolerants que no reconeixen la diversitat afectiva-sexual, de gènere i familiar. Per aquest motiu és necessari  aconseguir la implementació dels programes de formació i informació dirigits a tots els centres educatius i que incorporin la diversitat afectiva-sexual, de gènere i familiar en tots els currículums i nivells formatius, així com extendre aquest treball per la visibilitat a l’àmbit laboral.

En definitiva, la Visibilitat Lèsbica ha de ser transversal en diferents àmbits i al llarg de tot l'any per donar, de manera continuada, VISIBILITAT a totes les dificultats que comporta una doble càrrega social: ser dona i lesbiana alhora. ATUREM LA LESBOFÒBIA!

Darrera actualització: 26.04.2021 | 11:51